dimecres, 5 de març del 2014

Hablando de selfies... CamMe

 

 

Os hablé por primera vez de las selfies, aquí. Luego volví a hablar de las selfies de grupo o usies, aquí, cuando la selfie de Obama en el entierro de Mandela empezó a hacerse viral. Y ahora hace unos días, volvemos a hablar de una selfie famosa en el mundo entero: la selfie que Ellen DeGeneres tomó en la ceremonia de los Oscars de este año, que se ha convertido en la imagen más tuiteada de la historia.

Los admiradores y practicantes de esta modalidad fotogràfica pueden estar tranquilos, pues todo apunta a que tenemos selfies para rato. Y los programadores lo saben. Y por eso el premio a la Aplicación para móvil Más Innovadora de los Global Media Awards 2014 fue otorgado hace unos días a la empresa israelí PointGRab que presentó: CamMe, que permite tomar la selfie o la usie perfecta. 

Con esta app gratuíta para iPhone se amplia la fiebre de los selfie de la cara al cuerpo entero. Porque  resulta que CamMe permite realizar fotos a distancia -desde 0.5 a 5 metros- sin necesidad de tocar el dispositivo móvil: levantas el brazo, cierras la mano y la aplicación solita entiende que quieres una imagen, así que en pocos segundos la cámara se dispara.

También tiene otras opciones, como la opción de hacer tres fotos seguidas y presentarlas, secuenciadas, a modo del clásico fotomatón. O la opción de compartir directamente en redes sociales, como Twitter o Facebook.

Así que ya no tienes excusa para no salir de cuerpo entero en la foto. Bájate la Cam Me ! (yo ya la tengo)

divendres, 22 de novembre del 2013

El dolç èxit del Candy Crush Saga




Quantes, digues, quantes invitacions a Candy Crush has rebut en el darrers mesos?. Potser no les has comptat però ja et dic jo que n´has rebut moltes perquè Candy Crush és el joc de moda i els que hi juguen, estan tan enganxats que no poden evitar convidar els seus amics una vegada i una altra. 
 
Recentment la versió per a mòbil de Candy Crush ha celebrat el seu primer aniversari i val a dir que aquest primer any de vida ha estat ple de rècords inesperats - s´ha descarregat 500 milions de vegades-. Però la cosa no acaba aquí. Penseu que el joc fou desenvolupat per al Facebook a l´abril del 2012, i fins ara, ja s´han jugat més de 160.000 milions de partides arreu del món. I per què he dit rècords "inesperats"? Doncs perquè, tot i que King -empresa d´origen suec creadora del Candy-, ja duu 10 anys desenvolupant jocs online, afirmen que en cap cas esperaven l´èxit aclaparador del Candy Crush per a smartphones. 
 
Segons alguns estudis independents, les claus de l´èxit del joc més sweetest radica en què és molt fàcil d´aprendre, té una dinàmica de joc molt senzilla i un alt component social -que ha afavorit la seva expansió viral per la Xarxa-. Però a més hi té molt a veure l´efecte Zeigarnik, relacionat amb la memòria a curt termini i la tendència a recordar tasques inacabades amb major facilitat que les que han estat completades: el fet de passar de nivell al Candy Crush se´ns oblida fàcilment pel fet de ser un repte relativament senzill, però quan perdem, tenim la necessitat de resoldre el trencaclosques i aquí és on apareix l´addicció. 
 
L´empresa King té oficines a Londres, Hamburg, Estocolm, Malmö, Barcelona, Malta, Bucarest i San Francisco, i el seu negoci es basa principalment en els micropagaments dels usuaris, perquè tot i que el joc és gratuït, els jugadors han de pagar petites quantitats de diners per obtenir ajudes o vides extres. Aquesta estratègia - sol.licitar petits pagaments per a superar una successió de trencaclosques "fàcils" i addictius-, els estaria reportant uns ingressos d´1 a 3 milions de dòlars al dia.
 
Però tot i aquests alts beneficis, King no s´atura i continua creant altres jocs, com ara el seu "Papa Pear", que està en ple procés d´expansió: és un joc d´estratègia protagonitzat per una pera que va rebotant pel món tot recollint fruites i verdures. 
 
Tot i que conec a un munt de gent addicte al Candy Crush i al seus atractius caramelets de colors, us he de dir que jo no hi jugo... perquè ja fa molts anys que dura la meva història d´amor amb el Tetris - ho sé, és tot un clàssic però tot i així, li sóc totalment fidel-.
    *************************************** 

Cuántas, dime, cuántas invitaciones para Candy Crush has recibido el los últimos meses?. Tal vez no las hayas contado pero ya te digo que habrás recibido muchas porque Candy Crush es el juego de moda y sus jugadores, estan tan enganchados que no pueden evitar invitar a sus amigos una y otra vez.
 
Recientemente la versión para móvil de Candy Crush ha celebrado su primer aniversario y vale la pena destacar que en este primer año de vida ha tenido unos cuantos récords inesperados - se ha descargado 500 millones de veces-. Pero la cosa no termia aquí. Pensad que el juego fue desarrollado para Facebook en abril de 2012, y hasta ahora, ya se han jugado más de 160.000 millones de partidas en todo el mundo. Y por qué he dicho récord "inesperados"? Pues porque a pesar de que King -empresa de origen suego creadora del Candy-, ya lleva 10 años desarrollando juegos online, afirman que en ningún caso esperaban el tremendo éxito de Candy Crush para smartphones. 
 
