dimarts, 7 de febrer del 2017

Persones immadures, adults massa infantils




Una adult immadur no és una persona que vesteix amb dessuadores de Star Wars i que llegeix i col·lecciona còmics. Tampoc és una persona que té l,habitació desordenada o que sovint arriba tard. Ni una persona que enlloc de sortir el dissabte a la nit amb els seus amics prefereix quedar-se a casa veient series. La immaduresa no és res de tot això, malgrat que sovint es confongui; la immaduresa emocional en un adult es deriva principalment de la relació que va tenir amb els seus pares durant la infància i té a veure amb la gestió de les emocions, la incapacitat de responsabilitzar-se de la pròpia vida per ser feliç i sobretot, en la incapacitat d´oferir felicitat a les persones del teu entorn. Parlem doncs, d´un tipus de persona depenent, poc autònoma, poc empàtica, egoista i egocèntrica. 

Són persones que, com els nens petits, es creuen que són el centre de l´univers i que per tant, tothom hauria d´estar agraït per tenir l´honor de passar una estona al seu costat. Són persones capritxoses, manipuladores, que donen importància només a les seves coses i als seus problemes, que no pensen mai en els altres, que consideren que tenen una personalitat molt interessant i creuen que els demés, per força, es queden atrapats per aquesta personalitat seva tan "atractiva". No admeten les seves pròpies carències i el seu tema preferit és tot el que tingui a veure amb ells mateixos. Els costa estimar, valorar o apreciar els altres així que no esperis que es posin al teu lloc, que empatitzin amb la teva causa o que els preocupi el teu benestar. Al contrari, si no accedeixes a fer realitat els seus desitjos poden reaccionar de manera impulsiva i, fins i tot, agressiva. Primer són ELLS, després ELLS i després un altre cop ELLS. 

En principi, semblaria que tenir al costat una persona immadura no hauria de ser tan problemàtic, però us adverteixo que la realitat és ben diferent: si acabes tenint per parella una persona immadura, o el teu millor amic des de la llar d´infants acaba sent un adult immadur, o el teu fill és un adult que pateix d´immaduresa emocional o el teu company de feina més proper és un Peter Pan egocèntric, veuràs que aquesta relació et provoca una decepció constant, una gran desil·lusió i un gran desgast en la convivència amb ells, perquè et xuclaran l´energia, el teu temps, el teu amor i els teus diners i a canvi no rebràs res de res, perquè les persones immadures s´aprofiten sense remordiments de qui les estima perquè sols pensen en el seu benefici propi. És per aquesta manca d´empatia, aquest egocentrisme i aquest egoisme, que tenen molts conflictes en les relacions interpersonals doncs tenen força dificultats per donar amor o per establir llaços afectius sincers i profunds.

Penseu que la personalitat immadura té com a tret principal l´infantilisme i això vol dir que l´edat psicològica d´aquestes persones és notablement inferior a la seva edat cronològica. És a dir, tot i ser adults, segueixen mantenint trets i mecanismes psicològics característics dels infants, perquè no han adquirit altres de nous, propis del desenvolupament normal de la personalitat, a l´anar creixent. Si aquesta discordança és molt marcada i es prolonga al llarg del temps, s,acaba desenvolupant un trastorn de la personalitat amb trets i conseqüències específiques. Quins serien aquests trets característics?

dimarts, 8 d’abril del 2014

Les Constel.lacions Familiars // Las Constelaciones Familiares







Les constel.lacions familiars són la teràpia alternativa de moda, però en què consisteixen exactament? Creieu que els nostres problemes tenen a veure amb els nostres avantpassats?.

Aquesta teràpia es basa en el reconeixement de l´existència de la transmissió de conflictes, preocupacions familiars, rols i conductes a través de les diferents generacions que componen una família, de manera que acaben determinant els problemes psicològics actuals del descendent - no estem parlant de transmissió genètica: estem parlant d´una mena de transmissió cultural, de sentiments, coneixements i hàbits-. 

