dimarts, 28 de maig de 2013

L´encant dels tramvies vells







És possible enyorar quelcom que no has conegut mai? És possible sentir melangia d´una cosa que mai no has viscut?. Doncs per estrany que sembli això és el que em passa quan viatjo en un tramvia antic, com ara els que recorren la ciutat de Milà o la ciutat de Lisboa. 


M´agraden perquè són genuïns, acollidors, viatjar-hi em fa sentir bé, tenen un encant que no sabria descriure... però al mateix temps, al mirar per la finestra i veure els cables que retallen el cel a bocins blancs i blaus, em fa pensar en temps passats, en històries que van començar i van acabar, en els milers de viatgers que algun dia es van asseure on ara sec jo i que ja no hi són. Em fan ser plenament conscient del pas inexorable del temps, i començo a sentir nostàlgia per totes aquelles coses d´abans que sé que no tornaran...


Però penso que tot plegat ha de tractar-se d´una petita traïció de la meva memòria, perque quan era una nena petita mai no vaig viatjar  en tramvia i per tant no ho puc trobar a faltar... O potser aquesta és la màgia que amaguen els tramvies vells?






Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada