Ni síndrome de Diógenes Digital ni síndrome de Diógenes Sentimental

La primera vez que oí hablar del síndrome de Diógenes me impresioné mucho porque era muy joven y no entendía cómo y de qué manera la soledad podía afectar a una persona mayor hasta el punto de encerrarse en su casa, aislándose del mundo, abandonando cualquier cuidado personal y dedicándose a acumular grandes cantidades de basura y desperdicios domésticos. 
A menudo, las personas que sufren este síndrome, reunen importantes cantidades de dinero en su casa o en el banco sin tener conciencia de lo que poseen y viven pensando que su situación es de extrema pobreza, lo que les induce a ahorrar aún más y guardar artículos sin ninguna utilidad. La mayoría de personas que sufren este trastorno son personas que se sienten solas, o no han superado la muerte de un cónyuge o familiar muy cercano o presentan cuadros depresivo. Por lo tanto, la soledad es el primer factor desencadenante de este síndrome que afecta mayoritariamente a personas de edad avanzada. Con frecuencia resulta difícil ayudar a quiénes sufren este trastorno porque evitan todo tipo de atención y no permiten que nadie entre en su hogar y conozca su "secreto". 

Mucho más tarde, hace un par de años, empecé a escuchar hablar del síndrome de Diógenes Digital, que se basa en la acumulación de material multimedia y cuyo factor desencadenante parece ser la infinita información que tenemos a nuestro alcance -gracias a las nuevas tecnologías-, y nuestra imposibilidad de asimilarla:  centenares o miles de correos en negrita que se acumulan en nuestro gmail y que no tenemos, ni tendremos, tiempo para leer, pero tampoco nos atrevemos a borrarlos por si acaso nos resultan necesarios más adelante - lo cual es incongruente porque desconocemos el contenido de tales mails-, descargas que nunca consultaremos, centenares de carpeta con fotos que no hemos vuelto a ver, videos que jamás visualizaremos y que se almacenan en nuestro ordenador sin orden alguno. Esta sobreexposición informativa nos conduce irremediablemente a hacer de la procrastinación parte de nuestra rutina -eso de archivar correos pensando que ya los leeremos más adelante o descargarnos pdf para consultarnos "otro día"-, de modo que siempre tenemos tareas pendientes por hacer y esto nos produce desconcierto, sensación de descontrol y estrés.

Y hace unos días, después de encontrarme con un amigo al que hace meses que no veía, descubrí el síndrome de Diógenes sentimental... 

El maleït estrès

 
Vivim una època convulsa de canvis constants - malauradament, canvis a pitjor-.  Els principis i valors desapareixen, les ideologies  es desmunten perquè la gent té por, o és deslleial, poc solidària o massa ambiciosa. És una època de desnonaments, prol.liferen les injustícies socials, els abusos de poder i la incertesa. Uns fa massa temps que no tenen feina i els qui la tenen sovint treballen sota pressió i mal remunerats, amb horaris impossibles de compaginar amb la vida familiar. Fills que veuen poc als pares i qual els veuen, els veuen preocupats. Presses. Exigències. Manca de temps. Sentiments de culpa. Pèrdua d´il.lusions davant la tètrica realitat... i tot això ens provoca més i més estrès.

Tots hem sentit a parlar de l´estrès i l´hem normalitzat a les nostres vides, com si estar sempre ocupat, preocupat o angoixat fos una cosa natural a l´ésser humà. I resulta que no. No ho és.

Perquè l´estrès és la resposta natural i puntual del nostre cos davant un estímul ambiental "amenaçador". És a dir, davant un perill extrem el nostre organisme reacciona segregant hormones de l´estrès per ajudar-nos a gestionar aquest perill.  Però de vegades, l´estrès arriba al nostre cos per quedar-se, afectant-nos a diferents nivells: la primera és la fase d´alarma. La segona la fase de resistència i adaptació de l´organisme. I la tercera fase, quan no aconseguim adaptar-nos perquè l´amenaça és greu i s´allarga en el temps, provoca esgotament,  i fins i tot pot produir la mort. 

El nostre cos segrega adrenalina i cortisol -o hormones de l´estrès- quan pretén preparar el cos per a l´acció. L´adrenalina i el cortisol només hauria d´aparèixer davant de situacions de perill potencial que requereixin tota la nostra energia. Però el problema és que les persones que viuen en un estat de tensió permanent no s´enfronten a un perill "físic" puntual, sinó que s´enfronten a situacions angoixants que no saben gestionar i davant les quals no troben eines per defensar-se - perquè si no pots pagar la hipoteca, o no trobes feina, o treballes massa hores per un sou irrisori, o no pots dedicar prou temps a tu mateix o als teus fills, no ho arreglaràs a cop de puny ni amb cap esforç físic-. El que fa la nostra ment és bloquejar-se. I és quan comences a donar voltes al cap sobre els teus problemes una vegada i una altra, entrant en un bucle de pensaments negatius, revivant encara més la secreció d´adrenalina i cortisol.


Així que aquesta acumulació d´hormones de l´estrès no s´elimina perquè vivim amb sensació de perill permanent, de manera que tota l´energia extra que han generat l´adrenalina i el cortisol, en forma de grassa i glucosa, no té sortida i s´acumula al cos... I ens engreixem. I ens angoixem. I vivim en tensió les 24 hores del dia, amb aquella sensació d´estar a l´aguait, esperant que quelcom dolent succeeixi. I és molt provable que ja no puguis concentrar-te i que tinguis pèrdua de memòria - uns dies d´exposició a alts nivells de l´hormona de l´estrès pot danyar la memòria a curt termini i una exposició a llarg termini accelera l´envelliment del cervell-. Pot ser que sempre et notis cansat, que no puguis llegir ni seguir una conversa. Que tinguis una son intranquil.la, que estiguis irritable. Que fumis més o que beguis més. Que et facin mal l´esquena, les espatlles i les cervicals. I que perdis el sentit de la perspectiva, que tot ho vegis gris i no suportis les crítiques. Que mengis malament, que tinguis mal de panxa i una incòmode sensació de pressió acompanyada de palpitacions. Que no et cuidis gens ni mica i sentis unes ganes terribles de fugir no saps a on. Pots arribar a tenir només sentiments negatius: fúria, agressivitat, nervis, pèrdua de confiança en un mateix, culpa, pànic, aclaparament, vulnerabilitat i moltes ganes de plorar...

L´estrès és una mal que cada dia afecta a més i més persones i si tot això que llegeixes et resulta massa familiar, aleshores és que estàs patint estrès i ha arribat el moment de posar-hi solució. Ja. No ho deixis per més endavant perquè l´estrès perjudica la teva salut física i mental.

Així que has de fer canvis. Has de canviar el teu ritme diari. Aprèn a relativitzar, canvia la teva perspectiva, busca ajuda a la medicina natural, fes esport, parla amb amics, acut a un especialista, fes ioga, aprèn a respirar, deixa algunes activitats d´aquelles que t´ocupen temps i et donen poques satisfaccions i prioritza´t a tu... has de trobar la teva pròpia manera de desfer-te de l´estrès. Perquè de vida només n´hi ha una i estem moralment obligats a gaudir-la!