Avui és carnestoltes i des de primera hora del matí a casa es respira un aire de festa gran. La Francesca, la més petita de la família, no sap exactament que celebraran avui però es deixa contagiar per l,enrenou alegre que l´envolta.
Ben aviat ella i la Teresa es troben sota el control absolut dels quatre germans grans que comencen a remenar dins una maleta que ella no havia vist mai fins aleshores i en treuen roba, complements i maquillatge per disfressar-les. La Francesca mira els seus germans grans amb admiració. Dos d´ells ja son casats i han vingut expressament a passar el dia amb la família i això fa que la trobada sigui encara més entranyable. Ha escoltat que més tard aniran tots plegats a fer un volt pel Parc Güell i faran el vermut al bar del Pitu, on el pare fa el cafè tots els dies, però abans del passeig esperen la visita del fotògraf que ve a fer fotos a les nenes i tots s´estan escarrassant en deixar-les ben guapes.
A ella ja li va bé que els germans li provin roba, que la pentinin i que li posin flors als cabells, perquè tot i que amb els anys prioritzarà altres aspectes de la seva persona, ara mateix, amb cinc anys acabats de fer, veure´s guapa és una de les coses que més li agrada. S´ha emocionat quan la seva germana Núria l´ha maquillada amb una sofisticada barra de llavis de color vermell. S´ha sentit especialment bonica i seguint les indicacions dels germans, s´ha recollit, coqueta, les faldilles de la disfressa que imiten un quimono tradicional japonès. Per aprofitar la llum exterior, han decidit fer les fotos al pati davant l´escala que surt al carrer i allà estant, a la Francesca li ha vingut al cap el conte de la rateta presumida que escombrava l´escaleta i s´ ha imaginat que ella és la rateta protagonista i ha somrigut entremaliada. Mentre el fotògraf preparava la càmera, ha observat de reüll la seva germana Teresa que va disfressada de zíngara i li ha semblat que està guapíssima, però no tant com ella.
Els germans grans observen l´escena orgullosos. Els que tenen parella s´abracen a ella i intercanvien mirades carregades de sentiments que només ells entenen. I és que ells mai no van poden celebrar el carnestoltes quan eren nens i per això avui és un dia molt especial. La seva infància va estar marcada per la guerra i la postguerra. Per l´absència del pare que va lluitar al bàndol legítim republicà a l´Ebre. Per l,estigma de tenir el pare a la presó. I per la gana i el fred que van passar els llargs hiverns que el pare va estar desterrat a Navarra. Per sort, aquells anys formen part del passat i ara, el retrat de les germanes petites disfressades, felices, bellíssimes, representen el futur, on tot està per fer i tot és possible.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada