dilluns, 21 de gener del 2019

Novel.lar una fotografia en blanc i negre



Avui és carnestoltes i des de primera hora del matí a casa es respira un aire de festa gran. La Francesca, la més petita de la família, no sap exactament que celebraran avui però es deixa contagiar per l,enrenou alegre que l´envolta. 

Ben aviat ella i la Teresa es troben sota el control absolut dels quatre germans grans que comencen a remenar dins una maleta que ella no havia vist mai fins aleshores i en treuen roba, complements i maquillatge per disfressar-les. La Francesca mira els seus germans grans amb admiració. Dos d´ells ja son casats i han vingut expressament a passar el dia amb la família i això fa que la trobada sigui encara més entranyable. Ha escoltat que més tard aniran tots plegats a fer un volt pel Parc Güell i faran el vermut al bar del Pitu, on el pare fa el cafè tots els dies, però abans del passeig esperen la visita del fotògraf que ve a fer fotos a les nenes i tots s´estan escarrassant en deixar-les ben guapes. 

A ella ja li va bé que els germans li provin roba, que la pentinin i que li posin flors als cabells, perquè tot i que amb els anys prioritzarà altres aspectes de la seva persona, ara mateix, amb cinc anys acabats de fer, veure´s guapa és una de les coses que més li agrada. S´ha emocionat quan la seva germana Núria l´ha maquillada amb una sofisticada barra de llavis de color vermell. S´ha sentit especialment bonica i seguint les indicacions dels germans, s´ha recollit, coqueta, les faldilles de la disfressa que imiten un quimono tradicional japonès. Per aprofitar la llum exterior, han decidit fer les fotos al pati davant l´escala que surt al carrer i allà estant, a la Francesca li ha vingut al cap el conte de la rateta presumida que escombrava l´escaleta i s´ ha imaginat que ella és la rateta protagonista i ha somrigut entremaliada. Mentre el fotògraf preparava la càmera, ha observat de reüll la seva germana Teresa que va disfressada de zíngara i li ha semblat que està guapíssima, però no tant com ella. 

Els germans grans observen l´escena orgullosos. Els que tenen parella s´abracen a ella i intercanvien mirades carregades de sentiments que només ells entenen. I és que ells mai no van poden celebrar el carnestoltes quan eren nens i per això avui és un dia molt especial. La seva infància va estar marcada per la guerra i la postguerra. Per l´absència del pare que va lluitar al bàndol legítim republicà a l´Ebre. Per l,estigma de tenir el pare a la presó. I per la gana i el fred que van passar els llargs hiverns que el pare va estar desterrat a Navarra. Per sort, aquells anys formen part del passat i ara, el retrat de les germanes petites disfressades, felices, bellíssimes, representen el futur, on tot està per fer i tot és possible.

divendres, 18 de gener del 2019

Els indrets de la memòria



La memòria és una trampa, de vegades dolça, de vegades amarga, però malgrat ser una estafadora, tothom voldria conèixer els seus secrets.

T´imagines conèixer el funcionament dels mecanismes de la memòria? T´imagines tenir sota control els records?. 

Recordar tot allò que vols recordar. Recordar-ho exactament i en el moment que ho desitges. Recordar a voluntat un instant concret i determinat de la teva vida. Com t´estimaven, com et cuidaven, l´amor que senties, què vas dir, què vas pensar, què duies posat. O bé recordar tots els coneixements, tot el que un dia vas aprendre en relació a un tema, el que en vas llegir, el que et van ensenyar. 

O a l´inrevés. Oblidar tot allò que no desitges recordar. Oblidar el mal que un dia vas conèixer, les ofenses, les decepcions, els atacs personals, les humiliacions. I només recordar-ho si tu ho vols. 

Si coneguessim el funcionament exacte de la memòria podríem distingir sense dubtar els records reals del records inventats que la memòria, tramposa, ha creat expressament per nosaltres. Records que mai van tenir lloc o que van ocórrer d,una manera molt diferent de com els recordem, perquè la memòria, ja sigui per entremaliada, ja sigui per compassiva, els ha disfressat per nosaltres.

Si coneguessim el funcionament exacte de la memòria ningú no cauria mai en l,oblit, seríem més savis, administraríem la nostàlgia i la melangia al nostre gust, mai ningú no deixaria de saber qui és o qui va ser algun dia, què vol o que va voler i algunes malalties maleïdes no existirien. 

Si, conèixer el funcionament exacte de la memòria seria com tenir un súper poder. Millor que ser invisible, volar o llençar teranyines.