Tornes a casa després d´un dia de molta feina, molts nervis i moltes presses. Estàs desitjant arribar a casa i preparar-te una infusió de canyella i cardamom, descalçar-te i estirar-te al sofà al costat de la novel·la que estàs llegint, que potser no obriràs. Perquè potser t,adorms o medites escoltant la teva respiració o et poses música. Però de sobte es trenca la màgia. El mòbil comença a emetre sons. Estàs rebent whatsapps de diferents persones i diferents grups. Decideixes no contestar perquè necessites de debò descansar el cervell. Però els missatges es multipliquen reclamant una resposta: al no contestar immediatament, els qui envien els missatges comencen a enviar missatges de "pressió" per a que els contestis. Diuen que diguis quelcom perquè ho necessiten, perquè estan preocupats, perquè sinó contestes ets borde, que donis com a mínim senyals de vida... I resulta que si a l´arribar a casa tenies angoixa, ara encara en tens més. On ha anat a parar el nostre dret a estar sols, la nostra intimat, el nostre espai personal, els nostres moments d´introspecció?.
Els que t´envien missatges no poden parar-se a pensar que pots estar fent qualsevol cosa que et manté ocupat, que requereix la teva dedicació o la teva atenció i que, per tant, no els pots o no els vols respondre ara? Pot ser que estiguis amb amics, o que vulguis descansar, o que el trobis malament, o que vulguis llegir, o escriure una poesia, o que vulguis passar temps de qualitats amb el teu fill o que estiguis fent l´amor, o estenent la roba o donant-te una dutxa o al cinema... És que ja no tenim dret a estar desconnectats?.
Sovint, quan no responem de seguida els missatges que rebem ens sentim culpables i pressionats, però aquests sentiments són perjudicials i els hem de desterrar del nostre dia a dia. Que no contestis de seguida no significa que no estimis a la gent que t, envia missatges; que no contestis no significa que no valoris qui t´escriu. Però no, no tens perquè contestar si no en tens ganes. No et sentis obligat. No et sentis malament. Escolta bé: tens dret a no estar connectat al mòbil, tens dret a no estar permanentment localitzable i tens dret a no contestar, sense que això impliqui cap represàlia ni cap acció punitiva contra la teva persona. I si algú no et respecta aquest dret és ell qui té el problema - ja sigui un problema d,intolerància, d´intrusisme, de control sobre els altres, d´egoisme, d´egocentrisme-, però no tu. Tu no tens cap tara pel fet de voler viure la teva pròpia vida sense interferències constants. Ja contestaràs quan puguis o quan vulguis.
I sàpigues que no estàs sol: últimament estan augmentant molt considerablement els membres d,una nova tribu urbana, que vindrien a ser els "desconnectats". Aquesta tribu urbana ha optat per abandonar la vida virtual i abraçar la vida real, la de veritat, la que té lloc fora de les pantalles. Els "desconnectats" són persones que de manera voluntària diuen no a la hiperconnectivitat permanent a internet, als smartphones, als videojocs i a les xarxes socials, ja sigui per millorar la seva qualitat de vida, ja sigui per deixar de formar part del Gran Hermano i del control extern sobre les nostres dades, els nostres moviments i els nostres gustos, que comporta la navegació per la xarxa.
Els "desconnectats" reclamen relacions reals amb l,entorn i/o amb un mateix, sense l´omnipresència de la tecnologia. Quedar per fer un cafè, gaudir d´un sopar amb amics escoltant-los a tots i mirant-los als ulls, estirar-te a prendre el sol mentre penses en les teves coses, passar un dia de platja amb la família dedicant-los la teva atenció plena... En resum, gaudir el present de manera real i conscient i només connectar-se quan és necessari.
Si us interessa el tema, podeu llegir "La gran adicción. Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo" (Editorial Arpa), un llibre que narra els casos de varies persones que com l´autor, Enric Puig Punyet, han decidit desconnectar-se de la xarxa per motius de salut i qualitat de vida. També podeu informar-vos del manifest Carta de drets digitals, que al 2013 van signar 562 escriptors i intel·lectuals de 82 països -entre ells 5 premis Nobel de literatura- declarant-se en contra de la vigilància massiva i l´espionatge per part d´empreses, lobbies i Estats als ciutadans per mitjà de la xarxa.
I si et sembla que al desconnectar-te perds algunes amistats, no et preocupis: no devien ser gaire bons amics si et deixen per un motiu tan inconsistent. A més a més, recorda que un ha de poder ser sempre un mateix, sobretot amb les seves amistats, i si no et respecten és que no et volen.
Així que ja saps, sigues tu qui controli com, quan, a on i amb qui et vols comunicar. I si et fa sentir millor, desconnecta,t.