Según algunos estudios independientes, las claves del éxito del juego más sweetest radica en que es muy fácil de aprender, tiene una dinàmica de juego muy sencilla y un alto componente social - que ha favorecido su expansión viral por la Red-. Pero también tiene mucho que ver el efecto Zeigarnik, relacionado con la memoria a corto plazo y la tendencia a recordar tareas inacabadas con mayor facilidad que las que ya han sido completadas: el hecho de superar un nivel en Candy Crush se nos olvida fácilmente porque es un reto relativamente simple, pero cuando perdemos, tenemos la necesidad de resolver el rompecabecas y aquí es donde aparece la addición. 
 
La empresa King tiene filiales en Londres, Hamburgo, Estocolmo, Malmö, Barcelona, Malta, Bucarest y San Francisco, y su negocio se basa principalmente en los micropagos de los usuarios, porque aunque el juego es gratis,  los jugadores tienen que pagar pequeñas cantidades de dinero para obtener ayudas o vidas extras. Esta estrategia -solicitar pequeños pagos para superar una sucesión de puzzles "fàciles" y adictivos-, les estaría reportando unos ingresos de 1 a 3 millones de dólares al dia.
 
Pero a pesar de estos altos beneficios, King no se detiene y continua creando otros juegos, como por ejemplo su "Papa Pear", que està en pleno proceso de expansión: es un juego de estrategia protagonizado por una pera que va rebotando por el mundo recogiendo frutas y verdura. 
 
A pesar de conocer a muchísima gente adicta al Candy Crush y a sus atractivos caramelos de colores, tengo que decir que yo no juego con él... porque ya hace muchos años que dura mi historia de amor con Tetris -lo sé, es todo un clásico, pero aún así, le soy totalmente fiel-.

 

 

dijous, 23 de maig del 2013

Tens FoMo?





Estàs anant cap a la feina i de sobte te n´adones que t´has deixat el mòbil a casa. Horror. Penses a tornar  per agafar-lo, però aleshores arribaràs tardíssim. I si arribes tard, encara sortiràs més tard, així que decideixes que tampoc és tan greu anar sense mòbil per la vida, no?. I segueixes el teu camí, tot i que no estar connectat et produeix una sensació estranya. I a més, a la feina no pots navegar per Internet, i saps que seran un munt d´hores desconnectat.... Mare meva!. I si algú “important” t´envia whats i tu no pots contestar? I si passa quelcom super interessant al fcbk i tu sense assabentar-te de les novetats? I si les visites al teu blog es desborden de sobte? I si et truca algú amb qui fa molt temps que no parles i decideix no trucar-te mai més perquè no contestes? I si passa alguna cosa urgent i no et poden avisar de seguida?.

Tranquil. Respira. Si fas un esforç, segur que podràs sobreviure a un dia sense mòbil...

Aprofitant però que estaràs desconnectat, potser es hora de fer balanç de l´ús que fas del mòbil i les xarxes socials. Creus que hi estàs una mica enganxat?. Pensa-ho bé. Pensa quantes vegades mires el fcbk, el gmail, el twitter. Quantes vegades fas servir el whatsApp o quants grups hi tens. Ets molt actiu? Penges moltes fotos de tot els que fas per demostrar que tu també t´ho passes bé? Cada quan mires el mòbil a veure si hi ha novetats? Quan trigues a revisar el mòbil si escoltes algun tipus de senyal?... I el més important de tot, per què ho fas? Quina necessitat tens de saber què passa?.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Emoticones SI o emoticones NO ?

Ho sento. No m´agraden. Fins i tot diria que em fan ràbia. Com els pares Noel que pengen als balcons al Nadal... no suporto les emoticones!!!

Els senzills, tipus smiley alegre i trist encara... però la resta?. Detesto rebre un missatge farcit d´aplaudiments, cares de sorpresa, de decepció, ulls ploraners, cors, llavis que xiulen i dibuixets varis, sobretot si es tracta d´un entorn laboral. I a més, no hi ha prou amb enviar-ne una? Cal enviar 10 emoticones de cop???? És per mandra o per manca de vocabulari?. Segurament es tracta d´un problema personal, potser les emoticones em despisten, no les se interpretar prou bé o em fan sospitar que la gent les utilitza per ser borde -i després intenten suavitzar la seva falta de tacte posant un smiley sonrient al final del missatge, quan ja te l´han fotut-.

A més a més, el tema és més complicat del que sembla, perquè no totes les emoticones són smileys malgrat que sovint es facin servir aquestes dues paraules com a sinónims. 

El smiley és fruit d´una campanya de MK empresarial intern amb la qual es pretenia crear bon rollo entre els treballadors. Somriures que alegressin la jornada i fomentessin un bon ambient laboral, tipus allò de Have a nice day, que penso que encara fa més ràbia: "La previsión de producto para el mes de abril no era la correcta. Cómo la calculaste? Me la puedes volver a pasar antes de mediodía?. Que tengas un buen día!"... No em digueu que rebre aquest tipus de correus interns quan són les onze del matí i estas a tope no sona a recochineo puro y duro??. La imatge del smiley seria aquella cara somrient, de color groc, dos punts negres que fan d´ulls i mig cercle que fa de somriure, adoptat per la cultura de música dance acid house de finals dels 80 i que té la seva versió trista.