divendres, 27 de febrer de 2015

No et perdis el Palo Alto Market Barcelona!


Si sou dels que us agraden els mercats i les paradetes no us podeu perdre el Palo Alto Market, mercat mensual que es celebra el primer cap de setmana de cada mes al barri del Poblenou. Segurament ja el coneixeu però pels que encara no l´heu visitat us diré que el Palo Alto Market és un mercat a l´aire lliure, sofisticat i creatiu, basat en el concepte del street market popular, però personalitzat a la mida de Barcelona.

El recinte, una antiga fàbrica rehabilitada, està ubicat prop del mar, al bell mig del barri de Poblenou -entrada pel carrer Pellaires-, en una illa urbana amb un paisatge espectacular que fusiona estil, talent i sensibilitat. La creació d´aquest mercat és fruit de l´empenta d´un petit grup de professionals vinculats al món creatiu obstinats a redefinir l´art i el comerç; a recuperar el significat original de mercat; a reciclar l´obsolescència reprogramada; a cultivar i incentivar l´intercanvi sostenible; a reconquerir espais vius i, especialment obstinats a gaudir de l´alegria de viure.

Palo Alto Market in fcbk

El mercat s´ha convertit en un espai de referència a Barcelona, fusionant tecnologia i creativitat amb l’herència del passat industrial del Poblenou.  La instal·lació del mercat ocupa els quatre carrers exteriors del recinte (Principal Avenue, Food Street, Central Street i Bugambilia Street) i tres naus interiors (Art Gallery, Espai Black i Espai Blanc) sumant aproximadament 3700 m2. A Palo Alto Market hi trobaràs prop de 150 expositors, exhibicions d´art, estudis i tallers de professionals creatius, disseny, roba, mobles, vintage, hand-made, street food, tallers infantils, música, espectacles de carrer i sobretot, molt bon rotllo.

El preu de l´entrada a l´espai Palo Alto Market és de 2 euros i entrada gratuïta pels menors de 12 anys. Els caps de setmana que obren les seves portes al públic l´horari és d´11 del matí a 8 de la tarda.

Us aviso amb temps així que preneu nota: la propera apertura serà el 7 i 8 de març. No us ho perdeu! 

Palo Alto Market in fcbk

dilluns, 23 de febrer de 2015

La muntanya màgica






Imagineu-vos una muntanya preciosa. 

Té un pic ple de neu,  uns quants rierols i molt i molts arbres, de manera que l´aspecte de la muntanya varia molt amb l´anada i vinguda de las estacions, però en el fons, sempre és la mateixa. Interiorment no pateix cap transformació, per més que a l´exterior un dia és blanca per la neu, un dia és fosca i humida per la boira, un dia és verda i sorollosa, un dia és vermellosa i fa olor de terra mullada i un altre dia és acollidora, groguenca i una llum brillant travessa les copes dels arbres que s´abracen i calenta el sòl...

Perquè en realitat, no importa el fred, ni la calor, ni l´abundància o la manca d´aigua. No importa el vent, ni que els arbres siguin verds o ja no tinguin fulles: al interior, la muntanya sempre és ella. La seva essència no es veu afectada fels factors exteriors.

Un dia arriben uns turistes i comencen a criticar la muntanya. Que si no és gaire bonica, que si fa molt fred, que si els arbres no fan prou ombra, que té poques fonts naturals. Un altre dia arriben uns muntanyencs experimentats i parlen entre ells, tot dient que aquesta muntanya no és tan alta com la que van pujar la darrera vegada. Un dia venen uns biòlegs i diuen que aquesta muntanya no té tantes especies animals com tenen altre muntanyes similars i que les espècies de plantes que hi viuen són molt comunes. Un dia arriba un empresa fustera amb unes excavadores gegants i talen mig bosc. Un dia arriben un grup d´ecologistes totalment enamorats d´aquesta muntanya, la cuiden, la netegen i hi celebren una festa per replantar-hi arbres.

Nosaltres som la muntanya. 

De vegades ens estimaran molt, de vegades ens feriran, de vegades en cuidaran o ens admiraran i de vegades parlaran malament de nosaltres. Però hem de ser ferms. No deixar que els successos externs corrompin la nostra essència ni destorbin els nostre equilibri interior. Hem de saber-nos mantenir en la nostra calma, sabent que valem, que som perfectes, que sempre ho hem estat. I que quan marxin els turistes, els excursionistes i tots aquells que d´una manera o una altra, són a la nostra vida, en el moment que ens quedem sols, podrem mirar cap endins i comprovar que seguim allà, perfectes, únics, invencibles. I sabrem que sempre podrem esta bé.

I això és el que em repeteixo quan sento que sóc una muntanya petita, quan penso que no n´encerto ni una o quan sembla que les coses no surten com jo voldria. Em repeteixo que el temps passarà, que un dia plourà, un altre sortirà el sol, un altre bufarà el vent... però que, malgrat els canvis externs que no depenen de mi, quan em busqui, allà estaré, de peu, arrelada a la terra. Per què sóc una muntanya i sé, que a la llarga, tot passa...

dijous, 19 de febrer de 2015

¿Cómo te encuentras?

 
Si un día de estos, por el motivo que sea, no te encuentras bien -ya sea anímica o físicamente- y te cruzas con alguien que te pregunta ¿cómo te encuentras?, no creas, ni por un segundo, que tienes derecho a responder a esa pregunta con sinceridad, porque no es así. La mayoría de las veces, nadie espera que respondas y menos aún, que lo hagas con sinceridad. 

Porque el ¿cómo te encuentras? es un mero formalismo, una forma de empezar una conversación que nada tiene que ver contigo ni con averiguar cómo te sientes. O peor aún, a menudo es una forma de no querer empezar ninguna conversación, simplemente es una manera cordial de saludarte para luego seguir cada uno a lo suyo.

Hasta aquí este post parece supernegativo, estoy de acuerdo, pero si te has fijado bien he dicho "la mayoría de veces". Y es ahí donde radica la diferencia. Porque resulta que hay unas pocas personas que sí esperan tu respuesta. Un grupo pequeñito de personas a las que sí les va a interesar tu contestación porque realmente quieren saber cómo te sientes. Porque de verdad les importas. 

Así que es muy importante que sepas distinguir ese reducido grupo de personas que te aprecian y te quieren, del resto de los mortales. Esas personas son tu pequeño jardín, tu oasis, tu hogar. Es importante que sepas distinguirlas y sobretodo que sepas valorarlas tu también a ellas. Debes cuidarlas, dedicarles parte de tu tiempo, regarlas y abonarlas para que se sientan también queridas.

Porque a veces, con las prisas, la rutina y la falta de tiempo, no prestamos demasiada atención a ese grupo de seres queridos -pareja, familia, amigos-, pensando que no les debemos ninguna dedicación, que siempre estarán ahí, porque son un derecho adquirido. Y un día oscuro, de esos en que todo parece que va mal, te diriges, confiado, a tu jardín en busca de una bocanada de aire fresco que te renueve el alma y descubres un terreno de tierra quemada, yerma y sin vida. Resulta que ya no hay nadie. Resulta que te has quedado solo.

¿Qué puedes hacer para que eso nunca ocurra?. Pues desde ya empieza a compartir y dedicar tiempo a esas personas. Míralas a los ojos, escúchalas, ríe con ellas, viaja con ellas, baila, abrázalas, cuídalas, admíralas, comparte un buen vinito, demuestra que las quieres, distínguelas, sé su cómplice, conversa con ellas, toma el sol a su lado.

No olvides que el tiempo que perdiste por tu rosa, es lo que hace que tu rosa sea importante. Y viceversa.



dimecres, 11 de febrer de 2015

Ets una dona etèria, subtil, un xic inestable? Et presento a la Volátil

M´encanten aquestes il.lustracions de l´Agustina Guerrero. Pel tipus de dibuix, perquè la "Volátil" és adorable i, sobretot, pel seu realisme a l´hora d´exposar situacions quotidianes. 

Les il.lustracions de la "Volátil" ens piquen l´ullet, es guanyen la nostra complicitat i ens fan somriure perquè ens veiem reflectides en les situacions que l´autora planteja, sempre de manera directa, senzilla, sense embuts

O no us sentiu identificades amb alguna d´aquestes  vinyetes?











Agustina Guerrero és argentina, dissenyadora gràfica i ara fa més de deu anys que viu a Barcelona: per si voleu esbrinar més coses sobre l´artista, sobre el seu personatge "la Volátil" o sobre el seus treball, aquest és el seu blog -on també podràs comprar alguna de les seves obres i donar un cop d´ull als seus perfils de Twitter, Instagram o Facebook-.

dissabte, 7 de febrer de 2015

La "perfección" que vemos en la redes sociales no existe. Y lo sabes.


Quieres subir a tus redes sociales una foto del café con leche que te tomas cada mañana para desear un buen día a tus seguidores / followers / amigos.

Quieres dar una imagen de buen rollo, así que seamos sinceros: no vas a colgar la primera foto que hagas. No vas a colgar una foto en la que aparezca una taza normal y corriente, no señor, vas a colgar la imagen de, la que tú, consideras tu mejor taza. Tampoco vas a mostrar como calientas la leche en el microondas porque eso no es cool. No vas a aparecer en la foto despeinada y con los ojos soñolientos -que en realidad es como tú y el resto de los mortales se despiertan por la mañana-. Lo que vas a hacer es "adornar" tu realidad. Vas a preparar un fondo agradable para tu foto, vas a tomar la fotografía -incluso es probable que aparezca una manta de cuadros en la imagen, para que de sensación de home, sweet home, cálido y acogedor, más ahora que es invierno-. Tomarás la foto desde diferentes ángulos y escogerás el que parezca más atractivo. Y después escogerás un filtro para modificar la tonalidad de tu imagen a tu gusto. Y de ninguna manera, bajo ningún concepto, tu hijo pequeño aparecerá en la foto con la mandíbula desencajada, enfadado, gritando que no quiere desayunar. Eso no saldrá porque lo cotidiano no encaja en las redes sociales.

