dimarts, 28 de maig de 2013

L´encant dels tramvies vells







És possible enyorar quelcom que no has conegut mai? És possible sentir melangia d´una cosa que mai no has viscut?. Doncs per estrany que sembli això és el que em passa quan viatjo en un tramvia antic, com ara els que recorren la ciutat de Milà o la ciutat de Lisboa. 


M´agraden perquè són genuïns, acollidors, viatjar-hi em fa sentir bé, tenen un encant que no sabria descriure... però al mateix temps, al mirar per la finestra i veure els cables que retallen el cel a bocins blancs i blaus, em fa pensar en temps passats, en històries que van començar i van acabar, en els milers de viatgers que algun dia es van asseure on ara sec jo i que ja no hi són. Em fan ser plenament conscient del pas inexorable del temps, i començo a sentir nostàlgia per totes aquelles coses d´abans que sé que no tornaran...


Però penso que tot plegat ha de tractar-se d´una petita traïció de la meva memòria, perque quan era una nena petita mai no vaig viatjar  en tramvia i per tant no ho puc trobar a faltar... O potser aquesta és la màgia que amaguen els tramvies vells?






dijous, 23 de maig de 2013

Tens FoMo?





Estàs anant cap a la feina i de sobte te n´adones que t´has deixat el mòbil a casa. Horror. Penses a tornar  per agafar-lo, però aleshores arribaràs tardíssim. I si arribes tard, encara sortiràs més tard, així que decideixes que tampoc és tan greu anar sense mòbil per la vida, no?. I segueixes el teu camí, tot i que no estar connectat et produeix una sensació estranya. I a més, a la feina no pots navegar per Internet, i saps que seran un munt d´hores desconnectat.... Mare meva!. I si algú “important” t´envia whats i tu no pots contestar? I si passa quelcom super interessant al fcbk i tu sense assabentar-te de les novetats? I si les visites al teu blog es desborden de sobte? I si et truca algú amb qui fa molt temps que no parles i decideix no trucar-te mai més perquè no contestes? I si passa alguna cosa urgent i no et poden avisar de seguida?.

Tranquil. Respira. Si fas un esforç, segur que podràs sobreviure a un dia sense mòbil...

Aprofitant però que estaràs desconnectat, potser es hora de fer balanç de l´ús que fas del mòbil i les xarxes socials. Creus que hi estàs una mica enganxat?. Pensa-ho bé. Pensa quantes vegades mires el fcbk, el gmail, el twitter. Quantes vegades fas servir el whatsApp o quants grups hi tens. Ets molt actiu? Penges moltes fotos de tot els que fas per demostrar que tu també t´ho passes bé? Cada quan mires el mòbil a veure si hi ha novetats? Quan trigues a revisar el mòbil si escoltes algun tipus de senyal?... I el més important de tot, per què ho fas? Quina necessitat tens de saber què passa?.

dimecres, 15 de maig de 2013

Barcelona. La Nit de Museus.

Estaràs a Barcelona aquest dissabte a la nit? Si??? Doncs estàs de sort!. El proper 18 de maig es celebra a Barcelona –i a la resta de Catalunya- la Nit dels Museus!. De 19h a 1h de la matinada, podràs gaudir gratuïtament de gairebé tots els museus de la ciutat. I si tens temps i ganes, també hi haurà exposicions, concerts, dansa, visites comentades, tallers, recorreguts inèdits, copes a la fresca...

Aquesta serà la 9a edició de La Nit de museus, qué és una iniciativa promoguda pel Consell d´Europa a la que participem més de 3000 museus de quaranta països. A Barcelona i l`àrea metropolitana obriran més de seixanta museus però també podràs celebrar aquesta vetllada cultural si ets trobes a Berlín, Praga o Amsterdam. Si vols més informació, pots consultar la web oficial, però ja t´avanço que entre els museus participants, trobaràs el museu de disseny DHUB de Glòries –que serà una de els gran atraccions de la nit per haver-se inaugurat recentment -, el MACBA, La Pedrera, el museu Picasso o la Fundació Joan Miró, entre molts d´altres.


