El maleït estrès

 
Vivim una època convulsa de canvis constants - malauradament, canvis a pitjor-.  Els principis i valors desapareixen, les ideologies  es desmunten perquè la gent té por, o és deslleial, poc solidària o massa ambiciosa. És una època de desnonaments, prol.liferen les injustícies socials, els abusos de poder i la incertesa. Uns fa massa temps que no tenen feina i els qui la tenen sovint treballen sota pressió i mal remunerats, amb horaris impossibles de compaginar amb la vida familiar. Fills que veuen poc als pares i qual els veuen, els veuen preocupats. Presses. Exigències. Manca de temps. Sentiments de culpa. Pèrdua d´il.lusions davant la tètrica realitat... i tot això ens provoca més i més estrès.

Tots hem sentit a parlar de l´estrès i l´hem normalitzat a les nostres vides, com si estar sempre ocupat, preocupat o angoixat fos una cosa natural a l´ésser humà. I resulta que no. No ho és.

Perquè l´estrès és la resposta natural i puntual del nostre cos davant un estímul ambiental "amenaçador". És a dir, davant un perill extrem el nostre organisme reacciona segregant hormones de l´estrès per ajudar-nos a gestionar aquest perill.  Però de vegades, l´estrès arriba al nostre cos per quedar-se, afectant-nos a diferents nivells: la primera és la fase d´alarma. La segona la fase de resistència i adaptació de l´organisme. I la tercera fase, quan no aconseguim adaptar-nos perquè l´amenaça és greu i s´allarga en el temps, provoca esgotament,  i fins i tot pot produir la mort. 

El nostre cos segrega adrenalina i cortisol -o hormones de l´estrès- quan pretén preparar el cos per a l´acció. L´adrenalina i el cortisol només hauria d´aparèixer davant de situacions de perill potencial que requereixin tota la nostra energia. Però el problema és que les persones que viuen en un estat de tensió permanent no s´enfronten a un perill "físic" puntual, sinó que s´enfronten a situacions angoixants que no saben gestionar i davant les quals no troben eines per defensar-se - perquè si no pots pagar la hipoteca, o no trobes feina, o treballes massa hores per un sou irrisori, o no pots dedicar prou temps a tu mateix o als teus fills, no ho arreglaràs a cop de puny ni amb cap esforç físic-. El que fa la nostra ment és bloquejar-se. I és quan comences a donar voltes al cap sobre els teus problemes una vegada i una altra, entrant en un bucle de pensaments negatius, revivant encara més la secreció d´adrenalina i cortisol.


Així que aquesta acumulació d´hormones de l´estrès no s´elimina perquè vivim amb sensació de perill permanent, de manera que tota l´energia extra que han generat l´adrenalina i el cortisol, en forma de grassa i glucosa, no té sortida i s´acumula al cos... I ens engreixem. I ens angoixem. I vivim en tensió les 24 hores del dia, amb aquella sensació d´estar a l´aguait, esperant que quelcom dolent succeeixi. I és molt provable que ja no puguis concentrar-te i que tinguis pèrdua de memòria - uns dies d´exposició a alts nivells de l´hormona de l´estrès pot danyar la memòria a curt termini i una exposició a llarg termini accelera l´envelliment del cervell-. Pot ser que sempre et notis cansat, que no puguis llegir ni seguir una conversa. Que tinguis una son intranquil.la, que estiguis irritable. Que fumis més o que beguis més. Que et facin mal l´esquena, les espatlles i les cervicals. I que perdis el sentit de la perspectiva, que tot ho vegis gris i no suportis les crítiques. Que mengis malament, que tinguis mal de panxa i una incòmode sensació de pressió acompanyada de palpitacions. Que no et cuidis gens ni mica i sentis unes ganes terribles de fugir no saps a on. Pots arribar a tenir només sentiments negatius: fúria, agressivitat, nervis, pèrdua de confiança en un mateix, culpa, pànic, aclaparament, vulnerabilitat i moltes ganes de plorar...

L´estrès és una mal que cada dia afecta a més i més persones i si tot això que llegeixes et resulta massa familiar, aleshores és que estàs patint estrès i ha arribat el moment de posar-hi solució. Ja. No ho deixis per més endavant perquè l´estrès perjudica la teva salut física i mental.

Així que has de fer canvis. Has de canviar el teu ritme diari. Aprèn a relativitzar, canvia la teva perspectiva, busca ajuda a la medicina natural, fes esport, parla amb amics, acut a un especialista, fes ioga, aprèn a respirar, deixa algunes activitats d´aquelles que t´ocupen temps i et donen poques satisfaccions i prioritza´t a tu... has de trobar la teva pròpia manera de desfer-te de l´estrès. Perquè de vida només n´hi ha una i estem moralment obligats a gaudir-la!