You´re simply the VESC

Arribo a la feina i em trobo al damunt de la meva taula una rameta d´avet i unes quantes branquetes de vesc, és a dir, el típic adorn nadalenc que fa súper bona olor. El ram de la sort, la planta de boletes blanques, el famós "muérdago". Si, si, allò de què si dues persones passen per sota d´una branca de vesc al nadal, s´han de besar i els vesc els unirà per sempre. Doncs bé, em poso molt contenta perquè quan algú et regala vesc, t´està regalant molt més que una planta sota la qual fer-te un petó al nadal perquè el vesc amaga una més que interessadíssima història.

Ja era apreciat pels druides, pels víkings i per tots els pobles celtes d´Europa per les seves propietats màgiques i medicinals. Era la planta màgica que utilitzaven per protegir-se dels raigs, del mal i de les malalties. Creien que els aportava sort, salut i prosperitat. També els servia per ajudar a les dones a quedar-se embarassades i fins i tot creien que els podia ajudar a tornar-se invisibles. També es feia servir a la cerimònia del matrimoni pagà. El color verd que el vesc conserva durant tot l´any va ser interpretat pels celtes com a símbol de la vida eterna. El recol·lectaven coincidint amb la festa del solstici d´hivern, que vindria a coincidir amb la nostra època nadalenca actual, i creien que l´havien de tallar amb una falç d´or i guardar-lo en un drap blanc, perquè d,aquesta manera els donaria riquesa i fortuna: la planta produeix unes boletes, uns fruits esfèrics blancs, de la mida d´un pèsol, que semblen perles i en assecar-se, tota ella adquireix un color daurat; i segurament d’aquí, perles i or, sorgeix la seva vinculació a les riqueses i la bonança. Recordeu també que Panoràmix la tallava amb la seva falç d´or per a cuinar la poció màgica?.

Els gals van transmetre totes aquestes creences i tradicions als anglosaxons, que van introduïr l´ús del vesc a les cases. Segons la tradició anglosaxona el vesc te l´han de regalar i l´has de posar a casa, a prop de l´entrada per impedir simbòlicament el pas dels mals esperits; l´has de guardar tot un any, i a l´any següent l´has de cremar i substituir-lo per un altre ram de vesc que també t´han de regalar. A Anglaterra el ram es penjava del sostre, al costat de la porta d´entrada principal. A Espanya aquesta tradició es va fer popular durant el primer quart del segle XX. Els grecs ho utilitzaven com a pomada curativa de molts mals. El vesc també estava present a la medicina natural xinesa. I sembla que van ser els italians els qui van recuperar el mite pagà que vinculava el vesc amb l,amor i d´aquí la tradició de besar-se sota el vesc al Nadal per crear un lligam indestructible amb la persona que estimes de manera que no us separeu mai.

El vesc és doncs una planta utilitzada des de l´antiguitat com a remei universal als problemes de salut i per això va tenir un lloc destacat a la farmacopea antiga de gran part d´Europa. A l,hora, se li atribuïen propietats màgiques i posteriorment es va començar a utilitzar per adornar les cases al nadal, per unir per sempre els enamorats, per desitjar sort, per allunyar els mals auguris... Però també com a remei casolà contra l´afonia, com a hipotensor, en infusió per millorar el sistema circulatori ... Però no és només això. Resulta que actualment també és l´ingredient principal d´una teràpia utilitzada per a disminuir els danys col.laterals provocats pel càncer i els tractaments contra el càncer.

El vesc, també nomenat "viscum album" pels experts, s´utilitza a l´oncologia integrativa com a medicina complementària per a combatre els efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia perquè proporciona molts beneficis als pacients: fa tornar la gana, regula la son, tonifica el metabolisme, incrementa la vitalitat, disminueix el dolor relacionat amb el tumor, estimula el sistema immunitari i equilibra la temperatura corporal. Fins i tot hi ha especialistes que afirmen que s´està evidenciant científicament que el vesc té un gran poder antitumoral, perquè indueix al suïcidi de les cèl.lules tumorals i al mateix temps augmenta les defenses implicades a la contenció del càncer.

El vesc és una planta pseudoparasitària - si realitza la fotosíntesi- que absorbeix l´aigua i els nutrients de l´arbre on s´allotja. Té propietats diferents segons l´arbre on visqui, de manera que les seves característiques són diferents si viu en un pomer, en un roure o en un pi. És una planta que colonitza un arbre i viu d´ell fins a la seva mort i és aquesta peculiaritat la que va cridar l´atenció de Rudolf Steiner, filòsof, cofundador de la medicina antroposòfica (que es caracteritza per utilitzar la natura i els seus cicles per sanar), que va començar a utilitzar-lo com a tractament contra el càncer per la seva similitud simbòlica amb la malaltia i el pacient.

