diumenge, 24 de maig de 2015

Victòria pírrica? No, gràcies



Una victòria pírrica és aquella que s'aconsegueix no sense grans pèrdues en el propi bàndol. El nom de l'expressió prové de Pirros, que fou rei d'Epir l´any 307 aC. Aquest rei aconseguí diverses victòries a Heraclea i Asculum davant l'exèrcit romà però va patir un gran nombre de baixes en ambdós enfrontaments. Es diu que Pirros, en contemplar el resultat de l'enfrontament digué "Una altra victòria com aquesta i tornaré sol a l'Epir". És a dir: potser "oficialment" hem guanyat, però la pèrdua i el desgast que ens comporta aquesta victòria, ens fa sentir que potser no ha valgut la pena vèncer, que potser hauria estat més encertat retirar-nos a temps.

Imagina´t que aconsegueixes casar-te amb l´home a qui has perseguit obsessivament des del mateix moment que el vas conèixer al bareto de torn, malgrat que la relació va ser difícil des dels inicis. Seduir-lo primer, aconseguir-lo després i mantenir-lo amb el pas del temps, t´ha suposat una inversió de temps tan considerable, que vas oblidar-te de tots els teus amics i coneguts, de la teva família, de les teves aficions, dels teus interessos i, fins i tot, et vas oblidar de tu mateixa. Així que el dia del teu casament, al entrar a l’església te n´adones que només ell t´espera al peu de l´altar. Els bancs de fusta són buits. No hi cap dels teus antics amics, cap familiar, cap persona que estimes. I tu ets allà, radiant amb el teu vestit blanc, però dins teu una pena fosca et tenalla l´estòmac. 

La teva és una victòria amarga. T´estàs casant amb l´home que vas escollir, però la teva aposta ha estat massa alta i les pèrdues incomptables. És també una victòria solitària i decebedora perquè ni tan sols tens amb qui celebrar-la i, a més a més, no ets feliç perquè has hagut de renunciar a tu mateixa per arribar fins aquí. Estem parlant, doncs, d´una victoria pírrica.

Com a contrapunt, de vegades hi ha derrotes que sóc més dolces que la victòria. Com quan acabes una nit poc memorable, assegut a la teva porteria xerrant amb un amic. Potser la nit ha estat un fracàs, potser no ha resultat el que esperaves, però tens a prop aquest amic i abans d´anar a dormir us rieu una mica de vosaltres mateixos. Podríem dir que aquesta seria una derrota dolça, no?

Doncs bé, feia un temps que arrossegava la meva pròpia motxilla gegant de victòries pírriques –massa ocasions a les quals havia invertit molt de temps i esforços a demostrar que jo tenia raó o que les coses havien de ser com jo deia o com jo esperava o com jo volia que fossin-, però un bon dia vaig decidir que abans d´emprendre una batalla, reflexionaria amb calma.  Aprendria a valorar objectivament la legitimitat del meu parer; a sospesar si realment la "batalla" em valia la pena, i, sobretot, a decidir si volia invertir  anys i panys a desgastar-me amb persones que no tenen principis ni valors. 
I la resposta va ser no.

No vull malgastar el meu temps en un conflicte que no s´ho val.
No vull una victòria solitària i amargant.
Prefereixo arreplegar-me i allunyar-me de tot allò  que no em compensa.

I ara em sento molt plena perquè els meus bancs són plens de persones que m´acompanyen, amics, familiars i tot de gent que estimo. I estic radiant per fora i per dins, perquè per fi m´he desfet de les rèmores i ara a la motxilla només hi duc el que hi vull dur... 

dilluns, 4 de maig de 2015

Ets un mussol nocturn?


Si pertanys al grup de persones a les quals sempre els ha costat despertar-se; si per a tu matinar és un suplici i l´hora de llevar-se és traumàtica; si sempre has patit les brometes d´aquells que es lleven frescos com una rosa i no saps què fer per remeiar-ho, deixa de sentir-te com un mandrós: senzillament tens un ritme circadià diferent.

Un ritme circadià o circadiari  és un cicle d'aproximadament 24 hores que regula el nostre rellotge biològic en períodes de son i de vigília, amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. El més normal seria que els temps de son en un ésser humà comenci quan es fa fosc i s´apaga la llum solar, però com en tot, hi ha moltes persones que es surten de la norma, i segurament tu ets un d´ells.

Has de saber que hi ha persones amb una tendència  genètica per a anar a dormir d´hora -com a molt tard a les 11 de la nit- i despertar-se a primera hora del matí i un altre tipus de persones amb una tendència natural a anar al llit a les tantes -cap a les 2 de la matinada- i a despertar quan el sol fa estona que brilla al cel -el seu ritme natural els faria llevar-se passades les 10h del matí-. Els primers, els diürns, tenen un ritme circadià avançat i els segons, els nocturns, tenen un ritme circadià tardà i la secreció de melatonina els comença més tard que a la resta -per això els és més fàcil mantenir-se desperts fins a la matinada-.

Els diürns poden realitzar més esforç físic i mental als matins i el seu ritme de producció decau a mesura que avança la tarda. I als nocturns els succeeix a l´inrevés, la part més productiva del dia els arriba a una hora més avançada, a la nit, quan ja és fosc. Val a dir, que no hi ha millors ni pitjors, però el problema amb el qual topen els nocturns es que habitualment els horaris laborals comencen al matí i s´acaben a la tarda, just quan ells comencen a ser més productius i més creatius. I resulta que si obliguem a un nocturn a dur horaris matutins i a llevar-se d´hora durant un període de temps prolongat, es troba que li costa molt arrencar pel matí i a la llarga, acaba arrossegant una somnolència excessiva - i d´aquí els ve la seva fama de dormilegues-. Malauradament, els horaris laborals són els que són, així que els nocturns es veuen obligats a fer un sobre esforç per tal d´adaptar-se al ritme dels altres i mantenir l´eficàcia al treball - quan el seu horari laboral no coincideix amb la seva franja horària més productiva-.

Ara bé. Res d´acomplexar-se. Estudis recents assenyalen que hi ha paral.lelismes entre els hàbits de son i la personalitat, i resulta que les persones nocturnes tenen un coeficient intel.lectual per sobre de la mitja -tota la vida sentint-te a dir que eres un dormilega mandrós, i resulta que ets una mica més intel.ligent i una mica més creatiu que la mitja-. Les conclusions d´aquestes investigacions també indiquen que els nocturns són persones més adaptades als temps moderns, que ja han abandonat els costums dels nostres avantpassats de seguir el ritme de la llum solar i tenen una personalitat més complexa i evolucionada. Tot i que, per una altra banda, són més irracionals i menys fiables pel que fa a les seves reaccions i les seves conductes. I pel que fa als diürns, són persones més ordenades i amb menys tendència a desenvolupar trastorns de la personalitat com ara depressions o adiccions.

En fi. Ni blanc ni negre. Ni bons ni dolents. Cadascú és com és i cadascú té el seu propi ritme circadià. Els nocturns no s´han de sentir obligats a convertir-se en diürns, ni a l´inrevés. No és millor ser matinador que noctàmbul, ni és millor ser mussol que llevar-se quan canta el gall, senzillament un mateix s´ha de conèixer bé i mirar d´adaptar el seu dia a dia amb el seu ritme biològic tant com li sigui possible, aprofitant aquelles hores en què ets més creatiu i més productiu.