La noia de la finestra

Una tarda d´estiu, passejant pel casc antic de la ciutat-palau de Split, em va cridar l,atenció una noia rosa que llegia un llibre asseguda a la finestra d,un tercer pis, aliena totalment al xivarri dels turistes del carrer. Tenia l,esquena recolzada a un dels marcs de la finestra i les cames despullades mig estirades sobre la lleixa. La finestra apuntava a una reixa plena de flors de coloraines. Em vaig quedar uns minuts observant-la en silenci, hipnotitzada, envejant-li el seu recolliment serè. Desprenia una pau dolça i relaxada. Vivia en un lloc privilegiat -travessar les portes de les muralles de Split és viatjar disset segles enrere- però ella s,estava a la finestra, jove i bonica, amb els ulls atrapats a les pàgines del llibre que llegia. Podria haver quedat amb els seus amics jovenívols o amb el seu amant de pell bronzejada. Podria haver sortir a menjar una gelat de mandarina o anar a banyar-se al mar, però  no, entre totes les opcions possibles, havia escollit llegir a la finestra i jo n,era testimoni per pura casualitat.

Probablement mai la tornaré a veure i si la veiés, tampoc no ho sabria. Però de tant en tant l´he recordat, i ara que estic confinada i he començat a fer mitja vida al balcó, la penso més sovint. He imaginat que potser hi ha algú que quan passa pel meu carrer, passejant el gos o anant a llençar les escombraries, potser mira cap amunt, al tercer pis i em veu allà, quieta, prenent el sol, esmorzant un cafè amb llet o llegint.

Hi ha però, diferències importants. No és estiu, això no és Split, jo ja no sóc tan jove i ara mateix no podria estar en cap altre lloc exterior que no fos aquest balcó, perquè als carrers hi ha un virus cabró matant la gent. Però tot i així, soc conscient que la meva situació actual també és envejable, perquè puc estar-me a casa al balcó, mentre que milers de persones no ho poden fer. Perquè no tenen balcó, perquè han d´anar a treballar, perquè estan malalts o ingressats, o perquè ja no hi són.

Si us plau, confineu les ciutats afectades pel covid-19! Si us plau, els que podeu, quedeu-vos tots a casa! 

L,única forma que ens salvem cadascú de nosaltres és que ara tots ens confinem a casa i que el sol només ens toqui la pell a través de finestres i balcons. Amb això no matarem el virus, però si aturarem el seu avanç i deixarem de col·lapsar un sistema sanitari que a hores d,ara ja està ferit de mort.

#llegiralesfinetres #joemquedoacasa #stayathome 

You´re simply the VESC

Arribo a la feina i em trobo al damunt de la meva taula una rameta d´avet i unes quantes branquetes de vesc, és a dir, el típic adorn nadalenc que fa súper bona olor. El ram de la sort, la planta de boletes blanques, el famós "muérdago". Si, si, allò de què si dues persones passen per sota d´una branca de vesc al nadal, s´han de besar i els vesc els unirà per sempre. Doncs bé, em poso molt contenta perquè quan algú et regala vesc, t´està regalant molt més que una planta sota la qual fer-te un petó al nadal perquè el vesc amaga una més que interessadíssima història.

Ja era apreciat pels druides, pels víkings i per tots els pobles celtes d´Europa per les seves propietats màgiques i medicinals. Era la planta màgica que utilitzaven per protegir-se dels raigs, del mal i de les malalties. Creien que els aportava sort, salut i prosperitat. També els servia per ajudar a les dones a quedar-se embarassades i fins i tot creien que els podia ajudar a tornar-se invisibles. També es feia servir a la cerimònia del matrimoni pagà. El color verd que el vesc conserva durant tot l´any va ser interpretat pels celtes com a símbol de la vida eterna. El recol·lectaven coincidint amb la festa del solstici d´hivern, que vindria a coincidir amb la nostra època nadalenca actual, i creien que l´havien de tallar amb una falç d´or i guardar-lo en un drap blanc, perquè d,aquesta manera els donaria riquesa i fortuna: la planta produeix unes boletes, uns fruits esfèrics blancs, de la mida d´un pèsol, que semblen perles i en assecar-se, tota ella adquireix un color daurat; i segurament d’aquí, perles i or, sorgeix la seva vinculació a les riqueses i la bonança. Recordeu també que Panoràmix la tallava amb la seva falç d´or per a cuinar la poció màgica?.

Els gals van transmetre totes aquestes creences i tradicions als anglosaxons, que van introduïr l´ús del vesc a les cases. Segons la tradició anglosaxona el vesc te l´han de regalar i l´has de posar a casa, a prop de l´entrada per impedir simbòlicament el pas dels mals esperits; l´has de guardar tot un any, i a l´any següent l´has de cremar i substituir-lo per un altre ram de vesc que també t´han de regalar. A Anglaterra el ram es penjava del sostre, al costat de la porta d´entrada principal. A Espanya aquesta tradició es va fer popular durant el primer quart del segle XX. Els grecs ho utilitzaven com a pomada curativa de molts mals. El vesc també estava present a la medicina natural xinesa. I sembla que van ser els italians els qui van recuperar el mite pagà que vinculava el vesc amb l,amor i d´aquí la tradició de besar-se sota el vesc al Nadal per crear un lligam indestructible amb la persona que estimes de manera que no us separeu mai.

El vesc és doncs una planta utilitzada des de l´antiguitat com a remei universal als problemes de salut i per això va tenir un lloc destacat a la farmacopea antiga de gran part d´Europa. A l,hora, se li atribuïen propietats màgiques i posteriorment es va començar a utilitzar per adornar les cases al nadal, per unir per sempre els enamorats, per desitjar sort, per allunyar els mals auguris... Però també com a remei casolà contra l´afonia, com a hipotensor, en infusió per millorar el sistema circulatori ... Però no és només això. Resulta que actualment també és l´ingredient principal d´una teràpia utilitzada per a disminuir els danys col.laterals provocats pel càncer i els tractaments contra el càncer.

El vesc, també nomenat "viscum album" pels experts, s´utilitza a l´oncologia integrativa com a medicina complementària per a combatre els efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia perquè proporciona molts beneficis als pacients: fa tornar la gana, regula la son, tonifica el metabolisme, incrementa la vitalitat, disminueix el dolor relacionat amb el tumor, estimula el sistema immunitari i equilibra la temperatura corporal. Fins i tot hi ha especialistes que afirmen que s´està evidenciant científicament que el vesc té un gran poder antitumoral, perquè indueix al suïcidi de les cèl.lules tumorals i al mateix temps augmenta les defenses implicades a la contenció del càncer.

El vesc és una planta pseudoparasitària - si realitza la fotosíntesi- que absorbeix l´aigua i els nutrients de l´arbre on s´allotja. Té propietats diferents segons l´arbre on visqui, de manera que les seves característiques són diferents si viu en un pomer, en un roure o en un pi. És una planta que colonitza un arbre i viu d´ell fins a la seva mort i és aquesta peculiaritat la que va cridar l´atenció de Rudolf Steiner, filòsof, cofundador de la medicina antroposòfica (que es caracteritza per utilitzar la natura i els seus cicles per sanar), que va començar a utilitzar-lo com a tractament contra el càncer per la seva similitud simbòlica amb la malaltia i el pacient.

Malgrat les seves meravelloses propietats, l´administració del vesc s´ha de fer sota supervisió mèdica, perquè a causa dels seus principis actius es desaconsella en segons quin tipus de malalties (per exemple en cas d´afecció cardíaca, lupus, esclerosis, hipotensió) i tampoc s´ha de prendre durant l´embaràs ni durant la lactància.

Què us sembla? Ja us ho deia al començament, el vesc no és una planta qualsevol ni un senzill adorn nadalenc! 

Mirades

Copsar un instant. Observar serenament el paisatge per gravar a la memòria el que estàs veient. Captar el moment. Saber-te testimoni d,una ocasió única i irrepetible, perquè en realitat totes ho són.  Escalfor. Sentir la màgia de la llum. Enregistrar l,emoció per reviure-la cada cop que ho desitgis. Fortuna. Ser conscient del pas del temps però, així i tot, saber que ets on vols ser. I saber-ho sobretot, perquè ja no t,interesa mirar enrere per revisar el passat. Agraïment. Sentir-te feliç sense motiu. Batecs de cor alegre. Ulls blaus com el mar que et mira. Pell suau que et convida a acaronar-la. Cabells rinxolats com les ones. Plenitud.