El maleït estrès

 
Vivim una època convulsa de canvis constants - malauradament, canvis a pitjor-.  Els principis i valors desapareixen, les ideologies  es desmunten perquè la gent té por, o és deslleial, poc solidària o massa ambiciosa. És una època de desnonaments, prol.liferen les injustícies socials, els abusos de poder i la incertesa. Uns fa massa temps que no tenen feina i els qui la tenen sovint treballen sota pressió i mal remunerats, amb horaris impossibles de compaginar amb la vida familiar. Fills que veuen poc als pares i qual els veuen, els veuen preocupats. Presses. Exigències. Manca de temps. Sentiments de culpa. Pèrdua d´il.lusions davant la tètrica realitat... i tot això ens provoca més i més estrès.

Tots hem sentit a parlar de l´estrès i l´hem normalitzat a les nostres vides, com si estar sempre ocupat, preocupat o angoixat fos una cosa natural a l´ésser humà. I resulta que no. No ho és.

Perquè l´estrès és la resposta natural i puntual del nostre cos davant un estímul ambiental "amenaçador". És a dir, davant un perill extrem el nostre organisme reacciona segregant hormones de l´estrès per ajudar-nos a gestionar aquest perill.  Però de vegades, l´estrès arriba al nostre cos per quedar-se, afectant-nos a diferents nivells: la primera és la fase d´alarma. La segona la fase de resistència i adaptació de l´organisme. I la tercera fase, quan no aconseguim adaptar-nos perquè l´amenaça és greu i s´allarga en el temps, provoca esgotament,  i fins i tot pot produir la mort. 

El nostre cos segrega adrenalina i cortisol -o hormones de l´estrès- quan pretén preparar el cos per a l´acció. L´adrenalina i el cortisol només hauria d´aparèixer davant de situacions de perill potencial que requereixin tota la nostra energia. Però el problema és que les persones que viuen en un estat de tensió permanent no s´enfronten a un perill "físic" puntual, sinó que s´enfronten a situacions angoixants que no saben gestionar i davant les quals no troben eines per defensar-se - perquè si no pots pagar la hipoteca, o no trobes feina, o treballes massa hores per un sou irrisori, o no pots dedicar prou temps a tu mateix o als teus fills, no ho arreglaràs a cop de puny ni amb cap esforç físic-. El que fa la nostra ment és bloquejar-se. I és quan comences a donar voltes al cap sobre els teus problemes una vegada i una altra, entrant en un bucle de pensaments negatius, revivant encara més la secreció d´adrenalina i cortisol.


Així que aquesta acumulació d´hormones de l´estrès no s´elimina perquè vivim amb sensació de perill permanent, de manera que tota l´energia extra que han generat l´adrenalina i el cortisol, en forma de grassa i glucosa, no té sortida i s´acumula al cos... I ens engreixem. I ens angoixem. I vivim en tensió les 24 hores del dia, amb aquella sensació d´estar a l´aguait, esperant que quelcom dolent succeeixi. I és molt provable que ja no puguis concentrar-te i que tinguis pèrdua de memòria - uns dies d´exposició a alts nivells de l´hormona de l´estrès pot danyar la memòria a curt termini i una exposició a llarg termini accelera l´envelliment del cervell-. Pot ser que sempre et notis cansat, que no puguis llegir ni seguir una conversa. Que tinguis una son intranquil.la, que estiguis irritable. Que fumis més o que beguis més. Que et facin mal l´esquena, les espatlles i les cervicals. I que perdis el sentit de la perspectiva, que tot ho vegis gris i no suportis les crítiques. Que mengis malament, que tinguis mal de panxa i una incòmode sensació de pressió acompanyada de palpitacions. Que no et cuidis gens ni mica i sentis unes ganes terribles de fugir no saps a on. Pots arribar a tenir només sentiments negatius: fúria, agressivitat, nervis, pèrdua de confiança en un mateix, culpa, pànic, aclaparament, vulnerabilitat i moltes ganes de plorar...

L´estrès és una mal que cada dia afecta a més i més persones i si tot això que llegeixes et resulta massa familiar, aleshores és que estàs patint estrès i ha arribat el moment de posar-hi solució. Ja. No ho deixis per més endavant perquè l´estrès perjudica la teva salut física i mental.

Així que has de fer canvis. Has de canviar el teu ritme diari. Aprèn a relativitzar, canvia la teva perspectiva, busca ajuda a la medicina natural, fes esport, parla amb amics, acut a un especialista, fes ioga, aprèn a respirar, deixa algunes activitats d´aquelles que t´ocupen temps i et donen poques satisfaccions i prioritza´t a tu... has de trobar la teva pròpia manera de desfer-te de l´estrès. Perquè de vida només n´hi ha una i estem moralment obligats a gaudir-la!

Overworking

  

 

Imagina´t que t´has fet gran. I que tens un fill. O dos. El cas és que un d´ells, el gran, ja té 24 anys, ha acabat els estudis universitaris i ha trobat una feina a una agència de publicitat. 

Tota la família us sentiu molt orgullosos d´ell, per haver trobat aquesta primera feina, tot i que des del començament us adoneu que treballa moltes hores. Potser massa i tot. Però acabeu pensant que això és lo habitual si vols aprendre una professió i promocionar-te a l´empresa, i li traieu importància al tema. I quan advertiu que gairebé no veieu el vostre fill i que només teniu contacte amb ell només a través del mòbil i de les xarxes socials, penseu que potser n´està fent un gra massa, però com que és jove, fort i aquesta dedicació a la feina és "provisional" fins que es faci seu el lloc de treball, calleu. 

Fins que un dia llegiu al seu twitter un missatge semblant a "porto 30 hores treballant i encara segueixo amb forces".  I ja està. Aquest és el seu darrer missatge a les xarxes socials. I a la vida. Perquè l´endemà els seus companys el troben mort a l´oficina, al davant del seu ordinador. Un podeu imaginar un malson així?. Podeu imaginar quelcom més terrible i més absurd que morir per esgotament laboral en ple segle XXI?.

Doncs aquest malson ja és una realitat.  

Mita Diran era una jove publicista que treballava a la filial d´Indonèsia de l´agència Young&Rubicam i després de publicar un missatge al seu twitter dient que duia 30 hores seguides treballant, va ser trobada morta pels seus companys d´oficina, al davant del seu ordinador. Pel que sembla la noia s´havia queixat reiteradament de l´excés de treball i fins i tot havia publicat al seu blog una entrada amb el títol "Una súplica oberta" a la que comentava com es sentia després d´haver treballat vuit dies seguits sense parar.

Com a causes de la seva mort s´han citat l´overworking -esgotament per excés de treball- combinat amb consum de begudes energètiques i cafeïna. Però aquest cas no és un cas aïllat.

Al Japó ja està reconegut l´estrès laboral com a causa de defunció: es calcula que anualment moren més d´un centenar de treballadors per aquests motius -els denominats karoshi- i es relaciona l´estrès laboral amb els atacs de cor sobtats i els vessaments cerebrals. El fenomen també està arribant a Europa on ens va sobtar la mort d´un jove londinenc de 21 anys que treballava com a becari a una sucursal del Bank of America Merrill Lynch i que va morir després de treballar durant 72 hores seguides. La premsa britànica va assenyalar que el jove estava sotmès a molta pressió per aconseguir els objectius que li havia demanat la seva empresa. Tot i que la majoria de casos d´overworking s´estan enregistrant als països asiàtics i especialment a la Xina, on es calcula que aquest fenomen es cobra 600.000 vides a l´any, sobretot entre els joves amb professions lliberals ja que per mantenir la seva política de producció a baix cost es veuen obligats a augmentar el nivell d´exigència i les hores de treball.

Un estudi recent del Institut Nacional de la Salut del Regne Unit determina que els símptomes relacionats amb l´ansietat laboral augmenten les taxes de mortalitat, no només per infart, sinó també per moltes altres causes. Penseu que la mort d´aquests joves esdevé no només a causa de l´estrès sinó també a causa d una combinació d´actituds secundàries associades a l´esgotament laboral com ara l´increment de consum d´alcohol, de tabac, de begudes energètiques i cafeïna, aliments poc saludables... 

Evidentment morir a causa de l´overworking no és la norma, però el que sí que s´està generalitzant és l´excés de treball i la pressió laboral, que en la majoria de casos comporta diferents malalties als treballadors, com ara depressió, ansietat i insomni, malalties relacionades amb els ossos i amb els músculs, pèrdua de visió, pèrdua i molèsties a l´oïda.

Tot plegat ens obliga a fer una reflexió. 

No havíem quedat que l´esclavitud de l´home per l´home havia estat abolida? Quin tipus de societat és aquest que mata els nostres joves per estrès i esgotament laboral? Per què l´excés de treball s´ha convertit en la norma en el món laboral quan resulta que la gran majoria de països té unas taxes d´atur hiper altes? Per què encara no hem après a dir NO col.lectivament? Per què som tan competitius? Per què ens explotem els uns als altres? Per ens importa tant el "prestigi" laboral? Què ho fa que una persona del segle XXI, jove i amb estudis no es rebel.li quan adverteix que li estan esprement l´ànima? Què no es prou important la VIDA?

Intenta amb totes les teves forces només treballar  per viure, i viure només per a tu.