Hay estudios que señalan que por cada foto que se sube a una red social, unas 50 han sido descartadas previamente. ¡50!. Por esos nuestros perfiles sociales están compuestos principalmente de estampas idílicas que imitan los anuncios de estrella Damm en verano -amigos, playas, belleza, risas, música, sobremesas- y de estaciones de esquí y refugios invernales en invierno -recogimiento, mantas de cuadros, cafés con leche humeantes y con doble ración de espuma o chocolates calentitos, libros, platos de comida caliente dignos del mejor chef del mundo, sofás mulliditos y pies abrigados con preciosos calcetines de lana-.

Y por eso, me ha llamado la atención este perfil de Instragram @Womenirl (women in real life), iniciativa de la revista Real Simple Magazine que empezó como un hashtag que animaba a las mujeres a compartir sus momentos cotidianos menos glamourosos. Porque no nos engañemos, todas tenemos una cotidianidad que se aleja mucho de la perfección, con situaciones ridículas, embarazosas o caóticas de las que nos gustaría escapar, pero que en realidad forman parte de nuestro día a día. Los tejanos que ya no te caben y que decides llevar a la oficina a pesar de todo. Tu hijo en pleno berrinche. Desastres culinarios. Desorden dantesco. Tu gato arisco que se bufa a la mínima que se cruza contigo. Tú, reutilizando un vaso para tomar un café porque la cocina está desbordada de platos sucios. O tú practicando running con unas amigas: ni tú, ni ninguna de ellas, tenéis un cuerpo perfectamente tonificado, ni váis conjuntadas como atletas profesionales, ni peinadas como modelos. 

Así que si queréis un baño de realidad esta es vuestra cuenta de Instagram @Womenirl (mujeres en la vida real). Porque la perfección no existe, se realista. KeepingItReal.

dimarts, 3 de febrer de 2015

Selfie, selfie, selfie!!! CONSEJOS


Ho he de reconèixer. M´encanta. Ho trobo divertit, refrescant i m´agrada sorprendre els meus amics enviant-los un autoretrat de factura pròpia o bé compartir-lo a les xarxes socials. És igual si a la foto surto molt bé o molt malament: el que importa és que sigui divertida i que qui la vegi somrigui.

D´aquesta tendència de fer-se una auto foto a qualsevol lloc mitjançant el smartphone, la tablet o la Webcam per després compartir-ho a les xarxes socials se´n diu SELFIE. He de puntualitzar, però, que el mot selfie no és exclusiu per a referir-se a autofotos que es pengen a Internet, però resulta que s´ha popularitzat arran de la publicació d´aquests autoretrats a la Xarxa, de tal manera, que la paraula selfie va ser escollida com a "paraula de l´any 2013" pel Diccionari Oxford
.



Com podeu veure, jo tinc un munt de selfies. Però no sóc la única: la xarxa em va plena. Blogs, xarxes socials, Instagram, aplicacions de missatgeria... Els utilitzem per explicar què estem fent o a on som, donar testimoni de "jo estic aquí" en esdeveniments importants, per "presumir" de fites personals aconseguides, per ser "simpàtic" amb algú en concret, per fer gràcia, per enviar notícies si fem un viatge en solitari... Resumint. Ho fem, sobretot, per diversió.

El tret més característic del selfie és que sigui evident que es tracta d´un autoretrat fet per un mateix -tot i que ara estan de moda els pals extensibles per fer selfies, en la meva modesta opinió, aquest estri resta autenticitat i gràcia a la tècnica-. Per això, per ser genuí, hauria d´aparèixer el nostre propi braç tibat sostenint el mòbil amb l´objectiu enfocant-nos per capturar la imatge - tot i que això comença a estar en desús-. I en principi, per considerar-se selfie, havia d´aparèixer només el fotògraf, però darrerament està proliferant una nova modalitat, que seria el selfie de grup o el selfie en parella. També és molt comú el selfie mirall, on es pren la fotografia enfocant el mòbil cap al mirall i fins i tot, hi ha qui troba "artístic" que hi aparegui el flash. I com no, s´està estenent com la pólvora el selfie amb connotació sexual -allò de fer-se una autofoto suggerent davant del mirall amb molt poca roba tapant el cos i "amagant" la cara rere el mòbil-. De vegades els selfies que pengen els famosos s´estenen viralment per la Xarxa en qüestió d´hores!

Sigui com sigui, fer aquesta mena de fotos és una opció més: si vols fas selfies i si no t´agraden, no en fas. Això sí, si en fas, tingues en compte algunes cosetes, com ara: