divendres, 5 de maig de 2017

El secret rodó del Barri Gòtic de Barcelona: la plaça Milans


Sembla impossible però a Barcelona encara queden alguns racons secrets per descobrir... Bé potser no són secrets del tot perquè moltes persones ja els coneixen, però no són tan tòpics com visitar la Pedrera, el Parc Güell o la Sagrada Família. Un d,aquest racons secrets el trobareu al cor del barri Gòtic de Barcelona. 

És tracta d, una plaça òpticament circular que us sorprendrá només trepitjar-la per la seva màgia, pel seu homenatge a la geometria, per la seva originalitat arquitectònica i per l´efecte immediat que provoca als vianants - només topar amb ella, alçareu els ulls i agafareu el mòbil per fotografiar el tros rodó de cel blau emmarcat pels edificis-. 

En realitat, tot i la seva aparença rodona, es tracta d´una petita plaça pentadecagonal, és a dir, en forma de polígon de 15 costats, concebuda en part per guanyar espai a l´estret i sinuós carrer Milans i proporcionar més llum solar i més ventilació a les façanes de cada habitatge i en part per organitzar el carrer amb un model geomètric en una zona on una via de traçats rectos hagués estat impossible. La forma de la plaça s´aprecia en tot el seu esplendor quan mires cap amunt i el perímetre de la plaça es retalla al cel.




La placeta de Milans és obra de l´arquitecte Francesc Daniel Molina, nascut a Vic l any 1812 i nombrat arquitecte municipal l´any 1855, període en que va dissenyar l, actual saló de plens de l Ajuntament de Barcelona. També va ser el responsable de la urbanització de la Plaça del Duc de Medinacelli, de la construcció de la Plaça Reial i de la font del Geni Català ubicada a Pla de Palau. Tanmateix, se´l recorda especialment per l, edificació de la plaça Milans construïda al 1953, en una època en que la ciutat de Barcelona experimenta un nou concepte d,urbanisme, més modern, que coincideix amb l,enderrocament de les muralles i amb la desamortització eclesiàstica que va donar lloc a l,alliberament d,espais a la ciutat antiga, abans ocupats per edificis religiosos. 

Els encarregats d, introduir aquest nou concepte urbanístic van ser una nova generació d´arquitectes, molt influenciats per les matemàtiques, formats a l,escola de la Llotja. Un d´aquest enginyers fou en Francesc Daniel Molina que va reflectir en la Plaça Milans la seva passió per la cultura de les matemàtiques. 

Tot i així, la urbanització de la singular plaça Milans no fou conseqüència de la desamortització eclesiàstica sinó que va ser producte de l´enderroc de l´antic Palau Real Menor al 1856 que presentava un estat ruïnós - aquest antic palau s,erigia al terreny on segles abans hi havia l,encomana barcelonina dels templers-. 

Com podeu veure, la Plaça Milans es insòlita es miri per on es miri i imagino que els que encara no la coneixeu us moriu de ganes de visitar-la. Voleu saber com arribar-hi?. 

Doncs bé, el carrer Milans és un carrer d´uns cent metres de llargada, estret, sinuós i peatonal, que uneix la confluència dels carrers Ataúlf i Gignàs amb el carrer Avinyò. La plaça Milans, diminuta i encisadora, està ubicada al punt on convergeixen els dos trams que formen aquest carrer, així que heu d,encaminar-vos al carrer Milans per trobar la plaça. 

Una de les rutes possibles seria baixar per Avinyó i allà on posa BCN Lip girar a l’esquerra i ja estareu entrant al carrer Milans. Aleshores seguiu avançant unes poques passes i de seguida arribareu a la plaça Milans. Voilà!. Aixequeu els ulls amunt i admireu el cel blau retallat en forma rodona.






I no us oblideu de fer la vostra foto des de la perspectiva d´abaix a dalt, perquè és una foto massa bona com per no fer-la. Us encantarà!



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada