dilluns, 20 de març de 2017

... Ens va dur la primavera el 20 de març !


Avui a les 11.29 hora peninsular ha començat oficialment la primavera de l´any 2017 que durarà exactament 92 dies i 18 hores.

Però a més a més, el 20 de març és el International day of happiness - i el 21, que és demà, el Dia Internacional de la Poesia-. Ja hi ha més llum i els dies són més llargs, canviarem l´hora diumenge vinent, el sol comença a escalfar de debò, les terrasses s´omplen de gent riallera, comencem a veure la pell i les pigues de la gent -que han estat amagades sota la roba durant tot l´hivern- i les botes s´amaguen als armaris per deixar espai a les sandàlies i a les ungles pintades de colors divertits. L,arc de Sant Martí abandona el cel i baixa a la Terra per uns dies, per pintar-ho tot amb els seus colors, que s´escapen pels camps i pels paisatges, esclatant a les flors, als jardins i als balcons. I tothom, tothom, tothom es sent una miqueta més alegre perquè se´ls ha alterat la sang ... 

Així que no tens excusa, surt al carrer i deixa´t contagiar per aquesta revolució de colors!

dijous, 16 de març de 2017

Estius efímers que desapareixen engolits pel mar


La finestra blava, Azure Window o Tieqa Zerqa en maltès, era un espectacular arc natural ubicat a la petita illa de Gozo (Malta) que es va crear fa milers d, anys al col.lapsar dues coves. 

Aquesta finestra de pedra creava un meravellós espectacle visual al fusionar el blau del mar amb el blau del cel, oferint un paisatge seductor d´infinit blau. Si us fixeu, he dit "era" i "creava" perquè resulta que la famosa finestra ja no hi és: el passat 8 de març l´arc es va trencar i es va enfonsar en les aigües del mar Mediterrani que tan se l´havia estimat, dotant-lo d´una bellesa inigualable.

Jo em vaig banyar sota aquest arc ceruli fa uns anys, a l´estiu del 2010 i és un d, aquells records que se´t queden gravats a la retina, perquè em va agradar tot d, aquelles vacances: l´illa de Malta, amb el seu esperit tan mediterrani i la seva capital fortificada, La Valletta, el temps, els sopars arran de mar, els riures i els balls del Max, el vaixell que ens va dur fins a l,illa de Gozo, la finestra blava, la temperatura de l,aigua, la pell bruna, l´illa de Comino i la seva blue lagoon... Ja aleshores els guies ens van dir que el meravellós portal s´estava desintegrant per l´erosió i que probablement en 40 o 50 anys l´arc desapareixeria i quedarien només dos pilars en peu. Em va semblar un sacrilegi que desaparegués quelcom que duia milers d´anys a la terra, però no hi vaig tornar a pensar fins que vaig saber que la finestra de pedra havia caigut destruïda pel vent i el fort onatge. Engolit pel mar molt abans del que havien previst, l´arc va arrossegar un dels dos pilars, de manera que només en queda un en peu. En saber-ho em vaig sentir trista. Molt trista.

Perquè  en uns segons va desaparèixer quelcom que havia trigat milers d´anys a formar-se, i això demostra un cop més el efímer de l´existència, la poca empremta que deixem del nostre pas pel món. Un arc colossal que duia milers d´anys entre nosaltres, que s´havia anat modelant i  erosionant segle a segle, es va enfonsar a les aigües del mediterrani en uns segons. I ja està. Ha deixat de ser i forma part del passat. I dintre d´un temps, ningú es recordarà d´aquell meravelló arc natural.
 

I el mateix, però encara en menys poc temps, passa amb nosaltres.

Tots els nostres somnis d´infant, de joventut i de maduresa. Totes les nostres lluites, els nostres desenganys, els neguits, les alegries i els èxits. Les nostres emocions i les nostres primeres vegades. El que ens feia riure i el que ens feia plorar. Tot el que vam aprendre i el que vam haver de desaprendre. Les persones que estimem i les que mai ens van estimar. Les nits d´estiu, les vacances, les abraçades dels fills i els petons d´amor. Tot, tot, tot, desapareixerà algun dia, en un segon, tan bon punt els nostres ulls es tanquin per sempre. I ja està. Deixarem de ser i formarem part del passat. I passat un temps, gairebé ningú es recordarà de nosaltres, tret d´uns pocs que potser ens recordaran fins que a ells també se´ls tanquin els ulls. I aleshores res. Es tancarà el cercle. 


Fi. Oblit. Buit. Infinit. Eternitat.

Ningú es recordarà que un dia van trepitjar fort la terra, ni que als estius ens banyàvem riallers al mar, aliens a la fugacitat de la nostra existència, quan encara creiem que podíem ser immortals.









dimecres, 1 de març de 2017

El teu cervell t´enganya: Distorsions i biaixos cognitius


"Tothom em diu que he de comprar aquest cotxe perquè fa molt per mi..."

Ah, si? I és pot saber qui és exactament aquest "tothom"? Són amics teus? Són venedors de cotxes? Tenen un cotxe igual que el que t´estan recomanant? De quantes persones estem parlant en realitat? D,una? De dues? Què potser t´ho han comentat dues persones, i a això li has afegit les pròpies expectatives i el teu desig de comprar aquest cotxe i a partir d´aquí, el teu cervell s´ha muntat la seva pròpia pel.lícula per acabar de convèncer-te a tu mateix i ara ja creus fermament que l´opinió de dues persones afegida a la teva conformen l´univers i per tant has de comprar aquest cotxe perquè TOTHOM sap que fa per tu?.

D´aquesta manera d´enganyar-te que utilitza el teu cervell tan sovint, se´n diu distorsió o biaix cognitiu i els experts han calculat que existeixen almenys 188 formes de distorsions o biaixos cognitius que utilitza el nostre cervell per tal de processar tota la informació que li arriba i prendre la decisió més ràpida, tot i que això no significa que sigui ni la millor decisió ni tampoc la correcta.

Un biaix cognitiu és un efecte psicològic que produeix una desviació a l´hora de processar el que percebem, i això ens condueix a una distorsió de la realitat, un judici inexacte, una intuïció, una interpretació que fa el nostre cervell que en realitat no es basa en la lògica. El cervell ens fa veure quelcom que en realitat no està passant. Aleshores, això vol dir que el nostre cervell no està funcionat correctament?

Doncs no. Resulta que aquest recurs del cervell, la distorsió i el biaix cognitiu, sorgeix d´una necessitat evolutiva: per afavorir la supervivència dels éssers humans, el cervell ha hagut d´aprendre a emetre judicis immediats per tal d´assumir una posició ràpida davant de certs estímuls, certs problemes o certes situacions. I a causa de la impossibilitat de processar de manera ràpida i immediata tota la informació disponible i tots els estímuls percebuts, el cervell ha "après" a filtrar aquesta informació de manera selectiva o subjectiva. Aquests filtres que el cervell aplica de manera automàtica, sense ser-ne conscient, vindrien a ser una mena de drecera a l,hora de prendre decisions, una manera d´estalviar temps a l´hora de decidir, i malgrat que ens poden conduir a cometre errors greus, s´ha de dir que en determinats contextos, quan el que prima és la immediatesa, ens condueixen a realitzar accions més eficaces o a adoptar decisions més ràpides. Per exemple, imaginem que estem al bosc i una fera salvatge ens aguaita i només escoltar un soroll entre els matolls, ja ens posem alerta i fugim, sense esperar a comprovar si en efecte hi ha una bèstia salvatge i si en efecte ens vol atacar. En aquest cas, està clar que aquest biaix cognitiu, això de sentir un soroll al bosc i apretar a córrer, "interpretant" que una fera ens vol atacar, sense esperar a veure si en realitat estem en perill o no, ens ha ajudat a sobreviure i evolucionar com a espècie.

Però com ja he assenyalat, sovint les distorsions i els biaixos cognitius també ens indueixen a prendre decisions equivocades. Algunes de les maneres errònies més habituals que té el nostre cervell de processar la informació, enganyant-nos i generen conseqüències negatives serien les següents:

Recompensa divina.
No trobo feina, però si sóc prou pacient Déu proveirà. Realment creu que les coses funcionen així?

Justícia poètica
Aquell noi assetja el nen més dèbil de la seva classe. Ho acabarà pagant car perquè el temps posa tothom a lloc... Sí? De debò creus que el temps posa les coses a lloc i què qui la fa la paga?

Fenomen del món just
Tendència de moltes persones a percebre el món com un lloc just i per tant, en el que les persones reben el que es mereixen, tant si rep coses bones, com si rep coses dolentes. Això indueix a lectures que disten molt de la realitat, com ara que la víctima d,una violació algun comportament seductor deu haver tingut, sinó no l´hagueren violat. O la víctima de maltractaments alguna cosa va fer per merèixer els cops. O les persones que han estat acomiadades i estan a l´atur es que no deuen ser bons treballadors. O bé, si la lectura és positiva, pot dir-se que una persona que és el Director General d´una empresa multinacional ho és perquè s´ho ha guanyat -sense tenir en compte, per exemple, que aquesta persona és el fill de l´amo de l´empresa-. 

