Des del primer moment que vaig escoltar parlar de la teoria dels sis graus vaig quedar fascinada. Com sabeu, és una hipòtesi que intenta provar que qualsevol persona de la Terra pot estar connectat a qualsevol altre persona del planeta a través d´una cadena de coneguts que no té més de sis intermediaris - és a dir, per mitjà de sis baules pots tenir accés a qualsevol persona del món-.
Els orígens d´aquest teoria el trobem a l´any 1929 en un conte de nom Chains de l´escriptor hongarès Frigyes Karinthy i es basa en una mena d´equació exponencial, de manera que un conjunt de coneguts s´acaba convertint en la població mundial sencera.
La teoria va tornar a reaparèixer en el llibre "Six Degrees: The Science of a Connected Age” del sociòleg Duncan Watts, que també parla d´accedir a qualsevol esser humà només en sis “salts”. No em digueu que no resulta emocionant?.
Per demostrar la certesa de la hipòtesis s´han realitzat diferents experiments. Així al 1967, un psicòleg dels EEUU, Stanley Milgram, va posar en pràctica l´experiment del petit món: va seleccionar un grup de persones del mitjà oest de Nord Amèrica perquè enviessin targetes postals a un desconegut situat a Massachusetts, a varis milers de quilòmetres de distancia. Els participants-remitents coneixien el nom del destinatari, la seva ocupació i la seva localització aproximada i se´ls va demanar que enviessin el paquet a una persona a la que ells coneguessin directament i que ells creguessin que tenia més possibilitats , d´entre tots els seus amics, de conèixer directament al destinatari. I cada persona que rebia el paquet havia de repetir el procés i així successivament fins que el paquet fos entregat personalment al destinatari final. Els participants pensaven que la cadena fins a arribar al final inclouria centenars d´intermediaris però el resultat va ser que cada paquet només va necessitar, com a mitjana, entre cinc i set intermediaris!. Val a dir, però, que aquest experiment va tenir moltes crítiques, doncs, per exemple, a la mitjana no es van incloure els paquets que mai no van arribar a Massachusetts; a més a més, els participants no van ser escollits aleatòriament sinó que van seleccionats una mica a dit: tots ells, per exemple, tenien un nivell econòmic per damunt de lo normal i per tant, no es pot dir que fossin del tot representatius.
Però si als anys seixanta del segle passat ja es van aconseguir aquests resultats, us imagineu el nivell d´accés a tot el món que tenim actualment gràcies a les noves tecnologies com ara internet o la telefonia mòbil?.
La hipòtesi ha anat arrelant poc a poc en la cultura popular, mitjançant articles i estudis apareguts a diverses publicacions, jocs d´ordinador, jocs populars -com el de Six Degrees of Kevin Bacon-, programes informàtics… fins que al 2011, l´empresa Facebook, que aleshores comptava amb 721.000.000 membres - més o menys el 10% del total de la població mundial-, va realitzar un estudi anomenat "Anatomy of Facebook" amb tots els usuaris actius de la seva pàgina en aquell moment i va analitzar el conjunt d´amics en comú, per treure una mitjana de quantes baules hi havia entre un usuari i un altre qualsevol. De la prova es van excloure celebritats i famosos, però tot i així, els resultats van demostrar que el 99,6% de parells d´usuaris van estar connectats entre si per 5 graus de separació. Aquesta és la prova més propera a demostrar la teoria -concretament va donar un resultat de 4,75 baules-. No és increïble?.
I a mida que s´ha anat normalitzant l´ús d´internet arreu del món i especialment de les xarxes socials, com ara LinkedIn, Twitter o Instagram, a més a més de Facebook, s´ha reduït encara més la connexió entre dues persones escollides a l´atzar en tot el planeta: l´any 2013 dos investigadors de la National Chiao Tung University a Taiwan van crear una enorme bases de dades, de gairebé mil milions de persones, per dur a terme una investigació sobre la teoria dels sis graus actualitzada i van concloure que el nombre de baules que separaven a dues persones qualsevol, dins de la xarxa social, era, de mitjana, 3,868!.
Arribats a aquest punt, no ho puc evitar. Faig una crida popular a tots els meus amics i coneguts de la vida real, a tots els meus amics, coneguts o followers de les xarxes socials, a tothom que em pugui llegir en algun moment: si us plau poseu-me en contacte immediat amb el Will Smith. Per favor, per favor, per favor!!!!
I a mida que s´ha anat normalitzant l´ús d´internet arreu del món i especialment de les xarxes socials, com ara LinkedIn, Twitter o Instagram, a més a més de Facebook, s´ha reduït encara més la connexió entre dues persones escollides a l´atzar en tot el planeta: l´any 2013 dos investigadors de la National Chiao Tung University a Taiwan van crear una enorme bases de dades, de gairebé mil milions de persones, per dur a terme una investigació sobre la teoria dels sis graus actualitzada i van concloure que el nombre de baules que separaven a dues persones qualsevol, dins de la xarxa social, era, de mitjana, 3,868!.
Arribats a aquest punt, no ho puc evitar. Faig una crida popular a tots els meus amics i coneguts de la vida real, a tots els meus amics, coneguts o followers de les xarxes socials, a tothom que em pugui llegir en algun moment: si us plau poseu-me en contacte immediat amb el Will Smith. Per favor, per favor, per favor!!!!
