dilluns, 5 d’agost de 2013

Weekend, dracs i angels



De vegades la vida és xula - com diu l´anunci-. De vegades sento que sóc afortunada, que la vida m´encanta i somric només de pensar la sort que tinc!

Per exemple. Un divendres al vespre una amiga especial ve a casa teva, i et regala un llibre i sortiu al balcó i juntes feu un encanteri secret. I rieu tota l´estona, confiant que el conjur serà infalible, i sortiu a sopar i no pareu de xerrar i t´encanta la seva companyia i veure que esta tan guapa 

I després és dissabte i ets tu qui vas a veure un amic d´aquells que no cal que el vegis cada dia per saber que hi és -un amic que encara espera que li tornis els apunts de quan anàveu junts a la uni - i et prepara un arròs súper deliciós només per tu i sortiu a la seva terrassa a prendre vinet i no pareu de xerrar i explicar-vos coses i rieu i sents que la seva companyia només et fa bé i que t´encanta parlar amb ell.

I arriba dissabte a la nit i et convida a sopar una amiga amb qui has compartit totes les penes i totes les alegries del món i que viu a mil quilòmetres de tu i no la pots veure tant com voldries però no importa perquè la distància no compte per vosaltres i sempre que us trobeu es com si us haguessiu vist ahir i la mires i penses, quina sort tenir-la d´amiga.

I ja és diumenge i et lleves tard, sense presses, i rellegeixes els darrers missatges i les darreres fotos que ell et va enviar des de l´altra banda del món i somrius pensant que quan us retrobeu serà la bomba, segur... I quedes per anar a la platja. I et banyes al mar que tant t´agrada i dines una paelleta, i preneu un mojito i dos i després tornes a casa que és fosc i estàs cansada però contenta. 

I aleshores entres a la teva habitació per anar a dormir i de sobte veus que si ha una llangardaix gegant al sostre. Un drac de colors a casa meva?. Quin horror.  Com ha arribat fins aquí? Si això no és Formentera i que jo sàpiga els dracs no volen... I t´entren calfreds quan el mires, immòbil, llefiscós, destacant sobre la pintura blanca.. I si cau?... I un altre dia potser t´ho hauries pres molt malament, però avui tens tan bon rotllo que decideixes que no passa res, tanques la porta de l´habitació i dorms al sofà. I et prepares per somiar amb els angelets tota la nit...
 
Tot i que l´angelet que més voldries tenir amb tu, no hi és perquè esta de vacances i aquest cap de setmana - i tots els que no hi és -, saps que t´has d´anar acostumant a la seva absència, perquè al cap i a la fi, com va dir Saramago, els fills no són nostres, són un préstec que ens fa la vida: l´estimaràs amb bogeria, el defensaràs a mort, però mai serà teu. Així que et guardes les ganes d´abraçar-lo per quan torni i t´adorms sabent que que si ell esta bé, tu també ho estaràs. 




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada