divendres, 16 d’agost del 2013

Vacancetes turuturuturu...



Crec que gairebé mai a la vida -bé, potser quan era petita si perquè no tenia més remei- he respectat la regla dels tres vuits. Allò de dormir 8 hores, treballar 8 hores i tenir 8 hores "lliures" per mi, família, amics... I si mai he aplicat aquesta regla al meu dia a dia no ha estat per manca de ganes sino perque sóc d´aquelles persones que els costa tenir una vida ordenada i organitzada -em despisto dels meus objectius amb facilitat-. Crec que, en general, costa encaixar en una societat tan accelerada com la nostra, però darrerament la cosa encara ha anat a pitjor - sobretot pel que fa a les 8 hores de son- i m´esta passant factura, de manera que, més que mai, necessito fer vacances... I per fi, avui, m´han arribat!
Resumint. Els propers dies el meu caparronet deixarà de donar-li voltes a les coses que no importen, deixarà d´estar programat, deixarà d´estar supeditat als horaris i als interessos aliens i es dedicarà única i exclusivament a descansar, a observar, a sentir l´entorn, a estimar, a gaudir dels petits moments sense pressa, al plaer de l´instant, a llegir, a escoltar, a banyar-me al mar... en definitiva, em dedicaré a viure la vida que jo voldria!

dimecres, 14 d’agost del 2013

MX Museu de la xocolata




A Barcelona hi ha un museu que tornarà bojos a tots els amants del cacau en la seva varietat més popular: el museu de la xocolata.

El museu, impulsat pel Gremi Provincial de Pastisseria de Barcelona, esta ubicat a l´antic convent de Sant Agustí. 

A més de difondre i donar a conéixer al públic en general -nens i adults-  la història de la xocolata i els valors artesanals de la pastisseria catalana, també organitza múltiples activitat que permeten als participants experimentar i interacturar amb tots els sentits amb la xocolata, despertant la creativitat i la sensibilitat dels visitants del museu. Activitats com ara visites guiades per la Xispeta de cacau per als infants, tallers familiars i infantils que inclouen tocar, tastar i olorar la xocolata en estat sòlid i líquid, dibuixar amb xocolata, jocs, elaboració de piruletes, elaborar una figura de xocolata, etc. I també, tallers per a adults com ara, taller de cupcakes, tast de xocolates, taller de xocolating, maridatge de vins i caves amb xocolates, maridatge de brandies amb xocolata, taller speaking with chocolate - taller en anglès- o 100% dark -que és un tast de diferents xocolates totalment a les fosques.

Total, que si voleu passar una estona dolça o sorprendre a algú, infant o adult, ja sabeu que el MX és una fantàstica opció.

I com a mostra un botó:






dissabte, 10 d’agost del 2013

Pluja d´estels. Avui... i ara fa un any


 

Dilluns al vespre. Casa gairebé a les fosques i silenci absolut. Temps per mi!. Em fico a la dutxa i ho omplo tot d´escuma de sabó de coco. Cada cop que oloro aquest sabó em donen ganes de beure´m l´ampolla sencera!. Surto, obro una mica la finestra i m´estiro a l llit. Que estrany tant silenci!

Després obro la llum tènue de la tauleta, encenc una espelma de vainilla, estiro el braç i agafo el llibre que estic llegint  “Quisiera que algo bueno pasara por fin”. Em capbusso a les pàgines del llibre mentre menjo sobre l´edredò, sense que m’importi gens ni mica que caiguin engrunes, unes ulleres de xocolata. Mummm. Al cap d´un minuts ja no estic al planeta terra.

Passades dues hores acabo el llibre. No esta malament. Acaba amb final feliç i dóna bon rollo. És una mica tard ja però abans de dormir surto al menjador a veure si m´he deixat algun llum encès que sempre em passa. Fa moltíssima calor. Sento veus i surto al balcó. Res. Uns nois que van cap a la platja. Em sec a l’esglaó a prendre una mica la fresca. Sembla que no tinc son tot i que ja són les 2.04 am del 31 de juliol. De sobte, veig un estel fugaç que sembla que caigui sobre unes casetes de la muntanya que es veu al davant. Quina passada! Feia anys que no en veia cap i menys a la ciutat. Em sento afortunada. Sé que és molt típic del realisme màgic, però no ho puc evitar i crec sincerament que l´estel és un senyal que algú m´envia. Una picada d´ullet de la vida cap a mi. Un senyal que em recorda que tot va bé. Que tot estarà bé.... I després d´aquests estel, encara em veig 7 o 8 més!

Em fico al llit pensant que sòc una persona amb sort i tinc l´agradable sensació que, malgrat que els canvis sempre fan por, el pas que acabo de donar a la meva vida tot just fa un mes és l´inici d´una nova etapa que per força serà millor. I amb aquest pensament m´adormo de seguida...

D´això que us explico fa un any. I he de dir que l´endemà, a la tele, el Molina va explicar que havia hagut una pluja d´estels que s´havia pogut veure clarament des de Barcelona.

I avui, 10 d´agost de 2013, llegeixo que esta previst que aquest cap de setmana es vegi una nova pluja d´estels, i no sé perquè però estic molt contenta -bé, si ho sé, però ho deixo per mi-. I penso que torna a ser un senyal i que aquest vespre o demà tinc una cita amb el firmament.

Doncs bé, per si us venen ganes de sortir aquest cap de setmana a veure els estels, us diré que la llum de la lluna, en fase creixent, no deslluirà l´espectacle d´estels fugaços perque es retirarà aviat i que lo millor per gaudir de l´observació nocturna d´aquest fenomen es buscar un lloc de cel ben negre, sense llums urbanes i amb un camp ampli de visibilitat. Els estels fugaços són petites partícules de pols de diferents mides -algunes més petites que un gra de sorra- que van deixant els cometes al llarg de la seva òrbita al voltant del sol. Penseu que estem parlant que es podrà veure, de mitja, una perseida per minut i un màxim de cent per hora a "l´hora punta" del fenómen, sobretot si mireu en direcció nordoest, cap a la constelació de Perseo. Imagineu quants desitjos podeu demanar???.

El fenomen de les perseides, que són restes del cometa 109P/Swift-Tuttle, es produeix cada any a mitjans d´agost, això vol dir que si no les veieu aquest cap de setmana, haureu d´esperar a l´any vinent. Així que vinga, no desaprofiteu l´ocasió i sortiu a veure el cel aquesta nit, o la nit de diumenge, o la de dilluns... però no us ho perdeu!

dimecres, 7 d’agost del 2013

Bookcrossing. Llibres alliberats... Busca´ls!




L'experiment de convertir les ciutats en una gran biblioteca global i gratuïta va néixer el 2001, als Estats Units, i se li va donar el nom de bookcrossing, que significa una cosa així com deixar llibres en llocs públics.

Ràpidament es va convertir en un moviment internacional: hi ha uns llibres que es deixen a un punts determinats de la ciutat perquè la gent pugui accedir a ells lliurement. En teoria, els bookcrossers registren els seus llibres a la web oficial per saber quines voltes acaba donant un llibre: quan un té intenció d´alliberar un llibre, l´enregistra a la web oficial i un cop marcat el llibre amb una identificació única, inclou unes instruccions a seguir per la persona que localitzi el llibre, i el deixa a un lloc públic com ara un banc o una cabina telefònica. I quan algú localitza el llibre, ha d´entrar a la pàgina web, notificar la troballa i un cop llegit, tornar-lo a alliberar indicant a la web la nova ubicació.


Repisa de llibres d'Universitat.A Barcelona, hi ha diferents crossing zones on pots trobar llibres, però a part d´aquests punts registrats per l´equip del Bookcrossing, també tenim alguns punts passallibres a les línees del metro.  El pots localitzar a: la Zona Universitària, a Espanya, a Diagonal, al Passeig de Gràcia, a Universitat i a Catalunya - us aviso però, que molt poca gent els deu utilitzar perquè sempre estan buits-. Aquesta iniciativa va començar al 2008 quan el Departament de Cultura va demanar a TMB l´habilitació d´espais per a l´intercanvi lliure i gratuït de llibres, sota el lema "Agafa un llibre i deixa´ns el teu" amb l´objectiu de fomentar la cultura.

A més de trobar aquests punts d´intercanvi de llibres al metro, hi ha altres llocs que també han fet seva aquesta iniciativa perquè la gent dipositi i agafi llibres i els retorni de manera voluntària i anònima, com ara empreses privades que ofereixen un punt d´intercanvi de lectures al seus treballadors - a l´empresa on jo treballo tenim el racó de lectura- o moltes  biblioteques municipals que han establert un punt d´intercanvi de llibres i que fins i tot,  de vegades, realitzen alliberacions massives de llibres.

En qualsevol cas, trobo que el fet d´alliberar llibres és una idea molt original i pensar en les voltes que pot acabar donant un llibre i amb totes les mans on pot anar a parar, em fa molta gràcia. Així que he decidit fer la meva petita aportació personal al bookcrossing i he anat escampant, a diferents punts de la nostra ciutat, un recull d´històries de factura pròpia... Així que  creuem els dits perquè tu en trobis un!



dilluns, 5 d’agost del 2013

Mmmm... M de Marilyn




El 5 d´agost de 1962 la polícia va trobar el cos sense vida de Marilyn Monroe al seu domicili de Los Angeles. Estava estirada al llit amb l´auricular del telèfon a les mans. Pel que sembla, tot i ser la dona més desitjada del món, ningú va respondre la seva darrera trucada ara fa 51 anys, i fins avui, mai no han quedat del tot aclarides les circumstàncies que van envoltar la seva mort.

Des d´aquí, el meu petit homenatge...