Davant del dubte, escollir el que ja coneixes:
La meva feina no m´agrada, però és millor tenir-la que no tenir-la perquè vés a saber que em trobaria si busqués una feina nova. És allò de triar quelcom per la senzilla raó que és el que coneixes, el que és familiar, al marge de si és bo o dolent.

Efecte Ikea o efecte handmade
Aquest armari és especial, perquè el vaig fer jo amb unes fustes velles -tot i que les portes no encaixen i té un clau rovellat-. O aquesta melmelada és boníssima -perquè està feta artesanalment- tot i que té uns grumolls durs com pedres. Seria aquella tendència a valorar quelcom de manera desproporcionada només perquè ho has construït tu mateix -ni que sigui parcialment-, o perquè està fet a mà.

Biaix retrospectiu
Tendència a recordar les decisions pròpies millor del que en realitat van ser.

Associació visual
Sempre que rento el cotxe, plou. O sempre que bec una cervesa sóc feliç -tipus anunci Mediterràniament-. Associar una determinada experiència amb certes condicions de l´entorn.

Biaix per resultat
Vaig fer malament de casar-me amb aquest home perquè al final em vaig separar (sense tenir en compte que has compartit 15 anys de felicitat amb ell i hi has tingut dues criatures). Jutjar una decisió pel resultat final, en lloc de jutjar-la per la qualitat o encert de la decisió. 

Efecte Bandwagon o arrossegament
Tendència a fer o creure quelcom només perquè moltes persones ho fan o ho creuen. Com més persones facin o creguin una cosa, més possibilitat hi ha que tu també ho creguis o ho facis

Efecte denominació
Tendència a gastar més diners quan l´import està denominat en petites quantitats -per exemple, monedes- més que si està en grans -per exemple, bitllets-.

Preferència rítmica i biaix de simetria
Els sons rítmics són avaluats pel nostre cervell com a millors, més bonics, i sovint com a més certs que aquells que són arítmics. A més a més, els sons rítmics es recorden amb més facilitat. D´aquí els missatges rítmics d´alguns anuncis tipus "el frotar se va acabar" o en discursos polítics "yes, we can".

Una persona físicament atractiva i ben vestida, ens sembla una persona bona, educada, intel.ligent... per contra, una persona lletja físicament, vestida amb poc gust i tatuada, ens sembla una mala persona, maleducada, barroera vulgar... I no tenim en compte que potser la primera, la persona guapa i ben vestida, és un estafador i la segona, la lletja i que porta tatuatges, és un metge.

Efecte Pigmalió o efecte profecia autorealitzada
És una predicció que, de ser realitzada o enunciada, realment acaba provocant que aquesta es faci realitat. Estudiants que tenen millors resultats acadèmics per la senzilla raó que això és el que s,espera d´ells.

I així, fins a 188 formes de distorsió que utilitza el teu cervell per prendre decisions més ràpides... No us sembla tot plegat molt curiós?. El funcionament del nostre cervell és fascinant, però anant una mica més enllà, us heu adonat que de la gran influència que aquestes distorsions i biaixos cognitius tenen en el nostre comportament individual i grupal? Us feu càrrec de com la publicitat, o els polítics, o els empresaris, o les grans marques o els influencers a les xarxes socials, o els mass media, o els professors d´una universitat o els líders en general, poden utilitzar aquests recursos del nostre cervell per tal d,influir el nostre comportament, induir-nos a actuar d,una manera o d´una altra o directament, manipular-nos -ja sigui en benefici d´ells, ja sigui pel nostre propi bé-?.

No pots anar contra el teu cervell però quan cal, si ho vols, també pots prendre decisions més  acurades, més reflexionades,  pots agafar-te el temps necessari per decidir més sàviament, amb més seny i més personalitat, pots qüestionar el que passa al teu entorn, en lloc de creure cegament tot el que diguin els mitjans, els anuncis publicitaris, els polítics... No sempre has de seguir a les majories, ni a les modes, ni has de deixar el teu futur en mans de l´atzar. Així que atura´t, pren consciència plena i decideix que vols i que no vols per a tu i per als teus.