Aprenent a dir adéu...

Tots hem tingut una pena - del tipus que sigui- i a tots ens han intentat consolar dient-nos allò de tranquil, que el temps tot ho cura... I tu, al escoltar aquest socorregut consell en un moment de desconsol total, només pots pensar que no tenen raó, que el temps no curarà res, que mai podràs oblidar el mal, que passaran més de mil anys, molts mes, i tu seguiràs recordant... I que tan de bo poguessis prémer un botó i esborrar-ho tot per deixar de patir. Doncs bé, l´altre dia vaig llegir una frase que em va tenir ocupada una bona estona. Deia una cosa com ara: "El temps no cura res, senzillament t´ajuda a comprendre que hi ha coses que no poden ser". 

I finalment he arribat a la conclusió que aquest raonament és del tot cert: el temps no té l ´habilitat màgica de fer-te oblidar els fets -o al menys a mi, el pas dels anys no m´ha fet oblidar res-, però el que si que aconsegueix es fer-te entomar el cop,  adquirir resistència a la frustració i fer-te comprendre que quelcom no pot ser. I un cop assumeixes que hi ha coses que mai no seran com tu voldries, pots deixar de matxacar-te amb el mateix tema de sempre i abandonar falses esperances. I poc a poc, sense adonar-te´n, vas acceptant la realitat i aprens a viure d´una altra manera.

Perquè amb els anys un es fa gran, creix i es creix, lenta i imperceptiblement, de manera que un dia es desperta més savi que el dia d´abans i envaït per una nova pau interior, se n´adona que ha de deixar anar allò que no pot ser per tal que la ferida deixi de sagnar. 

I voilà!. Ha arribat el moment. Ja estàs preparat per desfer el lligam invisible que t´empresonava el cor i l´ànima i pots dir adéu. Definitivament i amb enteresa. 

Així que si tens unes quantes cosetes pendents, d´aquelles que saps que no poden ser, sigues savi i digue´ls adéu ja. Deixa-les anar. No t´estressis intentant oblidar-les perquè no podràs: el què has de fer és acceptar les coses com són i passar pàgina.

I això us ho dic des de la saviesa - ejem- d´una dona - jo - que ja ha deixat anar i ha dit adéu a unes quantes coses de la seva vida... I aquí estic!