Tinc una amiga que és una crack en molts aspectes, molts, però ella no ho sap. O no s´ho acaba de creure. Fa poc temps ha tingut un ascens laboral important, ascens que evidentment ha aconseguit per les seves capacitats – estudis, coneixements, experiència, intel·ligència, personalitat, capacitat de liderar, etc-. I per descomptat, perquè els que estan pel seu damunt l´han considerat la persona idònia per a cobrir aquest lloc de treball. Però tot i així, tot i què als ulls dels demés ella és on és per mèrits propis, de sobte ella sent que és la sort qui l´ha dut fins aquí.
No és creu mereixedora del seu nou càrrec per inseguretat, perquè és una persona massa perfeccionista, perquè pensa que no tenir totes les respostes posa de manifest la seva ineptitud i, definitivament, perquè pateix la síndrome del impostor.
Aquesta és una síndrome que tot i que no està oficialment recollida com a enfermetat mental ha estat objecte de nombrosos estudis des de l´any 1978, estudis que demostren que 7 de cada 10 persones l,ha patit al menys un cop a la seva vida. La síndrome del impostor es produeix quan una persona competent sent que no s´està a l´alçada de les circumstàncies i creu que està ocupant un lloc pel que no està qualificat o que té uns privilegis que no es mereix, perquè és un impostor, un frau. Quan pateixes aquesta síndrome, tot i ser una persona competent, no ets capaç d, internalitzar els teus èxits, t, infravalores i tens una sensació constant de no ser prou bo ni prou capaç i això et genera un sentiment d, insatisfacció permanent que t,impedeix gaudir de cadascuna de les fites que vagis aconseguint a la teva vida.
Et costa encaixar els elogis, treballes molt més dur que la resta de companys de feina perquè creus que és la única manera de compensar que ets un frau, ho passes malament quan has de parlar en públic perquè creus que els oients et miren i pensen que ets uns impostor, ets sents incòmode fent tasques que realment fas bé, o sents que tens una parella que no et mereixes o uns fills que són feliços i bones persones només perquè l,atzar ho ha volgut. Creus que els teus èxits et venen donats per la la casualitat i actues condicionada per la por. Por a que la teva “poca vàlua”, la teva “ignorància” i els teus “minsos coneixements” quedin al descobert.
Quan et sentis així, sàpigues que el que et passa no és real. Només és una percepció errònia del teu cervell provocada pel teu propi fil de pensaments autocrítics. Pensa també que no estàs sola, que moltes persones han tingut aquesta mateixa sensació en algun moment de la seva trajectòria - Neil Armstrong després de convertir-se en el primer ésser humà a trepitjar la lluna, en trobar-se en una convenció envoltat d´artistes i científics es va sentir fora de lloc i va confessar que no entenia quin era el seu paper a la convenció afirmant que “tots ells (els altres assistents) han realitzat coses sorprenents. Jo senzillament vaig anar on em van enviar”-.
Com tot el que té a veure amb el nostre pensament, és important fugir d, ambients i persones tòxiques que ens influeixen negativament. Comença a canviar el teu guió intern. Deixa de preocupar-te pel que pensin els demés. Esforça’t a valorar-te positivament i deixa de jutjar en negatiu cada moviment que fas. Si t´equivoques, no passa res, no significa que siguis una persona inepte, així que no permetis que una sola errada llenci per terra tots els encerts. Mira´t la teva trajectòria amb amabilitat, com et miraries la trajectòria d´una persona que valoris. Accepta que ni tu, ni ningú, podeu tenir totes les respostes. No imaginis que tu has de treballar dur per mantenir el teu lloc de treball i que els altres, en el teu lloc, no haurien d´esforçar-se gens. No és cert. I sobretot, sigues agraït amb tu mateix: comença a donar les gràcies cada vegada que algú et faci un compliment, sense donar excuses i sense justificar-te, senzillament dóna les gràcies. I escriu una llista de coses que objectivament saps que has aconseguit. Per exemple pots anotar els estudis que tens, els anys d’experiència, els idiomes que coneixes, les fites que has aconseguit al llarg de la teva vida laboral o personal, els viatges que desitjaves fer i que finalment has fet, els amics que tens... i llegeix aquesta llista en veu alta cada cop que tinguis dubtes.
Com a curiositat, comentar-vos que la síndrome del impostor, gent competent a qui els és impossible creure en la seva competència, és complementària a l,efecte Dunning-Kruger, gent incompetent a qui els resulta impossible assumir la seva incompetència. A que ràpidament us han vingut al cap uns quants afectats per l´efecte Dunning-Kruger?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada