dijous, 19 de desembre de 2013

Overworking


  


 
Imagina´t que t´has fet gran. I que tens un fill. O dos. El cas és que un d´ells, el gran, ja té 24 anys, ha acabat els estudis universitaris i ha trobat una feina a una agència de publicitat. 

Tota la família us sentiu molt orgullosos d´ell, per haver trobat aquesta primera feina, tot i que des del començament us adoneu que treballa moltes hores. Potser massa i tot. Però acabeu pensant que això és lo habitual si vols aprendre una professió i promocionar-te a l´empresa, i li traieu importància al tema. I quan advertiu que gairebé no veieu el vostre fill i que només teniu contacte amb ell només a través del mòbil i de les xarxes socials, penseu que potser n´està fent un gra massa, però com que és jove, fort i aquesta dedicació a la feina és "provisional" fins que es faci seu el lloc de treball, calleu. 

Fins que un dia llegiu al seu twitter un missatge semblant a "porto 30 hores treballant i encara segueixo amb forces".  I ja està. Aquest és el seu darrer missatge a les xarxes socials. I a la vida. Perquè l´endemà els seus companys el troben mort a l´oficina, al davant del seu ordinador. Un podeu imaginar un malson així?. Podeu imaginar quelcom més terrible i més absurd que morir per esgotament laboral en ple segle XXI?.

Doncs aquest malson ja és una realitat.  

Mita Diran era una jove publicista que treballava a la filial d´Indonèsia de l´agència Young&Rubicam i després de publicar un missatge al seu twitter dient que duia 30 hores seguides treballant, va ser trobada morta pels seus companys d´oficina, al davant del seu ordinador. Pel que sembla la noia s´havia queixat reiteradament de l´excés de treball i fins i tot havia publicat al seu blog una entrada amb el títol "Una súplica oberta" a la que comentava com es sentia després d´haver treballat vuit dies seguits sense parar.

Com a causes de la seva mort s´han citat l´overworking -esgotament per excés de treball- combinat amb consum de begudes energètiques i cafeïna. Però aquest cas no és un cas aïllat.

Al Japó ja està reconegut l´estrès laboral com a causa de defunció: es calcula que anualment moren més d´un centenar de treballadors per aquests motius -els denominats karoshi- i es relaciona l´estrès laboral amb els atacs de cor sobtats i els vessaments cerebrals. El fenomen també està arribant a Europa on ens va sobtar la mort d´un jove londinenc de 21 anys que treballava com a becari a una sucursal del Bank of America Merrill Lynch i que va morir després de treballar durant 72 hores seguides. La premsa britànica va assenyalar que el jove estava sotmès a molta pressió per aconseguir els objectius que li havia demanat la seva empresa. Tot i que la majoria de casos d´overworking s´estan enregistrant als països asiàtics i especialment a la Xina, on es calcula que aquest fenomen es cobra 600.000 vides a l´any, sobretot entre els joves amb professions lliberals ja que per mantenir la seva política de producció a baix cost es veuen obligats a augmentar el nivell d´exigència i les hores de treball.

Un estudi recent del Institut Nacional de la Salut del Regne Unit determina que els símptomes relacionats amb l´ansietat laboral augmenten les taxes de mortalitat, no només per infart, sinó també per moltes altres causes. Penseu que la mort d´aquests joves esdevé no només a causa de l´estrès sinó també a causa d una combinació d´actituds secundàries associades a l´esgotament laboral com ara l´increment de consum d´alcohol, de tabac, de begudes energètiques i cafeïna, aliments poc saludables... 

Evidentment morir a causa de l´overworking no és la norma, però el que sí que s´està generalitzant és l´excés de treball i la pressió laboral, que en la majoria de casos comporta diferents malalties als treballadors, com ara depressió, ansietat i insomni, malalties relacionades amb els ossos i amb els músculs, pèrdua de visió, pèrdua i molèsties a l´oïda.
Tot plegat ens obliga a fer una reflexió. 

No havíem quedat que l´esclavitud de l´home per l´home havia estat abolida? Quin tipus de societat és aquest que mata els nostres joves per estrès i esgotament laboral? Per què l´excés de treball s´ha convertit en la norma en el món laboral quan resulta que la gran majoria de països té unas taxes d´atur hiper altes? Per què encara no hem après a dir NO col.lectivament? Per què som tan competitius? Per què ens explotem els uns als altres? Per ens importa tant el "prestigi" laboral? Què ho fa que una persona del segle XXI, jove i amb estudis no es rebel.li quan adverteix que li estan esprement l´ànima? Què no es prou important la VIDA?


Intenta amb totes les teves forces només treballar  per viure, i viure només per a tu.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada