Els senzills, tipus smiley alegre i trist encara... però la resta?. Detesto rebre un missatge farcit d´aplaudiments, cares de sorpresa, de decepció, ulls ploraners, cors, llavis que xiulen i dibuixets varis, sobretot si es tracta d´un entorn laboral. I a més, no hi ha prou amb enviar-ne una? Cal enviar 10 emoticones de cop???? És per mandra o per manca de vocabulari?. Segurament es tracta d´un problema personal, potser les emoticones em despisten, no les se interpretar prou bé o em fan sospitar que la gent les utilitza per ser borde -i després intenten suavitzar la seva falta de tacte posant un smiley sonrient al final del missatge, quan ja te l´han fotut-.
A més a més, el tema és més complicat del que sembla, perquè no totes les emoticones són smileys malgrat que sovint es facin servir aquestes dues paraules com a sinónims.
El smiley és fruit d´una campanya de MK empresarial intern amb la qual es pretenia crear bon rollo entre els treballadors. Somriures que alegressin la jornada i fomentessin un bon ambient laboral, tipus allò de Have a nice day, que penso que encara fa més ràbia: "La previsión de producto para el mes de abril no era la correcta. Cómo la calculaste? Me la puedes volver a pasar antes de mediodía?. Que tengas un buen día!"... No em digueu que rebre aquest tipus de correus interns quan són les onze del matí i estas a tope no sona a recochineo puro y duro??. La imatge del smiley seria aquella cara somrient, de color groc, dos punts negres
que fan d´ulls i mig cercle que fa de somriure, adoptat per la cultura
de música dance acid house de finals dels 80 i que té la seva versió
trista.