Avui dijous 22 de setembre de 2016 a les 14.21 h tindrà lloc l'equinocci que marca l'inici oficial de la tardor a l'hemisferi nord. Amb aquest equinocci de tardor i l'arribada d'aquesta estació s'inicia un període d'equilibri astronòmic: la sortida de sol s'alinea exactament amb l'est i la posta de sol s'alinea exactament amb l'oest. S'equilibren les hores de llum i les hores d'obscuritat, és a dir, a partir d'avui i fins a l'arribada de l'hivern, els dies tenen una durada igual a les nits..
La tardor és doncs una estació d'equilibri entre dues forces contràries i complementàries, ja que una no existeix sense l´altra, com són la llum i l'obscuritat. I potser per aquest component d'equilibri que acompanya la tardor, avui a les 14.21 hores és també l'instant en què el Sol ingressa a Balança, el signe zodiacal de l'equilibri per excel·lència, marcat per la balança, la justícia i la bellesa de fluir -i que mira tu quina casualitat, és precisament el meu signe zodiacal-.
Se suposa -i dic se suposa perquè amb el canvi climàtic això ha deixat de ser exactament així- que amb l'arribada de la tardor els dies s'acurten, fa menys calor que als mesos d'estiu, la llum del sol s'extingeix igual que les fulles que cauen dels arbres i la pèrdua d'hores solars ens influeix disminuint la nostra energia vital. És temps de recollir-se i preparar-se per l'arribada de l'hivern. Tenim menys ganes de sortir de casa, les terrasses de les cafeteries comencen a buidar-se perquè la gent s'estima més estar-se a dins dels locals, a les cases fem el canvi de roba als armaris, fa més fred, ens abriguem més, anem a dormir més aviat i ens lleven més d'hora mirant d'adaptar-nos a les hores de llum natural... No és fascinant?. Imagineu la humanitat, els habitants d´un hemisferi i l´altre escoltant, sense adonar-se´n, els senyals de la natura per adaptar-se als ritmes marcats per la mare Terra. Éssers humans directament connectats a l'univers, ens individuals formant part d'un tot!
És també un temps de colors daurats, ataronjats, marrons i rogencs. Temps de sopar calent i berenar xocolata desfeta. Temps de rovellons, castanyes, raïm, anous i vi... Però malgrat totes aquestes meravelles, us he de confessar que a mi l'arribada de la tardor m'ensopeix. Em xucla l'energia. La manca de llum em transmet una tristesa i una melangia espessa, difícil de definir, que s'instal·la al fons del calaix dels mitjons i no comença a esvair-se fins a l'arribada de la primavera, quan em calço les sandàlies de taló: la meva energia vital reneix amb la primavera i resplendeix a l'estiu. Per això, durant la tardor, he de fer un esforç brutal per evitar la temptació de quedar-me tancada a casa, llegint, escrivint, veient pel.lis, dormint, abrigada per la calor de la llar i sortir només quan hi hagi llum solar.
Però bé, cadascú és cadascú i ems consta que hi ha acèrrims admiradors de la tardor i l´hivern - com ara el meu fill-, així que sigui quin sigui el teu cas, gaudeix d´aquesta tardor com si no hi hagués demà... Benvinguda tardor!
