dijous, 23 de maig de 2013

Tens FoMo?





Estàs anant cap a la feina i de sobte te n´adones que t´has deixat el mòbil a casa. Horror. Penses a tornar  per agafar-lo, però aleshores arribaràs tardíssim. I si arribes tard, encara sortiràs més tard, així que decideixes que tampoc és tan greu anar sense mòbil per la vida, no?. I segueixes el teu camí, tot i que no estar connectat et produeix una sensació estranya. I a més, a la feina no pots navegar per Internet, i saps que seran un munt d´hores desconnectat.... Mare meva!. I si algú “important” t´envia whats i tu no pots contestar? I si passa quelcom super interessant al fcbk i tu sense assabentar-te de les novetats? I si les visites al teu blog es desborden de sobte? I si et truca algú amb qui fa molt temps que no parles i decideix no trucar-te mai més perquè no contestes? I si passa alguna cosa urgent i no et poden avisar de seguida?.

Tranquil. Respira. Si fas un esforç, segur que podràs sobreviure a un dia sense mòbil...

Aprofitant però que estaràs desconnectat, potser es hora de fer balanç de l´ús que fas del mòbil i les xarxes socials. Creus que hi estàs una mica enganxat?. Pensa-ho bé. Pensa quantes vegades mires el fcbk, el gmail, el twitter. Quantes vegades fas servir el whatsApp o quants grups hi tens. Ets molt actiu? Penges moltes fotos de tot els que fas per demostrar que tu també t´ho passes bé? Cada quan mires el mòbil a veure si hi ha novetats? Quan trigues a revisar el mòbil si escoltes algun tipus de senyal?... I el més important de tot, per què ho fas? Quina necessitat tens de saber què passa?.

Si ho analitzes a fons, potser descobriràs que el que et passa es que tens por a perdre´t alguna cosa i, sense saber-ho, pateixes la síndrome de FoMo (acrònim de Fear of Missing Out o Por de perdre). Aquesta síndrome  es caracteritza pel desig d´estar permanentment connectat amb els altres. Apareix quan, de manera inconscient, comences a creure que altres persones poden tenir més diversió o més experiències gratificants que les que tu estàs tenint. Quan comences a creure que la seva vida és molt més interessant que la teva i a més a més, no compten amb tu.

Els experts asseguren que aquesta síndrome no és nova perquè es basa en una por social que sempre ha existit: la por a ser exclòs. Però l´augment dels mitjans socials l´esta agreujant, ja que mai abans havia estat tan fàcil accedir a la vida dels altres ni amb tanta immediatesa - actualment hi ha més smartphones que mòbils comuns-.

Els més propensos a patir-la són persones menors de trenta anys amb carències afectives. Alguns trets comuns dels afectats amb un alt nivell de FoMo és l´ansietat, la por a l´exclusió social i la insatisfacció personal: estan tan involucrats en veure que estan fent els seus amics o coneguts, que s´obliden del que ells estan gaudint perquè senten que sempre hi ha alguna cosa que s´estan perdent - si vols mesurar el teu nivell de FoMo i saps anglès, prem aquí -.

Per a la vostra informació us diré que avui m´he oblidat el mòbil i que ho estic portant bastant bé. Us diré també que no us feu mala sang, perquè la vida dels demés no és més interessant que la vostra: penseu que la gent només penja a les xarxes socials les coses bones. Que no us enganyin les imatges  o els comentaris somrients!. Conec unes quantes persones de, diguem-ne vida gris, que aprofiten la mínima ocasió per fer fotos i penjar-les al fcbk tot simulant una vida perfecte que no tenen i fingir estar envoltades d´un grup d´amics que en realitat tampoc tenen.

Així que no t´agobiis amb les imatges i els comentaris tipus "mira quina vida més xula que tinc" i mira més al teu interior... Perquè la vida que creus que t´estàs perdent no existeix.

4 comentaris :

  1. I la que ens hem perdut tampoc!!!!

    https://www.youtube.com/watch?v=4rTcwQT9kyQ

    .../... la vida que ens hem perdut simplement no existeix.

    La bola de cristall (Manel)

    ResponElimina
  2. Eii, hola, doncs saps què, m'he fet el test del fomo aquest i estic LOW, la veritat no sé si és bo o dolent però mira estic baix de fomo. I ves a saber, potser estic alt de colesterol... per sort sempre em quedarà el blog aquest, oi? no sigui que de tant distret en el meu nivell de fomo no m'adoni que m'estic perdent les reflexions públiques de la Pat. En fi, a veureee com estic de canalooons...

    ResponElimina
  3. Jaja no esperava menys de tu: sabia que no tindries FOMO!... Com estas??? De debo, quan ens veiem i et faig unes quantes reflexions en privat??

    ResponElimina