Subjectivitat

 

No us ha passat mai que expliqueu a un amic un problema personal que darrerament us treu la son i us quedeu atònits quan observeu que després d´escoltar-vos es limita a restar importància als teus neguits amb un comentari senzillet i canvia de tema com si les vostres preocupacions no fossin prou importants?

És cert que quan tenim problemes és vital el nostre enfocament a l´hora de resoldre´ls i és evident, que un enfocament positiu ens ajudarà molt més que no pas un enfocament catastrofista, però d´aquí a què algú sistemàticament li resti importància als teus problemes, hi ha un món.

Tots sabem que, objectivament, hi ha problemes que són més greus que d´altres, esta clar, però també esta clar, que de vegades costa objectivitzar els problemes, perquè a cadascú li fa mal lo seu i les coses ens afecten de diferent manera. Per això et diré que si aquesta situació et succeeix sovint, cal que canviïs d´amistats el més aviat possible, perquè resulta que el teu "amic" no té gaire empatia - per no dir gens-.

Perquè no oblidem que abans de res som persones i com deia Walter Benjamin, "si jo fos objecte, seria objectiu, però com que sóc subjecte, sóc subjectiu".