divendres, 29 de juliol de 2016

Tornar carregat de noves històries




Hi ha persones a qui els encanta escoltar històries narrades en veu alta per gent interessant que ha viatjat per tot arreu i que ha conegut molta altra gent. Conèixer les seves vivències de primera mà, fascinar-te amb els girs inesperats de les seves vides, admirar la seva trajectòria...

Hi ha persones que els agrada anar al cinema, veure moltes pel.lis, seguir sèries. Viure realitats novel.lades en imatges,  diàlegs intel.ligents, escenes mítiques de fotografia impecable, escenaris de colors curosament estudiats. Posar-se a la pell dels altres, entrar a mons imaginaris...


Hi ha persones que no conceben la vida sense un llibre encetat damunt la tauleta. Persones que han begut lletres des de ben petits, que han conegut el món i han construït el seu imaginari personal partint de la combinació de només 26 grafies. Persones afortunades que en una sola vida, han estat capaces de reviure tots els sentiments que ha experimentat la humanitat al llarg de la seva història...

Jo em reconec entre aquestes persones. No sabria explicar perquè però necessito aquests inputs per seguir endavant: per aprendre, per construir, per reflexionar, per somiar. De vegades penso o explico coses que no sé exactament a qui li han succeït, si a una persona real o a un personatge de ficció. És un dubte que dura una mil.lèsima de segon, però realment he de fer un esforç per recordar si aquesta història m´ha passat, si m´ ho han explicat o si ho llegit. 


S´aprèn tant escoltant, veient i llegint... he pogut descobrir indrets recòndits i desconeguts, he viscut a ciutats que mai no he trepitjat i he conegut persones i èpoques amb les que mai no podria coincidir en la vida real. He gaudit moltíssim veient pel.lícules en una sala a les fosques, sopant amb algú que acaba d´arribar al nostre país o llegint una novel.la estirada al llit vora la finestra. M´he entristit al arribar a la última pàgina d´una novel.la i adonar-me´n que m´havia d´acomiadar dels seus personatges per sempre més, dient adéu al seu univers particular per tornar al meu petit món. 


Em segueix meravellant la màgia que es produeix en nosaltres al conèixer una nova història que ens atrapa. Ahir llegia una cita de Paul Auster que deia  "Necessitem desesperadament que ens contin històries; tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminen el caos de les nostres vides". Necessitem "desesperadament". Doncs si. Trobo que és això. Necessitat desesperada.

I no hi ha millor època per gaudir d´aquest plaers com les vacances. Així que, ara que més o menys tothom comencem les vacances d´estiu us recomano que recopileu més històries i més experiències: obriu bé els ulls, les orelles i el cor, que viatgeu molt, que conegueu gent i l´escolteu, que veieu coses noves, que observeu el món amb ulls curiosos; ja sigui desplaçant el vostre estimat cos fins allà on trobareu les noves històries, ja sigui dins la sala d´un cinema, compartint taula amb gent desconeguda o obrint un llibre nou.
 

Jo intentaré tornar amb la maleta carregada de noves històries... i tu?. Molt bones vacances a tothom

dimecres, 27 de juliol de 2016

ALTAMENTE TÓXICO




Hoy hablaré de las relaciones tóxicas. Concretamente de las amistades tóxicas porque reconozco que el tema de las relaciones sentimentales tóxicas es áun más complejo y requeriría un capítulo completo aparte. Por desgracia, creo que todos hemos coincidido en nuestro entorno, en un momento u otro, con una persona tóxica. Personalmente me he encontrado con 2 o 3 amigas muy tóxicas a lo largo de mi vida, y digo "amigas" porque en mi caso, las amistades tóxicas siempre han tenido nombre de mujer.

No sé si os hacéis una idea exacta de qué tipo de personas os estoy hablando, pero vendría a ser aquella "amiga" con la que después de pasar un rato a su lado, te deja un sabor amargo en la garganta y una sensación de malestar general y no sabes por qué. Quizás porque critica a todo el mundo a sus espaldas, tal vez porque te hace dudar de las intenciones hacia ti de todos tus seres queridos o porque su discurso es tan negativo, dramático y victimista que absorve toda tu energía positiva. Y mira que cuando entró a formar parte de tu círculo de amistades te pareció una persona interesante y que se preocupaba por los demás... pero no sabes cómo, sútilmente, te ha ido inyectando su veneno de manera que ahora, pasar un rato con ella se convierte en una tortura y no te aporta nada positivo. Al contrario. Te angustia, te deprime, te agota, te hace tener una visión negativa del mundo, critica a tu pareja, a tus otras amigas... y todo bajo la máscara de "soy muy buena amiga". Por favor, hazme caso, no dejes que te engañe más! 

Cabe decir que la amiga tóxica no es una persona mala en esencia y seguramente no te quiere hacer daño de manera consciente, pero no lo puede evitar: con toda probabilidad su vida es gris y no le gusta, no tiene familia o no tiene buena relación con ella, tiene pocos amigos y habla mal de todos ellos y si tiene pareja, la relación no funciona... su autoestima se esfumó hace demasiado tiempo. Son personas mediocres, egoístas y envidiosas. Necesitan sembrar

dimarts, 19 de juliol de 2016

Love forever... És possible l´amor per sempre?

 

Estem al segle XXI, però parlant amb amigues me n´adono que la majoria dels problemes de parella i de les decepcions sentimentals vénen provocades per una extrema idealització de l´amor: esperem massa de l´altre. Ho volem tot. Exigim. Volem que tot sigui perfecte. Que la parella sempre estigui a l´alçada i que "no ens falli mai en res". La cultura del romanticisme ens ha fet molt de mal, perquè sovint, inconscientment, dipositem en la nostra parella unes expectatives totalment irrealitzables, fins i tot, contradictòries, i quan ens adonem que les coses no són com esperàvem, ens decebem i arriba el desengany, el tedi, l´avorriment, la tristesa, el ressentiment i la ruptura.

Està clar que la solució NO és conformar-se i punt - no penso fer apologia de la parella per tota la vida, perquè crec que si una parella fa temps que no és feliç, no té sentit continuar pel sol fet de dur junts molts anys-. Però aleshores, quina seria la solució?.