Malgrat les seves meravelloses propietats, l´administració del vesc s´ha de fer sota supervisió mèdica, perquè a causa dels seus principis actius es desaconsella en segons quin tipus de malalties (per exemple en cas d´afecció cardíaca, lupus, esclerosis, hipotensió) i tampoc s´ha de prendre durant l´embaràs ni durant la lactància.

Què us sembla? Ja us ho deia al començament, el vesc no és una planta qualsevol ni un senzill adorn nadalenc! 

Ho Ho Ho, ¿se acerca la Navidad y ya estáis temblando?

Ya está aquí, un año más, ese tiempo de hogares adornados con campanas y guirnaladas, abetos decorados con bolas de colores, calles iluminadas, celebraciones familiares, comilonas y anuncios de juguetes y perfumes. 

Si, ya está aquí y un montón de gente ya está temblando porque la Navidad no es precisamente su mejor época, por muchos y distintos motivos: porque están lejos de la familia, porque hay familiares que ya no están, porque no tienen trabajo - ni dinero- y saben que van a pasarlo mal al no poner regalar a sus hijos todo lo que quisieran, porque son padres separados y no van a tener a sus hijos en esos días especiales, porque acabas de romper con tu pareja, porque no te gusta el consumismo desmesurado y la mercantilización de la Navidad, porque encuentras que no hay motivo para celebrar nada, porque odias las cenas de empresa navideñas y el maldito amigo invisible o directamente porque no te gusta la Navidad.

Y, ¿cómo puedes sobrevivir a la Navidad si está presente en todo lo que te rodea?. Pues la clave está en saber mantener el equilibrio. Si. Encontrar un término medio que te permita llegar a enero fiel a tus principios pero sin necesidad de convertirte en el Sr. Scrooge. 

Es decir, reúnete con familiares o amigos - no es necesario ser huraño-, disfruta de su compañía, pero tampoco hace falta que te llenes la agenda sin dejar un sólo hueco libre. Aprendre a decir que no. 

Come. Cómete la escudella de la mami que estamos de acuerdo que es inigualable. Y los canelones también. Y si te apetece -sólo si te apetece- invita a alguién a tu casa, pero cocina la cantidad de comida adecuada. No despilfarres. No hace falta que compres el turrón más caro del mundo. No llenes la nevera y el congelador como si fueras un oso a punto de invernar ni cometas más excesos de lo estrictamente necesario -tu salud, tu bolsillo y tu silueta te lo agradecerán-.

Regalos sí, pero sin arruinarte: no compres regalos por encima de tus posibilidades, así que márcate un presupuesto y no te salgas de él. Quién te quiere, conoce tu situación económica y agradecerá tu pequeño esfuerzo y quién no te quiere, no se merece que dejes tu cuenta corriente en número rojos. El amor no se demuestra con regalos caros que no te puedes permitir. Y en cuanto a ti, permítete un capricho, pero márcate un límite - y si puedes, mejor te esperas a las rebajas que apenas faltan unas semanas-.

Y sobretodo, sean cuáles sean tus circunstancias, no le des más importancia a la Navidad de la que realmente tiene: no te amargues pensando que tus Navidades no serán como las que aparecen en los anuncios. No pretendas que todo salga bien o que los días de fiesta sean perfectos. No te fuerces a ser más feliz de lo normal porque la felicidad, querido amigo, no funciona así. Aunque los días festivos aparezcan  señalados de rojo en los calendarios, son días igual a todos los demás días del año. No te tortures ajustándote a un esterotipo que quizás no va contigo. No te castigues si este año tu situación no es la de siempre. Acepta los cambios -da igual si es Navidad o no- porque la vida sigue.

Y si actúas así, si eres capaz de conservar tu objetividad sin atormentarte ni exigirte más de la cuenta sólo porque es Navidad, podrás aprovechar estos días para descansar, relajarte, disfrutar con los tuyos sin las prisas de siempre y llegar a enero con las pilas recargadas.

Venga, que por mi no sea... ¡Feliz Navidad!

"Sainsbury's Christmas Ad" el millor anunci nadalenc del món

Diuen que aquest anunci que us penjo a continuació, de l´empresa britànica Sainsbury, és el millor anunci nadalenc del món d´enguany:

També diuen que està basat en fets reals, partint de la informació extreta de cartes enviades pels soldats britànics, que combatien a la I Guerra Mundial, als seus familiars: el fet va tenir lloc la nit del 24 de desembre, vigília de Nadal del 1914, al front nordoccidental, on combatien en barricades soldats britànics i alemanys. Està documentat que, espontàniament, els soldats rasos d´amdós bàndols contraris, van establir una treva pel dia de Nadal. Van deixar de disparar, van cantar nadales junts, van abandonar les trinxeres i es van saludar i abraçar, van intercanviar regals, van enterrar els seus morts i van jugar un partit de fútbol -aquest detall no queda aclarit del tot perquè hi ha informacions contradictòries al conjunt de cartes que es conserven d´aquest fet-.

Si això és així, tot just ara farà 100 anys.

Si això és així, no entenc perquè, un cop superades les barreres, la treva només va durar el dia de Nadal. No entenc que l´endemà es tornessin a disparar i a matar com a enemics acèrrims, tot i que ambdòs bàndols havia posat cara i nom al seu "enemic". Misteris de la naturalesa humana?.

En qualsevol cas, l´anunci és molt emocionant, toca la fibra... però el millor anunci nadalenc -o no- de tots els temps seria que s´acabessin les guerres, els combats, els estats de setge, les presons gegants com Gaza i la violència en general. 

I si. Suposo que pensareu que aquest discurs meu és molt simple, molt innocent, molt generalista o fins i tot demagògic, però que voleu que us digui, no em podia estar de dir-ho.

It ´s only Christmas...

  

Ineludible del tot. Demà és Nadal. 

I com tot en aquest món, el Nadal té la seva cort de fidels seguidors i la seva cort de lleials detractors. I potser a tu et passa com a mi, que ni ase ni bèstia i al llarg dels anys, de vegades t´han agradat molt aquestes festes i de vegades, gens ni mica. I això per què?. Ja t´ho diré. 

Perquè de vegades, per motius personals -com pot ser una ruptura sentimental, una separació, una malaltia greu, un trasllat a una altra ciutat, una mort, una mala situació econòmica- no tens humor ni ganes d´asseure´t a dinar amb la família, però tot i així, s´espera que ho facis. S´espera que  et reuneixis amb ells i posis la teva millor cara. I si no ho fas, tu mateix et sents fatal, ells se senten ofesos i la teva vida es converteix en el tema principal de la sobretaula. 

No ens agrada el Nadal quan estem sols -literalment sols- o bé quan ens sentim sols -perquè estem envoltats de gent però no hi ha aquella persona o persones especials que voldries que hi fossin-. Tampoc ens agrada el Nadal perquè és una època que convida a la melangia, a las nostàlgia del temps passat, a l´evocació de la infantesa i a reviure aquella il.lusió i aquella innocència que senties de nen i que ja mai tornarà. Et recordes a tu mateix la nit de Reis, quan et costava agafar la són perquè estaves impacient, desitjant que ja fos de dia, i ni de  lluny podies imaginar que la vida seria així - tot i que no l´he inventat jo- i que els Reis d´Orient no existien.

La nostàlgia del temps passat, les persones que ja no hi són, els que no tenen salut i es troben malament, les distàncies físiques que de vegades separen la gent que s´estima, la manca absoluta de diners per destinar a aquestes festes, les situacions personals tristes, les ganes de trencar amb tot, els conflictes sense resoldre, la soledat real quan no tens ningú amb qui celebrar les festes... Aquesta és la realitat d´un munt de persones quan arriba el Nadal. Realitat  que contrasta amb els carrers plens de llums, els arbres de Nadal, els anuncis de la tele, la pila de regals que adornen els aparadors, l´alegria desbordant dels nens que esperen que la màgia nadalenca duri molts dies, les ofertes de cava, torrons i marisc als supermercats, les nadales i les festes a l´escola. 

Per això, alguns dels que tenen fills petits fan un gran esforç per estar a l´alçada i fingeixen un esperit nadalenc que no senten. D´altres, els que s´ho poden permetre, marxen de viatge a passar les festes de Nadal fora. Altres es reuneixen amb amics, només amb amics, renunciant a retrobar-se amb una família amb la qual no s´entenen.  D´altres ploren d´amagades i d´altres es deixen dur i quan estan sols tanquen els ulls pregant en silenci que aquests dies passin ràpids.

Sigui com sigui, el Nadal no dura tota la vida: el 7 de gener s´acaba. I per això, el millor que pots fer per sobreviure a aquest tsunami nadalenc és prendre-t´ho amb filosofia. Pensa que aviat passarà. Surt. Airejat. No et fiquis al llit ni et tanquis a casa. No t´ho aconsello. Al contrari, el que hauries de fer aquests dies és lluir la teva millor cara i el teu millor vestit - ni que sigui per desitjar bon nadal als veïns de l´escala-.

Estic convençuda que atraiem allò que pensem. Així que no deixis que et venci la tristesa ni el desànim. Somriu. Sigues optimista. Valora el que si que tens i oblida´t del que no tens. I si no hi ha ningú amb qui celebrar res, celebra-ho amb tu mateix, que sempre seràs el millor dels teus convidats. I arregla´t. Dona´t un caprici - el que sigui que et puguis permetre-. Escolta música. Passeja. Llegeix... Aviat hauran passat les festes i potser, només potser, resultarà que no han estat tan malament.

***********