Així doncs, segons la Teoria de les Constel.lacions Familiars, els membres d´una família estan influïts, sense saber-ho i a través de les diferents generacions, per un tipus de consciència comú que prima sobre la consciència individual. Per exemple, imaginem que una dona està permanentment enutjada amb el seu marit, sense motiu, perquè en realitat està transferint l´enuig de la seva àvia amb el seu avi. O un fill gran agafa la responsabilitat dels seus germans, fins i tot perjudicant-se així mateix, perquè està prenent el lloc del seu pare. O un nen que té un sentiment perenne d´abandonament -quan en realitat sempre ha estat estimat i abrigat pels seus pares- perquè ha heretat un sentiment que va experimentar la seva mare mentre estava embarassada d´ell.

Amb les constel.lacions familiars es pretén descobrir quina transmissió dels nostres avantpassats ens pot estar bloquejant en el present per tal d´identificar amb claredat aquest conflicte i resoldre´l: a la teràpia, els participants poden percebre els sentiments dels avantpassats a qui estan representant malgrat que no s´hagin conegut mai en persona i d´aquesta manera, es poden entendre els conflictes, delimitar la responsabilitat i aclarir assumptes pendents.

He de dir, però, que no hi ha cap evidència científica que avali els resultat de les constel.lacions familiars. Tot i així, sóc del parer que en aquesta vida hem d´agafar les coses que ens fan sentir bé i deixar anar les que ens generen malestar. De manera que si a tu, participar en una constel.lació familiar et fa sentir millor i t´ajuda a resoldre alguns problemes personals, doncs endavant. I si pel contrari, aquest tipus de teràpia no t´acaba de fer el pes o trobes que no encaixa amb tu, ni tens ganes de descobrir i remoure les teves arrels familiars, doncs res. No cal ni que ho intentis.

Perquè al final, com sempre, l´objectiu és sentir-se bé amb un mateix i és un mateix qui ha de decidir quines eines necessita per arribar a la seva pròpia zona màgica d´equilibri i benestar.

*******

Las constelaciones familiares son la terapia alternativa de moda, pero ¿en qué consisten exactamente? Creéis que nuestros problemas tienen que ver con nuestros antepasados​​? . 
Esta terapia se basa en el reconocimiento de la existencia de la transmisión de conflictos, preocupaciones familiares, roles y conductas a través de las distintas generaciones que componen una familia, de modo que acaban determinando los problemas psicológicos actuales del descendiente -no estamos hablando de transmisión genética: estamos hablando de transmisión cultural, de sentimientos, conocimientos y hábitos-.
 

Así pues, según la Teoría de las Constelaciones Familiares, los miembros de una familia están influidos, sin saberlo y a través de diferentes generaciones, por un tipo de conciencia común que prima sobre la conciencia individual. Por ejemplo, imaginemos que una mujer está permanentemente enojada con su marido sin motivo aparente, porque en realidad está transfiriendo el enojo de su abuela con su abuelo. O un hijo mayor se hace resposanble de sus hermanos, incluso perjudicándose a sí mismo, porque está ocupando el lugar de su padre. O un niño que tiene un sentimiento perenne de abandono -cuando en realidad siempre ha sido amado y arropado por sus padres- porque ha heredado un sentimiento negativo que experimentó su madre mientras estaba embarazada de él.

Con las constelaciones familiares se pretende descubrir qué transmisión de nuestros antepasados ​​nos puede estar bloqueando en el presente para identificar con claridad este conflicto y resolverlo: durante la terapia, los participantes pueden percibir los sentimientos de los antepasados ​​a quienes están representando aunque no se hayan conocido nunca en persona y de esta manera, pueden comprender el origen de los conflictos, delimitar la responsabilidad y aclarar asuntos pendientes.
 

Debo decir, sin embargo, que no hay ninguna evidencia científica que avale los resultados de las constelaciones familiares. Sin embargo, opino que en la vida debemos tomar las cosas que nos hacen sentir bien y dejar ir las que nos generan malestar. De modo que si a ti, participar en una constelación familiar te hace sentir mejor y te ayuda a resolver algunos problemas personales, pues adelante. Y si por el contrario, este tipo de terapia no te acaba de convencer o encuentras que no encaja contigo, ni tienes ganas de descubrir y remover tus raíces familiares, pues nada. No hace falta ni que lo intentes.

Porque al final, como siempre, el objetivo es sentirse bien con uno mismo y es  uno mismo quién debe decidir qué herramientas necesita para llegar a su propia zona mágica de equilibrio y bienestar.