dissabte, 7 d’agost del 2021
Textures i peuets
Etiquetas:
CreativiPat
,
mar
,
Mediterrani
,
Sardegna
,
Sardenya
,
textures
,
travel
,
World
dijous, 14 de gener del 2021
Vibraciones
El sol lucía brillante como la yema de un huevo frito, el oro de la cebada cubría los campos y la sombra del viejo olivo se convertía, un verano más, en nuestra joya más preciada. Fingías que dormías en el porche, ajena a la realidad, y yo fingía que me lo creía, pero ambos sabíamos que sería nuestro último verano.
Me levanté a preparar la comida y te llamé cuando la mesa estaba preparada. Te acercaste musitando que hacía un calor espantoso y nuestras miradas se cruzaron un segundo. Vi el miedo dibujado en tus pupilas y aparté mis ojos de los tuyos, raudo. No tenía ningún interés en iniciar una de nuestras típicas discusiones improductivas e inacabables. Comimos en silencio, pero a pesar de esta ausencia de palabras, el silencio apenas nos incomodaba. Nos conocíamos hacía demasiados años y estábamos acostumbrados a coexistir en paralelo sin demasiados problemas. Recogí mi plato, lo llevé a la cocina y pregunté si querías postre, tal vez una manzana. Dijiste que sí, y decidí pelarla y servírtela troceada, como solía hacer antes. Conseguí pelarla de una sola vez, sin levantar el cuchillo de la fruta y observé que la piel rojiza serpenteaba hipnóticamente antes de arrojarla a la basura. Pensé en el paraíso de Adán y Eva, en la manzana, en la serpiente y en las tentaciones mundanas que nos apartan de lo verdaderamente importante. Yo aún te quiero, ¿sabes?. Y si empezamos de cero, grité desde la cocina. No respondiste. Mientras avanzaba por el pasillo en dirección al comedor, percibí un silencio artificial, interrumpido únicamente por el canto de las chicharras. Recordé haber leído en algún lugar que la vibración que emite una cigarra puede llegar a los 86 Hz y lo encontré realmente curioso, porque es la misma frecuencia a la que vibra el tazón de canto forjado a mano que trajiste del Nepal -o eso es lo que especifica la etiqueta exterior del cuenco dorado: "Potente efecto terapéutico, sonido rico, gran vibración, frecuencia 86 Hz"-. Qué extraño que dos cosas de naturaleza tan dispar, vibren en la misma frecuencia, ¿no?.
Etiquetas:
CreativiPat
,
estiu
,
final
,
ocaso
,
relat
,
vibraciones
dilluns, 7 de setembre del 2015
Pels carrers de Berlín
Es pot enyorar quelcom que no has viscut?. Et pot abandonar algú que mai no ha estat amb tu?. Ja mai no sabré si el Miquel em va reconèixer aquell matí als jutjats, però aquella trobada va ser el principi de la fi. O el començament de tot.
Vaig tornar a casa abatuda. Em sentia ridícula, vilipendiada. A corre cuita, vaig posar quatre peces de roba en una maleta petita i amb l´excusa d´una exclusiva d´última hora, vaig anunciar que havia d´agafar un vol. Però no vaig agafar cap avió. Vaig llogar un cotxe amb GPS i vaig començar el que seria el meu llarg periple cap Berlín. Havia passat mitja vida penedint-me de no haver fet aquell viatge al novembre del 89 així que ara el faria tota sola. Tenia por i no sabia si en seria capaç, però m´ho devia.
Vaig recórrer la ciutat amb els ulls d´abans, assaborint cada racó, cada color, cada nova descoberta. Als vespres, arribava al hostel esgotada, sense esma per res més que no fós despullar-me i ficar-me al llit. M´adormia de seguida, en una son tranquil.la i reparadora. I poc poc a poc, sense adonar-me´n, les meves pors antigues es van anar esfumant pels carrers de Berlín...
Vaig tornar a casa abatuda. Em sentia ridícula, vilipendiada. A corre cuita, vaig posar quatre peces de roba en una maleta petita i amb l´excusa d´una exclusiva d´última hora, vaig anunciar que havia d´agafar un vol. Però no vaig agafar cap avió. Vaig llogar un cotxe amb GPS i vaig començar el que seria el meu llarg periple cap Berlín. Havia passat mitja vida penedint-me de no haver fet aquell viatge al novembre del 89 així que ara el faria tota sola. Tenia por i no sabia si en seria capaç, però m´ho devia.
Vaig recórrer la ciutat amb els ulls d´abans, assaborint cada racó, cada color, cada nova descoberta. Als vespres, arribava al hostel esgotada, sense esma per res més que no fós despullar-me i ficar-me al llit. M´adormia de seguida, en una son tranquil.la i reparadora. I poc poc a poc, sense adonar-me´n, les meves pors antigues es van anar esfumant pels carrers de Berlín...
Etiquetas:
Berlín
,
CreativiPat
,
Relat curt
,
World
divendres, 18 de juliol del 2014
Diseñando app para iPhone: APP meteo para Fnac
Etiquetas:
aplicación
,
App
,
app meteorológica
,
app weather
,
CreativiPat
,
FNAC
,
iPhone
,
móvil
,
tiempo
dijous, 13 de març del 2014
Dijous. Microcuento
Han passat dos anys tristos des de la darrera vegada, però la Mariona sap que aquesta nit, per fi, ho resoldrà.
Etiquetas:
CreativiPat
,
microcuento
,
Microrelato
dijous, 6 de març del 2014
Dijous. Microcuento
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)



