diumenge, 22 de març del 2015

¿Recibes salario emocional?

¿Recibes algún tipo de salario emocional?. Déjame que lo dude. Y lo dudo porque, desgraciadamente, el agradecimiento no forma parte de nuestra cultura empresarial. ¿Cuándo fue la última vez que tu superior te dió las gracias por un trabajo bien hecho y presentado a tiempo?. ¿Nunca?. Lo más probable es que la empresa en la que estas trabajando crea que tú debes estar agradecido porque ellos te proporcionan un puesto de trabajo, pero no a la inversa, y esta falta de reciprocidad, acaba provocando la fuga de talentos, el descontento de los trabajadores, poca productividad y mal clima laboral.

En mi opinión, el salario emocional es un elemento muy importante, siempre que se perciba en la medida justa, diferenciada y oportuna. Porque el agradecimiento de tus superiores genera satisfacción por el trabajo bien hecho y ganas de superarte a ti mismo. Saberte valorado te hace sentir bien, y entonces, sin que nadie te lo exija, te vuelves más productivo, a la vez que generas un buen ambiente de trabajo. Sentirte reconocido te motiva, genera confianza en ti mismo, despierta tu talento y te convierte en un activo mucho más valioso para tu empresa.

Está claro que no se puede obligar a nadie a querer a nadie, y del mismo modo, no se puede obligar a un Superior/Responsable/Etc -ponle el nombre que más te guste- a ofrecer un salario emocional a los empleados a su cargo, pero resulta que aprender a ser agradecido con tu equipo, aprender a valorar a los trabajadores, generar confianza mútua, dar un margen de autonomía, compartir inquietudes laborales y reconocer el trabajo bien hecho, te haría ser mejor líder  y lo que es aún más importante, más buena persona. 




Recuerda, si tienes un equipo a tu cargo y aprendes a "cuidar" a cada uno de sus miembros, el empresario al que prestas tus servicios también saldrá beneficiado, porque tendrá una plantilla de trabajadores más felices y más motivados. 

Así que venga, ¿por qué no te animas?. No te costaría tanto ser un "Jefe/a" agradecido/a... Y además, ¡es gratis!. 

divendres, 8 d’agost del 2014

Els nous Encants Vells o Fira de Bellcaire de Barcelona



Ja feia uns quants mesos que en tornar cap a casa per la Gran Via, just a l´alçada de les Glòries, veia des de l´interior del meu cotxe, només un instant, un  sostre psicodèlic de formes irregulars que apuntava pel cantó dret de l´autopista, just al costat de l´Edifici Museu Disseny Hub Barcelona, i em preguntava què hi devia haver sota aquell sostre tan original. Ignorant de mi, amb el pas dels mesos em vaig convèncer que allò, per força, havia de ser una estació de tren -una d´aquelles estacions de tren modernetes- i vaig deixar de fer-me preguntes al respecte.

Fins que l´altre dia una amiga em parla dels nous Encants Vells, inaugurats el passat 25 de setembre i de sobte relaciono la seva descripció amb el "sostre" que jo veia quan circulava per l´autopista. I resulta que així és: la gran coberta d´alumini i zinc que tant em cridava l´atenció, pertany als Encants Vells -també coneguts com La Fira de Bellcaire de la plaça de les Glòries-.

Aquest és un del mercats mes antics d'Europa -segle XIV- i un clar exemple de l´esperit comercial de Barcelona-. És un mercat ple de singularitats: celebra subhastes públiques, conjugen el nou i el vell i per això s´hi venen objectes antics, de segona mà, nous, artesanals i d´alta tecnologia. És un referent obligat pels col.leccionistes -antiguitats, intercanvi peces, llibres de vell, discos de vinil- i té una gran afluència de consumidors. També és un punt únic a Barcelona per a la venda de productes reciclats i articles d´ocasió.

