La síndrome del impostor

Tinc una amiga que és una crack en molts aspectes, molts, però ella no ho sap. O no s´ho acaba de creure. Fa poc temps ha tingut un ascens laboral important, ascens que evidentment ha aconseguit per les seves capacitats – estudis, coneixements, experiència, intel·ligència, personalitat, capacitat de liderar, etc-. I per descomptat, perquè els que estan pel seu damunt l´han considerat la persona idònia per a cobrir aquest lloc de treball. Però tot i així, tot i què als ulls dels demés ella és on és per mèrits propis, de sobte ella sent que és la sort qui l´ha dut fins aquí. 

No és creu mereixedora del seu nou càrrec per inseguretat, perquè és una persona massa perfeccionista,  perquè pensa que no tenir totes les respostes posa de manifest la seva ineptitud i, definitivament, perquè pateix la síndrome del impostor. 

Aquesta és una síndrome que tot i que no està oficialment recollida com a enfermetat mental ha estat objecte de nombrosos estudis des de l´any 1978, estudis que demostren que 7 de cada 10 persones l,ha patit al menys un cop a la seva vida. La síndrome del impostor es produeix quan una persona competent sent que no s´està a l´alçada de les circumstàncies i creu que està ocupant un lloc pel que no està qualificat o que té uns privilegis que no es mereix, perquè és un impostor, un frau. Quan pateixes aquesta síndrome, tot i ser una persona competent, no ets capaç d, internalitzar els teus èxits, t, infravalores i tens una sensació constant de no ser prou bo ni prou capaç i això et genera un sentiment d, insatisfacció permanent que t,impedeix gaudir de cadascuna de les fites que vagis aconseguint a la teva vida.

Et costa encaixar els elogis, treballes molt més dur que la resta de companys de feina perquè creus que és la única manera de compensar que ets un frau, ho passes malament quan has de parlar en públic perquè creus que els oients et miren i pensen que ets uns impostor, ets sents incòmode fent tasques que realment fas bé, o sents que tens una parella que no et mereixes o uns fills que són feliços i bones persones només perquè l,atzar ho ha volgut. Creus que els teus èxits et venen donats per la la casualitat i actues condicionada per la por. Por a que la teva “poca vàlua”, la teva “ignorància” i els teus “minsos coneixements” quedin al descobert. 

Quan et sentis així, sàpigues que el que et passa no és real. Només és una percepció errònia del teu cervell provocada pel teu propi fil de pensaments autocrítics. Pensa també que no estàs sola, que moltes persones han tingut aquesta mateixa sensació en algun moment de la seva trajectòria - Neil Armstrong després de convertir-se en el primer ésser humà a trepitjar la lluna, en trobar-se en una convenció envoltat d´artistes i científics es va sentir fora de lloc i va confessar que no entenia quin era el seu paper a la convenció afirmant que “tots ells (els altres assistents) han realitzat coses sorprenents. Jo senzillament vaig anar on em van enviar”-. 

Com evitar la sensació de ser un impostor tot i ser una  persona competent?

SWEET SMELL OF SUCCESS... Tens èxit a la vida?

Fa poc llegia un llistat de les 8 coses indispensable que es suposa que fan al llarg del dia les persones que "tenen èxit": 1/ No especificaven què volen dir exactament quan diuen "tenir èxit" així que cadascú que cregui el que vulgui i 2/ Si, jo també estic una mica cansadeta dels llistats de coses que s´haurien de fer per aconseguir nosequè, però no ho puc evitar: veig una llista i la llegeixo.

El cas és que una dels punts del llistat em va cridar l´atenció. No perquè sigui res de l´altre món, sinó perquè és quelcom que jo faig des de ben petita: abans d´adormir-me, quan ja sóc al llit ben calentona sota el nòrdic i tot és en silenci, just abans d´aclucar els ulls, faig un petit balanç del que m´ha passat durant el dia. Val a dir que faig una mica de trampa: de les coses que no m´han agradat faig un repàs molt ràpid, hi passo pel damunt gairebé sense aturar-me, -per exemple, si t´acomiaden de la feina, no cal reviure una vegada i una altra el moment exacte en què el simpàtic del teu cap et diu que t´acomiada, no?-, i de les coses que m´han agradat, en faig un repàs minuciós, diria fins i tot que m´hi recreo i em fa doblement feliç: per haver-ho viscut i per estar-ho revivint.

El que no especificava la llista de 8 coses que fan tots els "exitosos" és indicar si l´èxit és directament proporcional al nombre de coses que has fet durant el dia i t´han agradat -per allò què lo bo atrau lo bo- o bé, si l´exit és directament proporcional al nombre de coses que no t´han agradat i que passen a convertir-se en un repte personal - allò d´automotivar-se davant els contratemps-. En qualsevol cas, crec que la  meva tècnica de posar l´èmfasi a les coses agradables és la técnica bona, i per això, ara que estic a punt de tancar els ulls, em disposo a fer un petit balanç de les coses positives.

Penso en la súper abraçada de bona nit del Max, en la olor de la seva pell, en els seus cabells massa llargs i en com ha dibuixat uns ninos fantàstics que tenien el cap en forma de cor. Penso en totes les coses que estic aprenent. Penso en l´home guapu i somrient que ha anat a buscar els meus croissants de xocolata preferits per esmorzar. Penso en la passejada per la Rambla i la conversa de tots dos assegudets a un banc de fusta prenent el sol -com m´agrada la teva companyia!-. Penso en les meravelloses patates bullides amb pell que ens vam cruspir acompanyades de salsa de calçots cassolana i, com no, d´una cerveseta. Penso en tots els capítols de Game of Thrones que hem vist d´una tirada estirats al llit mirant les imatges que el projector reflectia sobre la paret despullada mentre menjàvem bollitos de xocolata. Mummm.

I de sobte, descobreixo que no em cal el llistat de coses a fer per tenir èxit, perquè m´adono d´un fet irrefutable: amb totes les coses que m´han passat les darreres vint-i-quatre hores, per força, sense cap mena de dubte, sóc una persona exitosa!

Així que amb aquest dolç aroma d´èxit surant a l´ambient, m´adormo més plàcidament que mai. Zzzz. Zzzz.