Tens FoMo?

Estàs anant cap a la feina i de sobte te n´adones que t´has deixat el mòbil a casa. Horror. Penses a tornar  per agafar-lo, però aleshores arribaràs tardíssim. I si arribes tard, encara sortiràs més tard, així que decideixes que tampoc és tan greu anar sense mòbil per la vida, no?. I segueixes el teu camí, tot i que no estar connectat et produeix una sensació estranya. I a més, a la feina no pots navegar per Internet, i saps que seran un munt d´hores desconnectat.... Mare meva!. I si algú “important” t´envia whats i tu no pots contestar? I si passa quelcom super interessant al fcbk i tu sense assabentar-te de les novetats? I si les visites al teu blog es desborden de sobte? I si et truca algú amb qui fa molt temps que no parles i decideix no trucar-te mai més perquè no contestes? I si passa alguna cosa urgent i no et poden avisar de seguida?.

Tranquil. Respira. Si fas un esforç, segur que podràs sobreviure a un dia sense mòbil...

Aprofitant però que estaràs desconnectat, potser es hora de fer balanç de l´ús que fas del mòbil i les xarxes socials. Creus que hi estàs una mica enganxat?. Pensa-ho bé. Pensa quantes vegades mires el fcbk, el gmail, el twitter. Quantes vegades fas servir el whatsApp o quants grups hi tens. Ets molt actiu? Penges moltes fotos de tot els que fas per demostrar que tu també t´ho passes bé? Cada quan mires el mòbil a veure si hi ha novetats? Quan trigues a revisar el mòbil si escoltes algun tipus de senyal?... I el més important de tot, per què ho fas? Quina necessitat tens de saber què passa?.

Si ho analitzes a fons, potser descobriràs que el que et passa es que tens por a perdre´t alguna cosa i, sense saber-ho, pateixes la síndrome de FoMo (acrònim de Fear of Missing Out o Por de perdre). Aquesta síndrome  es caracteritza pel desig d´estar permanentment connectat amb els altres. Apareix quan, de manera inconscient, comences a creure que altres persones poden tenir més diversió o més experiències gratificants que les que tu estàs tenint. Quan comences a creure que la seva vida és molt més interessant que la teva i a més a més, no compten amb tu.

Els experts asseguren que aquesta síndrome no és nova perquè es basa en una por social que sempre ha existit: la por a ser exclòs. Però l´augment dels mitjans socials l´esta agreujant, ja que mai abans havia estat tan fàcil accedir a la vida dels altres ni amb tanta immediatesa - actualment hi ha més smartphones que mòbils comuns-.

Els més propensos a patir-la són persones menors de trenta anys amb carències afectives. Alguns trets comuns dels afectats amb un alt nivell de FoMo és l´ansietat, la por a l´exclusió social i la insatisfacció personal: estan tan involucrats en veure que estan fent els seus amics o coneguts, que s´obliden del que ells estan gaudint perquè senten que sempre hi ha alguna cosa que s´estan perdent - si vols mesurar el teu nivell de FoMo i saps anglès, prem aquí -.

Per a la vostra informació us diré que avui m´he oblidat el mòbil i que ho estic portant bastant bé. Us diré també que no us feu mala sang, perquè la vida dels demés no és més interessant que la vostra: penseu que la gent només penja a les xarxes socials les coses bones. Que no us enganyin les imatges  o els comentaris somrients!. Conec unes quantes persones de, diguem-ne vida gris, que aprofiten la mínima ocasió per fer fotos i penjar-les al fcbk tot simulant una vida perfecte que no tenen i fingir estar envoltades d´un grup d´amics que en realitat tampoc tenen.

Així que no t´agobiis amb les imatges i els comentaris tipus "mira quina vida més xula que tinc" i mira més al teu interior... Perquè la vida que creus que t´estàs perdent no existeix.