dijous, 26 de maig de 2016

Barcelona "veg-friendly"




Barcelona, construïda entre rius, mar i muntanyes, és la ciutat més bonica de totes les ciutats mediterrànies. I no només ho dec pensar jo, perquè la fortalesa de la marca “Barcelona” no ha deixat de créixer ens els darrers anys, situant-se segons The European City Brand Barometer, en tercera posició, darrere de París i Londres. Segur que recordeu alguns dels eslògans que s´han utilitzat per a la promoció de la ciutat, com ara "Barcelona posa't guapa", "Barcelona més que mai" o "Barcelona inspira". Doncs bé, un dels propers eslògans podria ser "Barcelona veg friendly" perquè des del 23 de març d´enguany Barcelona s´ha declarat oficialment ciutat amiga dels vegetarians i els vegans.

Al aprovar oficialment la moció presentada a l´Ajuntament que recull el recolzament explícit a l´alimentació sense productes d´origen animal, Barcelona ha esdevingut la primera ciutat del món amiga de la cultura vegetariana i vegana . Des de l´Ajuntament asseguren que no es tracta d'una proposta de cara a la galeria, sinó que al declarar la ciutat veg-friendly, confien a convertir Barcelona en un referent internacional en la defensa d'aquest estil de vida; i com ja ha succeït a altres ciutats, com ara Nova York, Glasgow, Londres, varies ciutats de l'Índia i Seül, es duran a terme una sèrie d'accions específiques per fomentar l'alimentació sense carn. La primera d´aquestes accions i la més destacada és que a partir d'aquesta declaració d´intencions, els dilluns seran vegetarians a Barcelona, perquè la ciutat també s´ha sumat a la campanya Meet Free Monday (Dillun sense carn), i això significa que tota alimentació que provingui de l'administració de Barcelona serà vegetariana els dilluns: els menús dels menjadors socials, escoles i institucions públiques que depenguin de l'Ajuntament no contindran carn ni productes que provinguin dels animals cada primer dia de la setmana. 

Altres accions per fomentar l´alimentació sense carn són:

dimecres, 25 de maig de 2016

25 de maig, dia de l´Orgull Friqui (friki, freak...)

Avui es celebra el Dia del Orgull Friki, que enguany coincideix amb el desè aniversari d´aquesta celebració, i moltes ciutats organitzen activitats durant el dia d´avui, com ara passes de pel.lícules “de culte”, tallers i exhibicions. Potser creieu que no us afecta, però en el fons sabeu que si. No ho podem negar. Tots tenim un amic, un familiar, una companya de feina o un veí que és friqui. Segur. Fins i tot algú que m´estigui llegint pensa de si mateix què és un friqui. I amb això no pretenc desqualificar a ningú: ser friqui és ser particular però no necessàriament és ser una cosa dolenta -bé, cal matissar, que els extrems, com tot en tot, poden arribar a ser malaltissos però ara no parlem d´aquests extrems, val?-. I per què es celebra avui el Dia de l´Orgull Friki? Doncs perquè un 25 de maig, però de l´any 1977, es va estrenar al cinema la primera entrega de Star Wars, episodi IV, Una nova esperança

La paraula friqui -derivat de l´anglès freak, estrany, estrafalari, fanàtic- és un mot col.loquial per a refererir-se a una persona que té aficions, comportaments o vestuari inusuals i que criden l´atenció. Als EEUU el mot freak s´utilitzava per a referir-se a persones que tenien alguna malformació o anomalia física com ara nans, dones barbudes, i que eren exhibits en circs. I no he aconseguit esbrinar perquè, però a mitjans de la dècada del 2000 el terme es va començar a fer servir a casa nostra per referir-se, en un altre context, a personatges com la Carmen de Mairena -d´aqui la connotació negativa que envolta el terme friki-. Van anar passant els anys i la paraula es va començar a emprar també per referir-se a persones extravagants, producte de tenir una obsessió extrema o estranya, amb un tema en concret (d´aquest tema normalment en són grans especialistes). 

Socialment però, aquests interessos no es veuen apropiats per l´edat del friqui en qüestió, o bé es considera raro tanta afició per un sol tema. I d´aqui que molta gent pensi, equivocadament, que tots els friquis són persones introvertides, infantils o poc adaptades. I d´aqui que molts friquis, farts de ser tractats com a raros, busquin la companyia d´altres persones que són com ells, amb qui comparteixen interessos. A més, els agrada reunir-se per compartir la seva excentricitat i celebren per exemple, trobades anuals de friquis disfressats de personatges de la Guerra de las Galaxias, de personatges de manga o dies del Orgullo Friki –que és el que celebrem avui 25 de maig-. Val a dir però, que molts personatges e històries que abans es consideraven friquis avui en dia han deixat de ser-ho perquè han esdevingut productes mainstream, però tot i així, a grans trets, podem parlar d´uns temes clàssics que desperten l´interes dels seguidors de la cultura friqui, com ara: la informàtica, l´electrònica, la ciència, els videojocs, els còmics, les pelis, els llibres i sèries -de ciència ficció, fantasia o terror-, el manga, i el videjocs de rol o el jocs de rol de taula, algun estil musical en concret... A més a més d´aquests greatest hits, també hi tenen cabuda tots els demés temes alternatius que us podeu imaginar, sempre que siguin prou específics i prou desmesurats. 

diumenge, 22 de maig de 2016

Quedem com amics?



Tinc mil escrits a mitges. Escrits que no acabo, que no penjo i que espero recuperar un dia d´aquest. Però aquest setmana un article dels que llegeixo saltant d´una web a una altra, m´ha cridat l´atenció i el volia comentar.

Reconec que mentre el llegia, se m´anava dibuixant un somriure als llavis. Un somriure una mica maliciós, d´aquells que signifiquen "Ho veus? Ho sabia!...". Perquè jo sóc d´aquelles persones que considera que un cop s´ha acabat una relació, no té cap sentit, mantenir l´amistat amb el teu/teva ex. I perquè opino això?. Doncs bé, pura lògica. Si ho heu deixat és perquè la relació no va funcionar. I segurament, abans d´arribar a la ruptura, va haver moments dolorosos ens els quals us vau ignorar, us vau faltar al respecte, us vau anul.lar, us vau mentir, us vau enganyar, us vau decepcionar, us vau trair, menysprear... Si tot això va succeir quan us estimàveu, que pots esperar ara que ja no us estimeu? Amistat? Respecte?. Vinga home!.

Consti que no mantenir una relació d´amistat amb una ex parella NO significa tenir-hi una relació d´odi. Cal esforçar-se a mantenir  un tracte cordial amb les ex parelles, més encara si hi ha fills pel mig, però ja està. No cal anar més enllà. No cal forçar res ni intentar mantenir uns lligams que no han estat prou forts. Cal saber deixar anar, siguis qui ha deixat o a qui han deixat. I no m´intentis convèncer que aquesta persona que tant et va fer patir o aquella altra a la que tu vas fer passar tantes males estones perquè et feia nosa, ara és, per damunt de tot, amiga teva. Vinga per favor! Que jo t´he eixugat les llàgrimes quan ploraves pels racons...