Però a més, deixa´m que et digui que estàs de sort per partida doble, perquè resulta que enguany la Nit de Museus coincideix amb el Dia internacional del museus (DIM), un esdeveniment que es celebra a nivell mundial, aquest any sota el lema "MUSEUS (memòria + creativitat)= PROGRÉS SOCIAL". El DIM aplega més de 30.000 museus participants arreu del món amb la intenció de promoure l’accés a la cultura i l´art i sensibilitzar al públic sobre el paper dels museus a la transformació constant de la societat.

Barcelona, i Catalunya, també hi participen i hi haurà jornada de portes obertes a la majoria dels museus també en horari diürn, a més d´activitats, tallers, visites teatralitzades, etc. Si vols més informació sobre la programació, pots trobar-la aquí.

Així que no tens cap excusa per quedar-te escarxofat al sofà de casa. Surt i viu els nostres museus! Surt i viu Barcelona!



dimarts, 14 de maig de 2013

Calma. Respira... La vida és xula!

 
Imagina´t un dia d´aquells que només tens ganes que s´acabi -lo qual no deixa de ser trist perque de vida només hi ha una i és estupid voler que passi de pressa-. Però bé. Estem al dia horrible. Has anat de cul tot el dia i plegaràs a les tantes de la feina. I quan sembla que les coses no podrien anar pitjor, hi van. Discuteixes amb tothom o sembla que tothom vol discutir amb tu. Et fa mal l´esquena. Tens un munts de tasques pendents. Un munt de trucades per fer. A casa hauries de fer una neteja general... I de sobte comences a tenir aquell neguit estrany a l´estòmac. Sembla que alguna cosa dolenta ha de passar o que t´has oblidat alguna cosa. Però és només una sensació. Res d´això és cert. No t´has oblidat res... el que passa es que t´estas deixant dominar per l´ansietat!. 
Doncs bé. Seu al sofà, a una cadira o estira´t al llit. I dedica´t uns minuts, només uns minuts, a tu per mirar de tranquil.lizar-te. I què has de fer per aconseguir-ho? Aplicar la respiració conscient. 
En què consisteix? Doncs es tracta de desviar l´atenció del nostre cervell cap a la punta del nas fixant-nos en les vegades que inhalem i exhalem. Sé que pot semblar una broma, però si ho proves veuràs que al fixar la teva mirada a la punta del nas, la teva ment es bloqueja automàticament i ja no es capaç de tenir cap altre pensament, ni positiu ni negatiu. I si ja has començat a calmar-te, aniran arribant els pensaments positius. Però si no arriben, pots complicar una mica més l´exercici, i fixar la respiració de manera que dediquis 3 segons a inhalar i 6 a exhalar. Amb això el nostre cos redueix qualsevol tipus de ritme vital i afavoreix el benestar i la calma emocional.
I si resulta que l´ansietat no cedeix, aleshores heu de prendre mesures més personalitzades. Com ara oblidar durant estona la resta del mon i escoltar la teva cançó preferida mentre la cantes ben fort com una boja. O sortir al balcó i prendre una cerveseta amb tu mateixa mentre mires el cel. O si la teva economia esta sanejada, surts i et compres unes sabates de taló vertiginós. O et tanques a la teva habitació, t´estires al llit, acluques els ulls i penses en una situació del passat a la que vas ser feliç -aquest tècnica funciona de meravella... jo em recordo a mi mateixa a uns campament, estirada a un prat verd mentre el sol m´escalfava les cames i sentia les veus dels meus amics que cridaven mentre jugaven. Era  petita però és la primera vegada que vaig tenir plena consciència de què era ser i estar feliç-. 
I si no teniu cap record personal que identifiqueu amb la felicitat, aleshores proveu de mirar aquest video i de seguida us adonareu que la vida és xula -i el que ha gravat el video encara més-. No us venen ganes de passejar per aquest camp o estirar-vos entre aquestes roselles?
video
 

dilluns, 6 de maig de 2013

You are more beautiful than you think... Segur!



Ostres, no pretenc fer publicitat de ninguna marca però es que aquest video de Dove esta ben trobat, no creieu?. L´he vist al fcbk, l´he clicat i la veritat és que m´ha encantat - si tens tres minuts mira´l-.

El video et fa pensar en que sovint no ens adonem del que valem i ens fem de menys. Massa sovint, necessitem veure´ns reflectits als ulls del demes per valorar-nos quan en realitat, cadascú de nosaltres hauria de ser el seu fan numero 1



Vinga, no t´exigexis tant i estima´t!!!

dijous, 2 de maig de 2013

Forever Alone




De vegades et trobes a Internet coses una mica friquies, però que et fan riure una estona. És el cas del Forever Alone – sol per sempre- . Sabeu qui és?

Per qui no el coneixeu, us diré què es tracta d´un meme. I què és un meme? És una idea o símbol que es transmet de manera explosiva per la Xarxa. Actuen com una mena de virus, en el sentit que passen molt ràpid de persona a persona transmetent la idea que representen i d´aqui que es parli de transmissió viral.  Poden ser de temàtica seriosa o humorístics, però els més abundants són aquest darrers.

Dels memes humorístics podríem dir que són “xorrades d´Internet que molen”. Una broma que es llança a la xarxa i comença a tenir èxit i es posa de moda. Com quan es van posar de moda el vídeo de “Hitler s’assabenta que…” o el del nen que plora al seient de darrera del cotxe quan el porten al dentista o el dibuix d´un nadó en 3D que ballava i que va aparèixer a la sèrie de TV Allie Mc Beal –aquest li encanta a la Mar-.

   
Els memes viatgen ràpid per la xarxa i la majoria de vegades es difícil saber qui ni on els va originar. De vegades són senzills i de vegades són força complexes, però ja formen part de la nostra cultura cibernètica i sovint sembla que no ets ningú si no saps quina és el meme que esta de moda. Val a dir, però, que són extremadament peribles.

Doncs bé, el forever alone és un meme que es basa en una vinyeta dividida en quatre parts on l´autor expressa la soledat i el sofriment del seu personatge. Té un rostre lleig i desfigurat de tant plorar, doncs mai es desfà de la sensació d´abandonament: no té novia, ni amics, ni família i quan els té, aviat l´abandonen, de manera que sempre es troba en situacions en les que ell sobra o que es queda sol.





Tot i que pot semblar-nos trist, l’enfocament és humorístic i ha aconseguit instaurar en el llenguatge d´Internet i les xarxes socials, el ser o estar Forever Alone – sobretot en fcbk i twitter, on s´utilitza per fer broma de determinats comportaments socials-. Fins i tot, a EEUU al 2011 es va convocar un flashmob on es va citar simultàniament a una multitud d´homes que creien que havien aconseguit una cita gràcies a la web OKCupid. En realitat però, no havien aconseguit cap cita amb cap dona sinó que es tracta d´una broma multitudinària: els bromistes van poder veure la cara de les seves víctimes quan descobrien l´engany per mitjà de càmeres earthca.com (que aquell dia va quedar saturat). Aquesta trobada es va commemorar amb un cartell de Forever Alone enganxat a una cabina telefònica de la zona - s´ha de tenir un gran sentit de l´humor per entomar aquest tipus de broma pública, no creieu?-

El seu origen no està clar, però el que si sabem es que es va començar a fer popular en diferents comunitats a mitjans del 2010 -es tracta d´un momo una mica "antic"-.

Us heu trobal mai completament Alone? Penso que tots ens hi hem trobat alguna vegada - jo en recordo unes quantes jaja- i  que el millor que es pot fer en una cas així és prendre-s´ho amb humor... I a més, millor forever alone que in bad company, no?

dimecres, 1 de maig de 2013

Aggg... Em moro de vergonya!!!



Ets una persona amb sentit de l´humor, rius sovint i xerres molt. Quan estàs en un entorn familiar, amb un grup d´amics fent un vermut, o a un dinar amb companys de la feina, et sents molt còmode, segura i relaxada. Però què passa quan no “controles” l´entorn? Què passa quan per exemple et trobes a una persona coneguda a un lloc que no esperaves? 

En un primer moment fins i tot penses a amagar-te, però ja t´ha vist així que aquest opció no és viable. I allà el tens. Plantat al teu davant i tu no saps què dir. Et trobes molt incòmode dins la teva pròpia pell, no esperaves trobar aquesta persona aquí i tot i que no estàs fent res dolent, no actues amb normalitat. I quan més conscient ets de la teva incomoditat, més et cremen les galtes, més et suen les mans i mes tonteries ets capaç de dir. Per què et passa això? Per què aquesta vergonyeta incòmode?  Perquè ets TÍMIDA - tot i que hi ha gent que et coneix i no s´ho creu-. 

La timidesa és un estat anímic. Una sensació de malestar psicològic que experimenta una persona quan es veu exposada a determinades situacions socials i que es basa en un excés d´atenció als propis pensaments, sentiments i reaccions físiques. Val a dir que en major o menor grau, tots experimentem certa incertesa, ansietat i inseguretat a l´hora de conèixer gent, parlar en públic o visitar un lloc que no és el nostre espai habitual: pots ser que ens sentim fora de lloc, que ens suïn les mans, que ens tremoli lleugerament la veu, que ens ruboritzem... El normal, però, és que un cop trencat el gel, aquestes situacions socials ens semblin suportables i fins i tot, agradables -si no es així la timidesa pot derivar en un problema més greu, com ara la fòbia social-.

Però per què ens sentim així? A part de ser un tret que pot format part de la nostra personalitat, hi ha altres factors que faciliten l´aparició d´aquest malestar com ara el desig que tenim de ser positivament valorats i la por que sentim davant el rebuig social:  no sabem si resultarem prou competents, prou valuosos o prou atractius pels demés i això ens preocupa massa –una vegada més, allò de voler agradar sempre resulta nociu-. A més, amb aquesta inseguretat, estem provocant l´efecte peix que es mossega la cua:  no estem prou segurs de valdre i ens autosabotegem. Crec que no valc, transmeto imatge que no valc, la gent percep que no valc, jo noto el que pensen els demés i al final m´auto-convenço que tenia raó, i que definitivament, no valc. Així que trenca aquest cercle i surt de la roda!. Comença a ser espontani i a ser tu mateix sense aturar-te a analitzar cadascuna de les teves reaccions.

Per valorar si ets poc o molt tímid et diré que hi ha unes habilitats socials mínimes que tots hauríem de saber afrontar sense patir i sense ruboritzar-nos:


  • Iniciar i mantenir converses.
  • Parlar en públic
  • Expressar amor, afecte o que alguna cosa ens agrada
  • Demanar favors
  • Rebutjar peticions
  • Fer compliments
  • Acceptar compliments
  • Expressar en veu alta les nostres opinions personals
  • Expressió justificada d´una molèstia
  • Disculpar-se o admetre ignorància
  • Petició de canvis a la conducta de l´altre
  • Entomar crítiques  

Que tingueu certa dificultat en una o dues d´aquestes habilitats entra dins la "normalitat", però si teniu dificultats per dur a terme la majoria d´elles -jo n´he comptat unes quantes que em costen-, aleshores el problema és més greu: sou massa o bastant tímids!

Però no us amoïneu que tot és pot arreglar... La timidesa és un estat anímic i com a tal, es pot modificar, només és qüestió d´esforçar-se i treballar els punts dèbils - fins i tot hi ha cursos per millorar les nostres habilitats socials-, tot i que per superar-ho potser hi hauria prou amb deixar d´autocensurar-te, saber-te únic i acceptar que no ets infal·lible ni pots agradar a tothom.

I com a cònsol us diré que la història és plena de tímids famosos que vam triomfar als seus respectius camps: Borges, Hitchcock, Agatha Christie, Marilyn Monroe, Nietzsche, Marx, Einstein ... i que els tímids són més sensibles, més observadors i es fixen en més detalls que la resta dels mortals perquè esta comprovat científicament que les persones introvertides tenen una major activitat cerebral, analitzen la informació més profundament, reflexionen més temps abans de prendre una decisió i són més creatius. I encara més. La majoria d´homes troben molt sexy que una dona es ruboritzi... Així dóna gust ser tímida a que si?