Persones immadures, adults massa infantils

Una adult immadur no és una persona que vesteix amb dessuadores de Star Wars i que llegeix i col·lecciona còmics. Tampoc és una persona que té l,habitació desordenada o que sovint arriba tard. Ni una persona que enlloc de sortir el dissabte a la nit amb els seus amics prefereix quedar-se a casa veient series. La immaduresa no és res de tot això, malgrat que sovint es confongui; la immaduresa emocional en un adult es deriva principalment de la relació que va tenir amb els seus pares durant la infància i té a veure amb la gestió de les emocions, la incapacitat de responsabilitzar-se de la pròpia vida per ser feliç i sobretot, en la incapacitat d´oferir felicitat a les persones del teu entorn. Parlem doncs, d´un tipus de persona depenent, poc autònoma, poc empàtica, egoista i egocèntrica. 

Són persones que, com els nens petits, es creuen que són el centre de l´univers i que per tant, tothom hauria d´estar agraït per tenir l´honor de passar una estona al seu costat. Són persones capritxoses, manipuladores, que donen importància només a les seves coses i als seus problemes, que no pensen mai en els altres, que consideren que tenen una personalitat molt interessant i creuen que els demés, per força, es queden atrapats per aquesta personalitat seva tan "atractiva". No admeten les seves pròpies carències i el seu tema preferit és tot el que tingui a veure amb ells mateixos. Els costa estimar, valorar o apreciar els altres així que no esperis que es posin al teu lloc, que empatitzin amb la teva causa o que els preocupi el teu benestar. Al contrari, si no accedeixes a fer realitat els seus desitjos poden reaccionar de manera impulsiva i, fins i tot, agressiva. Primer són ELLS, després ELLS i després un altre cop ELLS. 

En principi, semblaria que tenir al costat una persona immadura no hauria de ser tan problemàtic, però us adverteixo que la realitat és ben diferent: si acabes tenint per parella una persona immadura, o el teu millor amic des de la llar d´infants acaba sent un adult immadur, o el teu fill és un adult que pateix d´immaduresa emocional o el teu company de feina més proper és un Peter Pan egocèntric, veuràs que aquesta relació et provoca una decepció constant, una gran desil·lusió i un gran desgast en la convivència amb ells, perquè et xuclaran l´energia, el teu temps, el teu amor i els teus diners i a canvi no rebràs res de res, perquè les persones immadures s´aprofiten sense remordiments de qui les estima perquè sols pensen en el seu benefici propi. És per aquesta manca d´empatia, aquest egocentrisme i aquest egoisme, que tenen molts conflictes en les relacions interpersonals doncs tenen força dificultats per donar amor o per establir llaços afectius sincers i profunds.

Penseu que la personalitat immadura té com a tret principal l´infantilisme i això vol dir que l´edat psicològica d´aquestes persones és notablement inferior a la seva edat cronològica. És a dir, tot i ser adults, segueixen mantenint trets i mecanismes psicològics característics dels infants, perquè no han adquirit altres de nous, propis del desenvolupament normal de la personalitat, a l´anar creixent. Si aquesta discordança és molt marcada i es prolonga al llarg del temps, s,acaba desenvolupant un trastorn de la personalitat amb trets i conseqüències específiques. Quins serien aquests trets característics?

