dilluns, 20 de juny del 2016

Solstici d´estiu




Aquesta matinada, quan passin 34 minuts de la mitjanit, es produïra el solstici d'estiu. Això vol dir que oficialment començarà la nova estació i que els dies començaran a ser més curts. A més a més, aquest any, el solstici d'estiu coincideix amb la Lluna de maduixa o Lluna calenta, fenomen que no succeïa des de fa 70 anys: la lluna plena tindrà un color ambre ataronjat que il·luminarà el cel amb una llum brillant un cop es retiri el sol. Per tant, aquesta matinada a les 0.34 hores, la Lluna de maduixa i el solstici marcaran l´inici deESTIU a l´hemisferi nord del planeta Terra.

Estiu. Paraula màgica. Sinònim de novetats, descobriments, viatges, sol, platja, diversió, lectures endarrerides, cafès pendents, amics, família, nits de lluna i estels, pluja que t´agafa per sorpresa, fruita fresca, pell bruna, aromes tropicals dels protectors solars surant a l´ambient… A mi és l´època de l´any que més m´agrada i també a la que més li exigeixo, perquè ho espero tot de l´estiu: per mi ha estat, és i serà un temps ple de promeses meravelloses. Un temps on tot possible. 

Penso que el fet d´abandonar la rutina i tenir més espai per a un mateix, el fet de poder estar amb les persones que realment vols estar, gaudint d´elles, el fet de viatjar i descobrir nous llocs, nous paisatges i nous costums, el fet de dedicar més hores a activitats que realment t´apassionen… tot això fa que a l´estiu una persona sigui més ella mateixa que mai, que aflori la seva veritable essència, que tingui més llum i més energia. I per això l´estiu és també un temps de canvis i trencaments. Un temps per a donar a la teva vida girs definitius de 360º i deixar enrere tot allò que ja no vols tenir amb tu, cremant-se lentament a la foguera de Sant Joan. 

Així que us desitjo un estiu ple de somnis, promeses i expectatives que s´acabin fent realitat, ja sigui aquests propers mesos o durant la resta de l´any. 

Viu l´estiu. Viu. Estiu.

dissabte, 10 d’agost del 2013

Pluja d´estels. Avui... i ara fa un any


 

Dilluns al vespre. Casa gairebé a les fosques i silenci absolut. Temps per mi!. Em fico a la dutxa i ho omplo tot d´escuma de sabó de coco. Cada cop que oloro aquest sabó em donen ganes de beure´m l´ampolla sencera!. Surto, obro una mica la finestra i m´estiro a l llit. Que estrany tant silenci!

Després obro la llum tènue de la tauleta, encenc una espelma de vainilla, estiro el braç i agafo el llibre que estic llegint  “Quisiera que algo bueno pasara por fin”. Em capbusso a les pàgines del llibre mentre menjo sobre l´edredò, sense que m’importi gens ni mica que caiguin engrunes, unes ulleres de xocolata. Mummm. Al cap d´un minuts ja no estic al planeta terra.

Passades dues hores acabo el llibre. No esta malament. Acaba amb final feliç i dóna bon rollo. És una mica tard ja però abans de dormir surto al menjador a veure si m´he deixat algun llum encès que sempre em passa. Fa moltíssima calor. Sento veus i surto al balcó. Res. Uns nois que van cap a la platja. Em sec a l’esglaó a prendre una mica la fresca. Sembla que no tinc son tot i que ja són les 2.04 am del 31 de juliol. De sobte, veig un estel fugaç que sembla que caigui sobre unes casetes de la muntanya que es veu al davant. Quina passada! Feia anys que no en veia cap i menys a la ciutat. Em sento afortunada. Sé que és molt típic del realisme màgic, però no ho puc evitar i crec sincerament que l´estel és un senyal que algú m´envia. Una picada d´ullet de la vida cap a mi. Un senyal que em recorda que tot va bé. Que tot estarà bé.... I després d´aquests estel, encara em veig 7 o 8 més!

Em fico al llit pensant que sòc una persona amb sort i tinc l´agradable sensació que, malgrat que els canvis sempre fan por, el pas que acabo de donar a la meva vida tot just fa un mes és l´inici d´una nova etapa que per força serà millor. I amb aquest pensament m´adormo de seguida...

D´això que us explico fa un any. I he de dir que l´endemà, a la tele, el Molina va explicar que havia hagut una pluja d´estels que s´havia pogut veure clarament des de Barcelona.

I avui, 10 d´agost de 2013, llegeixo que esta previst que aquest cap de setmana es vegi una nova pluja d´estels, i no sé perquè però estic molt contenta -bé, si ho sé, però ho deixo per mi-. I penso que torna a ser un senyal i que aquest vespre o demà tinc una cita amb el firmament.

Doncs bé, per si us venen ganes de sortir aquest cap de setmana a veure els estels, us diré que la llum de la lluna, en fase creixent, no deslluirà l´espectacle d´estels fugaços perque es retirarà aviat i que lo millor per gaudir de l´observació nocturna d´aquest fenomen es buscar un lloc de cel ben negre, sense llums urbanes i amb un camp ampli de visibilitat. Els estels fugaços són petites partícules de pols de diferents mides -algunes més petites que un gra de sorra- que van deixant els cometes al llarg de la seva òrbita al voltant del sol. Penseu que estem parlant que es podrà veure, de mitja, una perseida per minut i un màxim de cent per hora a "l´hora punta" del fenómen, sobretot si mireu en direcció nordoest, cap a la constelació de Perseo. Imagineu quants desitjos podeu demanar???.

El fenomen de les perseides, que són restes del cometa 109P/Swift-Tuttle, es produeix cada any a mitjans d´agost, això vol dir que si no les veieu aquest cap de setmana, haureu d´esperar a l´any vinent. Així que vinga, no desaprofiteu l´ocasió i sortiu a veure el cel aquesta nit, o la nit de diumenge, o la de dilluns... però no us ho perdeu!

diumenge, 23 de juny del 2013

Desitjos per la nit més curta.





Seràs lliure quan ballis sota la pluja al so dels tambors. Quan et banys nua a la platja sota la llum d´una lluna platejada.

Seràs lliure quan no et calgui mentir. Quan no necessitis l’aprovació ni el reconeixement de ningú per sentir-te bé amb tu mateix.
 
Seràs lliure quan tinguis temps d’assaborir un cafè sense mirar el rellotge, seguir una conversa sense interrupcions, fer aquell petó càlid, lent, sense pressa.

Seràs lliure quan visquis ara i aquí.

Seràs lliure quan acceptis que de vegades no guanyes, pero si aprens. Quan aconsegueixis mirar els ulls d´algú i li diguis SI o NO de veritat, sent honest amb aquest algú i amb tu mateix.

Seràs lliure quan donis sense esperar res a canvi.

Seràs lliure quan acceptis que no ets imfalible, que tens defectes i fins i tot, t´enamoris de cadascun d´ells.

Seràs lliure quan llueixis contenta el teu vestit preferit sense importar-te que n’opinaran els demes.

Seràs lliure quan t’alegris per tots els èxits dels demès.

Seràs lliure quan diguis t’estimo sense por.

Seràs lliure quan deixis de jutjar el demés i a tu mateix. Quan contemplis el teu cos nu, i n´admiris cada plec, cada arruga i cada cicatriu.


Seràs lliure quan ploris com un nen, riguis com un nen, somiïs com un nen...

Us desitjo un ball sota la pluja, un cant embogit al so dels tambors, un bany despullats a la platja després d´una nit màgica.
Us desitjo un amor que no us posseeixi. Que mai us cremi el foc.

Us desitjo llibertat.


Feliç nit de Sant Joan!!!