It ´s only Christmas...

  

Ineludible del tot. Demà és Nadal. 

I com tot en aquest món, el Nadal té la seva cort de fidels seguidors i la seva cort de lleials detractors. I potser a tu et passa com a mi, que ni ase ni bèstia i al llarg dels anys, de vegades t´han agradat molt aquestes festes i de vegades, gens ni mica. I això per què?. Ja t´ho diré. 

Perquè de vegades, per motius personals -com pot ser una ruptura sentimental, una separació, una malaltia greu, un trasllat a una altra ciutat, una mort, una mala situació econòmica- no tens humor ni ganes d´asseure´t a dinar amb la família, però tot i així, s´espera que ho facis. S´espera que  et reuneixis amb ells i posis la teva millor cara. I si no ho fas, tu mateix et sents fatal, ells se senten ofesos i la teva vida es converteix en el tema principal de la sobretaula. 

No ens agrada el Nadal quan estem sols -literalment sols- o bé quan ens sentim sols -perquè estem envoltats de gent però no hi ha aquella persona o persones especials que voldries que hi fossin-. Tampoc ens agrada el Nadal perquè és una època que convida a la melangia, a las nostàlgia del temps passat, a l´evocació de la infantesa i a reviure aquella il.lusió i aquella innocència que senties de nen i que ja mai tornarà. Et recordes a tu mateix la nit de Reis, quan et costava agafar la són perquè estaves impacient, desitjant que ja fos de dia, i ni de  lluny podies imaginar que la vida seria així - tot i que no l´he inventat jo- i que els Reis d´Orient no existien.

La nostàlgia del temps passat, les persones que ja no hi són, els que no tenen salut i es troben malament, les distàncies físiques que de vegades separen la gent que s´estima, la manca absoluta de diners per destinar a aquestes festes, les situacions personals tristes, les ganes de trencar amb tot, els conflictes sense resoldre, la soledat real quan no tens ningú amb qui celebrar les festes... Aquesta és la realitat d´un munt de persones quan arriba el Nadal. Realitat  que contrasta amb els carrers plens de llums, els arbres de Nadal, els anuncis de la tele, la pila de regals que adornen els aparadors, l´alegria desbordant dels nens que esperen que la màgia nadalenca duri molts dies, les ofertes de cava, torrons i marisc als supermercats, les nadales i les festes a l´escola. 

Per això, alguns dels que tenen fills petits fan un gran esforç per estar a l´alçada i fingeixen un esperit nadalenc que no senten. D´altres, els que s´ho poden permetre, marxen de viatge a passar les festes de Nadal fora. Altres es reuneixen amb amics, només amb amics, renunciant a retrobar-se amb una família amb la qual no s´entenen.  D´altres ploren d´amagades i d´altres es deixen dur i quan estan sols tanquen els ulls pregant en silenci que aquests dies passin ràpids.

Sigui com sigui, el Nadal no dura tota la vida: el 7 de gener s´acaba. I per això, el millor que pots fer per sobreviure a aquest tsunami nadalenc és prendre-t´ho amb filosofia. Pensa que aviat passarà. Surt. Airejat. No et fiquis al llit ni et tanquis a casa. No t´ho aconsello. Al contrari, el que hauries de fer aquests dies és lluir la teva millor cara i el teu millor vestit - ni que sigui per desitjar bon nadal als veïns de l´escala-.

Estic convençuda que atraiem allò que pensem. Així que no deixis que et venci la tristesa ni el desànim. Somriu. Sigues optimista. Valora el que si que tens i oblida´t del que no tens. I si no hi ha ningú amb qui celebrar res, celebra-ho amb tu mateix, que sempre seràs el millor dels teus convidats. I arregla´t. Dona´t un caprici - el que sigui que et puguis permetre-. Escolta música. Passeja. Llegeix... Aviat hauran passat les festes i potser, només potser, resultarà que no han estat tan malament.

***********