• Manca d´empatia
• Poca tolerància a la frustració.
• Egoisme i egocentrisme marcats
• Són persones evitatives que prefereixen evadir les coses abans que enfrontar-les. Són aquell tipus de persones que es neguen a parlar sobre un tema, que el deixen per més endavant dient que ara no és el moment oportú de parlar. Evadeixen, ignoren o no accepten que alguna cosa està succeint.
• Necessiten controlar els demés i per aconseguir-ho no dubtaran a indignar-se, mostrar-se grollers, intentar provocar gelosia o inseguretat a l´altre, o bé plorar, enfadar-se, posar-se histèrics... però a més a més, creuen que tenen tot el dret del món a sentir i comportar-se d´aquesta manera
• Són persones amb poca o nul.la responsabilitat i normalment no trenquen el vincle amb els pares, segueixen buscant l´aprovació d´un o dels dos progenitors, perquè d´aquesta manera els poden seguir "culpant" i/o "responsabilitzant" dels seus problemes personals. 
• Falta d´introspecció. No tenen prou coneixement de si mateixos. Manca total d´autocrítica i greu dificultat per admetre les pròpies carències, equivocacions o limitacions
• Inestables emocionalment: de sobte poden posar-se a plorar per una nimietat de la mateixa manera que es poden mostrar extremadament freds per algun succés greu. Tot té a veure en com es veuen afectats a nivell personal pels fets: si un problema no els afecta, els dóna absolutament igual.
• Amb els altres, tenen relacions afectives superficials, rígides i exigents
• Ètica, moral i valors variables. Són persones poc o res coherents
• No tenen un projecte de vida o el canvien amb massa facilitat
• Manca de personalitat: canvien de gustos i parer segons qui els envolta. De sobte poden "admirar" profundament a algú del seu entorn per una habilitat que aquesta persona posseeix i intenten imitar-lo. L´endemà s, obliden d´aquesta persona i de la seva habilitat i es queden fascinats per una altra persona que acaben de conèixer.
• Immediatesa, impulsivitat i falta de previsió: actuen guiats exclusivament per les seves apetències, els seus instints o per l´obtenció de plaer immediat, sense reparar en les conseqüències. Escàs control en la seva manera d´actuar: Volen experimentar intensament el plaer del present i per aquest motiu poden tenir, per exemple, conductes perilloses en la seva sexualitat, doncs no són conscients dels riscos que corren ni de les conseqüències que pot tenir el seu comportament.
• Aparició de rituals i capricis que posaran per damunt de qualsevol altre persona: no els importarà deixar a algú esperant-les sota la pluja durant hores si estan immerses en la realització d´algun d´aquest rituals, com si es tractés de la cosa més important del món -molt més important que un amic, un familiar o la parella-. 
• Tendència a escapar de la realitat per mitjà de la imaginació cap a un mon de fantasies on si realitzen els seus desitjos insatisfets. Això els allunya cada cop més de la realitat
• Els importa, i molt, mantenir una bona imatge pública i per això es disfressen de bones persones o camuflen les seves intencions reals sota un hàlit de falsa bondat per tal de "quedar bé". Necessiten millorar la seva popularitat constantment, encara que no siguin populars -estan tan creguts de si mateixos que no se n´adonen de quan fan el ridícul o quan resulten impopulars-
• Dependents: no tenen autonomia i depenen dels altres en tots els aspectes. No poden assumir tasques pròpies de la seva edat ni lligams com tenir parella, el matrimoni, la paternitat..

Com veureu, tenir una personalitat immadura emocionalment no es cap bajanada i el més habitual és que resoldre i gestionar aquesta immaduresa sigui necessari consultar i tractar-se amb un especialista. Però sovint la persona immadura no té cap voluntat de canviar -en part perquè no creu que ella tingui un problema- i en aquest cas, el millor que pots fer és allunyar-te´n. 

Si no pots trencar la relació perquè es tracta del teu cap, d´una amistat de molts anys o d´un company de la feina el que pots fer es limitar al màxim el contacte amb aquesta persona. I s¡ es tracta d,un familiar molt proper, aleshores pots recomanar-li o proporcionar-li l´ajuda d´un especialista: però si no es deixa ajudar, no et quedarà més remei que reaprendre a relacionar-te amb ell, mirant d,interaccionar amb aquesta persona el mínim possible, evitant en tot moment seguir-li el joc. Has d,actuar i dirigir-te a ell amb claredat i fermesa per tal d´evitar que et manipuli. En el moment que es mostri agressiu o tracti de victimitzar-se, fent-te xantatge emocional, retira,t o demana-li que et deixi en pau i ignora´l...

I creua els dits perquè aquesta persona decideixi canviar, maduri aviat o algú valent li munti un pis a la Conxixina!