Fins ara s´ubicava a l´altra banda de la plaça, però amb la deconstrucció de l´anella viària de la plaça de les Glòries, s´ha traslladat definitivament a l´antic Bosquet dels Encants, a la cruïlla de l'avinguda Meridiana amb el carrer Castillejos. El nou mercat obre quatre dies a la setmana -dilluns, dimecres, divendres i dissabtes- de nou del matí a vuit de la tarda. 

Hi ha unes quantes novetats respecte els Encants vells: el mercat està totalment cobert però mantenint la sensació de compra a l´aire lliure. Té més organització. Senyalització pròpia en els passadisos, panells informatius i punt d´informació. Uniformitat de les botigues i les parades. Té també quaranta espais destinats a fer subhastes els dilluns, dimecres i divendres de 8.00 a 9.30 hores -fins ara la subhasta s´havia fet sempre en "duros", però en aquesta nova etapa es farà només en euros-. Més seguretat -tot el recinte està controlat per vídeo vigilància i dotat amb una sala de control automatitzada i control de vigilants 24 hores al dia. S´hi celebren esdeveniments especials els diumenges. Hi ha emprovadors -abans no en tenien-. Més banys. Accesos tecnificats -ascensors i escales mecàniques- per accedir als diferents nivells del mercat. S´ha implantat el reciclatge de residus. Hi ha restaurants vanguardistes i "Street Food" emulant al mateix Candem de Londres -com m´agrada aquesta manera de menjar-. I per últim, una sala polivalent de 200 metres quadrats situada a la plaça central del mercat, que acull exposicions, presentacions, xerrades i subhastes singulars.

 
 
 


Us penjo unes quantes imatges per fer-vos dentetes i que us piqui la curiositat. Així, quan tingueu una estoneta per voltar per Barcelona, confio que us arribeu fins aquest mercat històric amb tant "encant" i tanta tradició a la nostra ciutat.


*************
 
Los nuevos Encantes Viejos o Fira de Bellcaire de Barcelona





Hacía ya varios meses que al volver a casa por la Gran Vía , justo a la altura de la plaza de las Glòries , veía desde desde el interior de mi coche, sólo un instante, un techo psicodélico gigante de formas irregulares que asomaba por el lado derecho de la autopista, justo al lado del Edificio Museu Disseny Hub Barcelona, y me preguntaba qué debía haber bajo aquel techo tan original. Ignorante de mí , con el paso de los meses me convencí de que aquello, por fuerza, tenía que ser una estación de tren -una de esas estaciones de tren modernilla- y dejé de hacerme preguntas al respecto. 
Hasta que el otro día una amiga me habló de los nuevos Encants Vells, inaugurados el pasado 25 de septiembre y de repente relacioné su descripción con el "techo" que yo veía cuando circulaba por la autopista. Y así es: la gran cubierta de aluminio y zinc que tanto me llamaba la atención, pertenece a los Encantes Viejos -también conocidos como La Feria de Bellcaire de la plaza de las Glòries. 
Este es uno de los mercados más antiguos de Europa -siglo XIV- y un claro ejemplo del espíritu comercial de Barcelona-. Es un mercado repleto de singularidades: celebra subastas públicas, conjuga lo nuevo y lo viejo y por eso allí se venden objetos antiguos, de segunda mano, nuevos, artesanales y de alta tecnología. El mercado es un referente obligado para los coleccionistas -antigüedades, intercambio piezas, libros de viejo, discos de vinilo - y tiene una gran afluencia de consumidores. Y también es un punto único en Barcelona para la venta de productos reciclados y artículos de ocasión. 
Hasta ahora se ubicaba al otro lado de la plaza, pero con la deconstrucción del anillo viario de la plaza de las Glòries, se ha trasladado definitivamente al antiguo Bosquet dels Encants, en el cruce de la avenida Meridiana con la calle Castillejos. El nuevo mercado abre cuatro días a la semana -lunes, miércoles, viernes y sábados - desde las nueve de la mañana a las ocho de la tarde.

Hay unas cuantas novedades respecto a los Encantes viejos: el mercado actual está totalmente cubierto pero manteniendo la sensación de compra al aire libre. Tiene más organización. Señalización propia en los pasillos, paneles informativos y punto de información. Uniformidad de las tiendas y las paradas. Tiene también cuarenta espacios destinados a hacer subastas los lunes , miércoles y viernes de 8.00 a 9.30 horas -hasta ahora las subastas se hacían en "duros", pero en esta nueva etapa se harán sólo en euros-. Más seguridad -todo el recinto está controlado por video vigilancia y dotado con una sala de control automatizada y control de vigilantes 24 horas al día-. Se celebran eventos especiales los domingos. Hay probadores - antes no había ninguno-. Más baños. Accesos tecnificados -ascensores y escaleras mecánicas- para acceder a los distintos niveles del mercado. Se ha implantado el reciclaje de residuos. Hay restaurantes vanguardistas y "Street Food" emulando al mismo Candem de Londres -como me gusta esta manera de comer-. Y por último, una sala polivalente de 200 metros cuadrados situada en la plaza central del mercado, que acoge exposiciones, presentaciones, charlas y subastas singulares. 

 
 

Cuelgo unas cuantas fotos para poneros los dientes largos y que os pique la curiosidad. Así, confío que en cuanto tengáis un ratito para pasear y callejear por Barcelona, lleguéis hasta este "rastro" històrico de Barcelona, cargado de "encanto" y tradición.

dimecres, 18 de juny del 2014

El còmic digital "Orgulllo y Satisfacción" ja està a la venda

Des d´avui mateix ja està a la venda "Orgullo y Satisfacción", el còmic dels ex-dibuixants d´El Jueves, tal i com us vaig informar al blog fa uns dies. 

Diuen els responsables d´aquest còmic digital que hi trobareu "pàgines molt borbòniques, totes de molt de riure". 

A mi personalment m´ha encanta aquesta versió la Letizia, la Leti Indie Queen !

 

 

dimecres, 5 de març del 2014

Hablando de selfies... CamMe

 

 

Os hablé por primera vez de las selfies, aquí. Luego volví a hablar de las selfies de grupo o usies, aquí, cuando la selfie de Obama en el entierro de Mandela empezó a hacerse viral. Y ahora hace unos días, volvemos a hablar de una selfie famosa en el mundo entero: la selfie que Ellen DeGeneres tomó en la ceremonia de los Oscars de este año, que se ha convertido en la imagen más tuiteada de la historia.

Los admiradores y practicantes de esta modalidad fotogràfica pueden estar tranquilos, pues todo apunta a que tenemos selfies para rato. Y los programadores lo saben. Y por eso el premio a la Aplicación para móvil Más Innovadora de los Global Media Awards 2014 fue otorgado hace unos días a la empresa israelí PointGRab que presentó: CamMe, que permite tomar la selfie o la usie perfecta. 

Con esta app gratuíta para iPhone se amplia la fiebre de los selfie de la cara al cuerpo entero. Porque  resulta que CamMe permite realizar fotos a distancia -desde 0.5 a 5 metros- sin necesidad de tocar el dispositivo móvil: levantas el brazo, cierras la mano y la aplicación solita entiende que quieres una imagen, así que en pocos segundos la cámara se dispara.

También tiene otras opciones, como la opción de hacer tres fotos seguidas y presentarlas, secuenciadas, a modo del clásico fotomatón. O la opción de compartir directamente en redes sociales, como Twitter o Facebook.

Así que ya no tienes excusa para no salir de cuerpo entero en la foto. Bájate la Cam Me ! (yo ya la tengo)

dimarts, 25 de febrer del 2014

"Social Media Guard": nuevo anuncio viral de Coca-Cola

Us deixo el nou anunci, ja viral, de Coca Cola.


 
Us pot agradar aquesta beguda o no. Podeu simpatitzar més o menys amb la seva filosofia de marca. Podeu desaprovar els ingredients amb els quals elaboren el seu producte estrella de fórmula secreta. I estar totalment en desacord amb l´ERE que han presentat ara fa poc... però fent publicitat són bons, molt bons (potser perquè tenen molt interès i /o molts dinerets per invertir en marketing, branding, publicitat...)

******* 


Os cuelgo el nuevo anuncio, ya viral, de Coca Cola.



Porque os puede gustar o no esta bebida. Podéis simaptizar más o menos con su filosofía de marca. Podéis desaprobar los ingredientes que utiliza para elaborar su producto estrella de fórmula secreta. Y podéis estar en total desacuerdo con el ERE que han presentado hace poco... Pero haciendo publicidad son buenos, muy buenos (tal vez porque tiene mucho interés y mucho dinerito para invertir en marketing, branding, publicidad...)

dimecres, 6 de novembre del 2013

BANANITY Nova xarxa social per seguir només les teves passions






Al llegir el nom d´aquesta nova xarxa social, BANANITY, el primer que m´ha vingut al cap ha estat Vanity Fair -  magazines estatunidenc de cultura, moda i política que es publica fa més de 30 anys- el nom traduït del qual significa textualment fira de les vanitats i figuradament, una cosa com ara món social. I el segon pensament, evidentment, ha estat la paraula banana. Potser aquest joc de paraules amb els mots vanity i banana sigui casual, però de seguida m´ha picat la curiositat i he entrat a la seva pàgina directament.

Et pots registrar amb el teu compte de facebook o twitter. De seguida, t´apareixen uns quadres temàtics - que contenen un recull de continguts i temes diversos- perquè facis una tria dels que voldràs seguir al teu mur. Després et demanen que completis el teu perfil penjant una foto i afegint una adreça de correu electrònic, i ja està, fàcil i senzill, ja ets un nou usuari Bananity.

Bananity és, segons els seus creadors, una xarxa social alternativa en la qual l´usuari segueix passions i no a persones. Segons ells, avui en dia hi ha una saturació total d´informació a les xarxes com ara facebook o twitter, de manera que gairebé és impossible accedir a allò que realment t´agrada i per això, amb Bananity pretenen que filtrar continguts sigui fàcil i que només segueixis allò que realment t´apassiona. 

La renovada Bananity funciona com una xarxa social típica en el sentit que els usuaris han de crear un perfil i poden escriure post, però el seu mur mostrarà exclusivament els continguts que els interessin -i que han triat prèviament al donar-se d´alta en aquesta nova xarxa-. Els post apareixeran al teu mur en forma de text o multimèdia i tindran la possibilitat de provenir d´altres plataformes com YouTube, Vimeo, Instagram o Flick, i a més a més, podràs fer-ne comentaris o clicar si t´agrada (tipus "m´agrada" de facebook o "favorit" de twitter). La comunitat està disponible en 3 versions: català, espanyol i anglès.

Els posts estan etiquetats amb hashtags -una eina que s´utilitza a moltes xarxes socials- però com a curiositat, Bananity entén els conceptes en qualsevol llengua i té la capacitat de trobar temes relacionats amb el que se està mencionant. D´aquesta manera #Retorn al futur és el mateix tema que #Back to the future i pot relacionar #Barcelona amb #BCN i això facilita que els usuaris de qualsevol lloc del món puguin parlar simultàniament d´un mateix tema, sense patir per la barrera idiomàtica.

I quan ja t´hagis convertit en un usuari actiu, veuràs que  Bananity també possibilita que els usuaris es segueixin entre ells, en funció d´haver trobat temes d´interès comú. També observaràs que Bananity comptabilitza les interaccions a un post -si ha rebut molts "m´agrada" o ha tingut molts comentaris- i les premia otorgant el títol de màster a aquell usuari que hagi tingut més interaccions sobre un tema en concret.

L´Andreu Buenafuente és un dels accionistes d´aquesta nova xarxa social que té com a imatge corporativa un plàtan i ja compta amb 40.000 usuaris en la seva versió definitiva (bé, 40.001 perquè jo m´hi acabo de registrar).

Vinga, a bananitejar!