El Pont del Petroli

Amb aquest nom, els badalonins ens referim al pantalà que l’antiga empresa CAMPSA va construir a la platja de la ciutat l’any 1965, per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna. La singular estructura, ubicada al front marítim, just al costat de la fàbrica modernista Anís del Mono, s’endinsa 235m en el mar i recentment ha esdevingut un mirador privilegiat del litoral badaloní, la base d´una estació oceanogràfica d´ús científic i un símbol icònic de la ciutat. Però com ha estat possible la transformació de senzilla estructura d,abastiment a pont emblemàtic i patrimoni industrial de la ciutat en poc més de cinquanta anys? 

El Pont Petroli va tenir un paper important en el desenvolupament industrial de la zona, quan nombroses fàbriques van ocupar part de la façana litoral badalonina i l’activitat tradicional de la pesca quedà relegada a un segon pla. El primer “pont del petroli” va aparèixer l´any 1879, quan la companyia Suari i Canals va construir una petita refineria de petroli amb un petit moll de fusta per descarregar el petroli dels vaixells.

“Pont del Petroli” de Suari i Canals (el curt) i Pont del Petroli de CAMPSA ( el llarg i l´actual). FOTOGRAFIA extreta de la WEB Visita Badalona: https://visitabadalona.com/pont-del-petroli/

Més tard, el 1965, la Campsa va construir una nova estructura, d´acer i formigó, al costat del pont de Suari i Canals -que ja no era de fusta, sinó que havia estat substituït per un moll de formigó-. Durant uns quants anys tots dos ponts va conviure, fins que el 1986, la Campsa anuncià que en el termini de cinc anys desmantellaria els pantalans de la platja perquè no s,utilitzaven. Finalment, es va enderrocar el pont petit i el més gran va continuar dempeus, però fou abandonat l´any 1990. Al paralitzar-se la funció industrial, el fons marí de l´entorn es va anar regenerant i entre els pilars del pont, que van actuar com a biòtops, van aparèixer un nou ecosistema amb una considerable biodiversitat de flora i fauna submarina i el lloc va esdevenir la principal zona de submarinisme de la ciutat.

Quan l´empresa propietària del pantalà demanà novament els permisos per enderrocar-lo, una forta pressió popular, liderada pel veí Josep Valls, inicià una lluita per la conservació d'aquesta estructura, argumentant el seu valor patrimonial i ambiental. Aquesta lluita veïnal va durar set anys i va tenir el suport dels ciutadans, del col·lectiu de submarinistes, dels amics del Pont del Petroli i dels mitjans de comunicació locals. Les mobilitzacions van tenir èxit, i l´any 2001, el consistori badaloní va sol·licitar el títol de “Pont” al Ministeri de Medi Ambient per evitar la seva destrucció.

L’any 2003, el pont passa a ser propietat de ajuntament, i després de diferents etapes de restauració, s´obre al públic l’any 2009, habilitat com a passeig-mirador i estació oceanogràfica. D´aquesta manera, el pont reconverteix els seus usos originals, passant de ser una estructura amb ús comercial, propietat d´una empresa privada dedicada a una activitat fabril que en el passat havia contaminat les platges badalonines, a convertir-se en un passeig-mirador, estació oceanogràfica, patrimoni industrial, i símbol dels nous temps on, reivindicant el seu passat marítim, Badalona es torna a obrir al mar. Pel seu valor simbòlic i identitari, el pont ha esdevingut: emblema de la ciutat; punt turístic de la zona; patrimoni cultural, en el sentit de propietat col·lectiva i element icònic de la ciutat: van ser diferents agents socials (veïns, mitjans de comunicació, associacions), els qui van prendre la decisió d,incorporar el pont al patrimoni industrial municipal; i memòria col·lectiva - tots els badalonins tenim records i memòries a l´entorn del Pont del Petroli-. Per la seva singularitat, el pont també s´ha convertit en un punt de rodatge habitual d´anuncis publicitaris, vídeos musicals i pel·lícules.

Des de la seva inauguració, el pont ha anat incorporat nous elements artístics/culturals, com ara l´escultura de l´Anís del Mono de Susanna Ruiz, dedicada a la històrica fàbrica; una placa de reconeixement dedicada al Josep Valls; visites guiades del Museu de Badalona al pont per donar a conèixer el passat i el present del front marítim de la ciutat; o la transcripció d´uns dels darrers poemes d´en Jordi Sarsanedas escrit després de visitar el pantalà - els espais escrits són, també, llocs de memòria col·lectiva-.

L´any 2020 el temporal Glòria va espinyolar el pont, partint-lo i separant-lo de la plataforma final, motiu pel qual, tres anys després, encara roman tancat al públic. Les obres de reconstrucció començaran l´any vinent i per decisió ciutadana en consulta popular, la plataforma final del pont serà circular, en lloc de ser quadrada com l´original. Així mateix, dades recentment enregistrades a l´estació oceanogràfica del pont indiquen que la qualitat del fons marítim s'ha anat deteriorant, per la sobreexplotació d´activitats aquàtiques a la zona, les deixalles i la presència d'espècies invasores en aquest entorn.

Si una bona gestió patrimonial implica, entre d´altres, la conservació del patrimoni perquè perduri en el temps; l´ús i gaudi del patrimoni per part de la ciutadania; i la promoció i difusió cultural de l´element patrimonial com a font de coneixement; sembla que el consistori municipal no està fent prou bé les coses i potser s´hauria de repensar l´actual model de gestió patrimonial del Pont del Petroli, per tal d´assegurar la seva preservació, i que tothom, present i futur, el pugui conèixer i gaudir. A més, entre nosaltres, preferiria que l´Ajuntament deixés de muntar cons de llum gegantins pel Nadal i restaurés, d,una vegada per totes, el nostre Pont del Petroli.

 “Pont del Petroli” any 2016, abans del temporal Glòria. FOTOGRAFIA extreta del Blog Fita de Xavier Pujol: https://xavierpujolguarro.blogspot.com/2016/12/el-pont-del-petroli.html

 

Sinead O´Connor, 1966 - 2023: nothing compares to you.

A l´any 1990 jo era un adolescent, intensa i somiadora com qualsevol altre adolescent, i des del primer moment que la vaig escoltar, vaig deduir que la cançó, Nothing compares to you, inclosa a l’àlbum “I Do Not Want What I Haven't Got” de la Sinead O´Connor, estava dedicada a un amor romàntic no correspost, a una ruptura sentimental o a un clàssic desamor i me la vaig fer meva. Però de seguida vaig saber que no. Que en realitat, en aquesta versió de la cançó, originalment escrita i gravada per Prince el 1984, la Sinead O´Connor expressava la fúria, el dolor i la devastació que va sentir en perdre la seva mare quan encara no tenia vint anys, i aleshores, encara em va impressionar més la seva manera d´interpretar-la, perquè era evident que aquesta cançó la removia a ella i que, cada cop que la cantava, tenia la capacitat de remoure´ns a tots, fins al punt que, estic convençuda, mai ningú no ha sabut interpretar i transmetre el dolor de la pèrdua tan magistralment com ho va fer la Sinead a Nothing compares 2 U.

Durant un temps vaig estar obsessionada amb aquesta balada de bellesa melancòlica i amb els ulls verd pàl·lid de la noia que la cantava. Em vaig aprendre la lletra, la vaig traduir i mirava hipnotitzada el videoclip una vegada i una altra -els més joves no ho sabeu, però va haver-hi un temps que la gent passava hores davant la tele mirant vídeos musicals i, fins i tot, quedàvem a casa d,algun amic per veure vídeos plegats-. Crec que, com a molta altra gent d,arreu del món, l,icònic videoclip de la Sinead se´m va quedar gravat a foc a la memòria: la seva veu electritzant; la seva cara preciosa en primer pla; els seus ulls penetrants fixats a la càmera o abaixats quan l,emoció la desbordava; la seva estètica i els cabells tallats al zero; la seva figura prima i esfilegassada reflectida al Sena; el seu caminar desolat pel parisenc parc de Saint-Cloud, arrossegant el seu abric negre entre escultures antigues de marbre blanc; les seves llàgrimes...

La lletra de Nothing compares 2 U, expressa amb exactitud aquell buit que segueix a la pèrdua dolorosa d´algú estimat, que tots hem experimentat o experimentarem en alguna ocasió, i la cançó ha esdevingut una de les millors interpretacions vocals de tots els temps. Hi ha veritable dolor en la veu de Sinéad O'Connor. Dolor, soledat i nostàlgia davant la impossibilitat de recuperar un temps que saps que no tornarà. I ara que la Sinead ha mort, encara menys.

He de dir que després de Nothing compares 2 U no vaig seguir tan de prop com hagués volgut la carrera de la cantant i compositora irlandesa, però aquests dies he estat llegint articles i veient documentals sobre ella i crec que no s´ha valorat prou la Sinead O´Connor com a artista, perquè va ser víctima de la narrativa que les dones som molt complicades o estem bojes -no pot ser que la malaltia mental que sovint la va assetjar, desacrediti les seves reivindicacions, la seva música o les seves grans aptituds artístiques-. Hi ha molts artistes homes que també han patit malalties mentals, però no s´ha menystingut la seva carrera artística per aquest fet ni se´ls ha desacreditat com si es va fer amb l´artista dublinesa.

Així doncs, cada cop que escolteu les seves cançons, recordeu la O´Connor com una gran dona artista que ens ha deixat un important llegat. Una dona brillant dotada d,una veu celestial, poderosa, i una gran força interpretativa, que al llarg de la seva carrera va publicar deu àlbums d´estudi -tots ells d,estil molt diferent entre si i tots ells molt apreciats per la crítica especialitzada-; va compondre també grans cançons per sèries i cinema; va versionar amb èxit temes de grans artistes; va col.laborar amb artistes de renom i va participar en nombrosos concerts benèfics. Recordeu-la com una dona amb estil propi i una forta personalitat que va utilitzar el seu art per reivindicar-se. Una dona artista mare soltera de quatre fills. Una dona de cor rebel, desafiant, oberta, inconformista, valenta, turmentada, controvertida, implicada, sincera. Una dona activista que va denunciar algunes de les aberracions comeses per part del clergat catòlic i el silenci al respecte de la mateixa església catòlica; o el racisme i la violència policial; o les embrutidores exigències del capitalisme; o les despietades estratègies de la indústria musical. Una dona que va tenir una relació complexa amb la fe i la religió, abraçant diferents creences al llarg de la seva vida. Una defensora del feminisme i de la comunitat LGBT. Una dona que sempre va parlar obertament sobre el seu dolor i sobre els seus problemes de salut mental. Una gran dona artista que va pagar un preu molt alt per la seva franquesa.

GETTY IMAGES

Cabo de Gata: Parc Natural del Cap de Gata