dimarts, 23 de maig del 2017

La síndrome del impostor



Tinc una amiga que és una crack en molts aspectes, molts, però ella no ho sap. O no s´ho acaba de creure. Fa poc temps ha tingut un ascens laboral important, ascens que evidentment ha aconseguit per les seves capacitats – estudis, coneixements, experiència, intel·ligència, personalitat, capacitat de liderar, etc-. I per descomptat, perquè els que estan pel seu damunt l´han considerat la persona idònia per a cobrir aquest lloc de treball. Però tot i així, tot i què als ulls dels demés ella és on és per mèrits propis, de sobte ella sent que és la sort qui l´ha dut fins aquí. 

No és creu mereixedora del seu nou càrrec per inseguretat, perquè és una persona massa perfeccionista,  perquè pensa que no tenir totes les respostes posa de manifest la seva ineptitud i, definitivament, perquè pateix la síndrome del impostor

Aquesta és una síndrome que tot i que no està oficialment recollida com a enfermetat mental ha estat objecte de nombrosos estudis des de l´any 1978, estudis que demostren que 7 de cada 10 persones l,ha patit al menys un cop a la seva vida. La síndrome del impostor es produeix quan una persona competent sent que no s´està a l´alçada de les circumstàncies i creu que està ocupant un lloc pel que no està qualificat o que té uns privilegis que no es mereix, perquè és un impostor, un frau. Quan pateixes aquesta síndrome, tot i ser una persona competent, no ets capaç d, internalitzar els teus èxits, t, infravalores i tens una sensació constant de no ser prou bo ni prou capaç i això et genera un sentiment d, insatisfacció permanent que t,impedeix gaudir de cadascuna de les fites que vagis aconseguint a la teva vida.

Et costa encaixar els elogis, treballes molt més dur que la resta de companys de feina perquè creus que és la única manera de compensar que ets un frau, ho passes malament quan has de parlar en públic perquè creus que els oients et miren i pensen que ets uns impostor, ets sents incòmode fent tasques que realment fas bé, o sents que tens una parella que no et mereixes o uns fills que són feliços i bones persones només perquè l,atzar ho ha volgut. Creus que els teus èxits et venen donats per la la casualitat i actues condicionada per la por. Por a que la teva “poca vàlua”, la teva “ignorància” i els teus “minsos coneixements” quedin al descobert. 

Quan et sentis així, sàpigues que el que et passa no és real. Només és una percepció errònia del teu cervell provocada pel teu propi fil de pensaments autocrítics. Pensa també que no estàs sola, que moltes persones han tingut aquesta mateixa sensació en algun moment de la seva trajectòria - Neil Armstrong després de convertir-se en el primer ésser humà a trepitjar la lluna, en trobar-se en una convenció envoltat d´artistes i científics es va sentir fora de lloc i va confessar que no entenia quin era el seu paper a la convenció afirmant que “tots ells (els altres assistents) han realitzat coses sorprenents. Jo senzillament vaig anar on em van enviar”-. 

Com evitar la sensació de ser un impostor tot i ser una  persona competent?

divendres, 5 de maig del 2017

El secret rodó del Barri Gòtic de Barcelona: la plaça Milans


Sembla impossible però a Barcelona encara queden alguns racons secrets per descobrir... Bé potser no són secrets del tot perquè moltes persones ja els coneixen, però no són tan tòpics com visitar la Pedrera, el Parc Güell o la Sagrada Família. Un d,aquest racons secrets el trobareu al cor del barri Gòtic de Barcelona. 

És tracta d, una plaça òpticament circular que us sorprendrá només trepitjar-la per la seva màgia, pel seu homenatge a la geometria, per la seva originalitat arquitectònica i per l´efecte immediat que provoca als vianants - només topar amb ella, alçareu els ulls i agafareu el mòbil per fotografiar el tros rodó de cel blau emmarcat pels edificis-. 

En realitat, tot i la seva aparença rodona, es tracta d´una petita plaça pentadecagonal, és a dir, en forma de polígon de 15 costats, concebuda en part per guanyar espai a l´estret i sinuós carrer Milans i proporcionar més llum solar i més ventilació a les façanes de cada habitatge i en part per organitzar el carrer amb un model geomètric en una zona on una via de traçats rectos hagués estat impossible. La forma de la plaça s´aprecia en tot el seu esplendor quan mires cap amunt i el perímetre de la plaça es retalla al cel.




La placeta de Milans és obra de l´arquitecte Francesc Daniel Molina, nascut a Vic l any 1812 i nombrat arquitecte municipal l´any 1855, període en que va dissenyar l, actual saló de plens de l Ajuntament de Barcelona. També va ser el responsable de la urbanització de la Plaça del Duc de Medinacelli, de la construcció de la Plaça Reial i de la font del Geni Català ubicada a Pla de Palau. Tanmateix, se´l recorda especialment per l, edificació de la plaça Milans construïda al 1953, en una època en que la ciutat de Barcelona experimenta un nou concepte d,urbanisme, més modern, que coincideix amb l,enderrocament de les muralles i amb la desamortització eclesiàstica que va donar lloc a l,alliberament d,espais a la ciutat antiga, abans ocupats per edificis religiosos. 

Els encarregats d, introduir aquest nou concepte urbanístic van ser una nova generació d´arquitectes, molt influenciats per les matemàtiques, formats a l,escola de la Llotja. Un d´aquest enginyers fou en Francesc Daniel Molina que va reflectir en la Plaça Milans la seva passió per la cultura de les matemàtiques. 

Tot i així, la urbanització de la singular plaça Milans no fou conseqüència de la desamortització eclesiàstica sinó que va ser producte de l´enderroc de l´antic Palau Real Menor al 1856 que presentava un estat ruïnós - aquest antic palau s,erigia al terreny on segles abans hi havia l,encomana barcelonina dels templers-. 

Com podeu veure, la Plaça Milans es insòlita es miri per on es miri i imagino que els que encara no la coneixeu us moriu de ganes de visitar-la. Voleu saber com arribar-hi?. 

Doncs bé, el carrer Milans és un carrer d´uns cent metres de llargada, estret, sinuós i peatonal, que uneix la confluència dels carrers Ataúlf i Gignàs amb el carrer Avinyò. La plaça Milans, diminuta i encisadora, està ubicada al punt on convergeixen els dos trams que formen aquest carrer, així que heu d,encaminar-vos al carrer Milans per trobar la plaça. 

Una de les rutes possibles seria baixar per Avinyó i allà on posa BCN Lip girar a l’esquerra i ja estareu entrant al carrer Milans. Aleshores seguiu avançant unes poques passes i de seguida arribareu a la plaça Milans. Voilà!. Aixequeu els ulls amunt i admireu el cel blau retallat en forma rodona.






I no us oblideu de fer la vostra foto des de la perspectiva d´abaix a dalt, perquè és una foto massa bona com per no fer-la. Us encantarà!