Desitjos per la nit més curta.

Seràs lliure quan ballis sota la pluja al so dels tambors. Quan et banys nua a la platja sota la llum d´una lluna platejada.

Seràs lliure quan no et calgui mentir. Quan no necessitis l’aprovació ni el reconeixement de ningú per sentir-te bé amb tu mateix.
 
Seràs lliure quan tinguis temps d’assaborir un cafè sense mirar el rellotge, seguir una conversa sense interrupcions, fer aquell petó càlid, lent, sense pressa.

Seràs lliure quan visquis ara i aquí.

Seràs lliure quan acceptis que de vegades no guanyes, pero si aprens. Quan aconsegueixis mirar els ulls d´algú i li diguis SI o NO de veritat, sent honest amb aquest algú i amb tu mateix.

Seràs lliure quan donis sense esperar res a canvi.

Seràs lliure quan acceptis que no ets imfalible, que tens defectes i fins i tot, t´enamoris de cadascun d´ells.

Seràs lliure quan llueixis contenta el teu vestit preferit sense importar-te que n’opinaran els demes.

Seràs lliure quan t’alegris per tots els èxits dels demès.

Seràs lliure quan diguis t’estimo sense por.

Seràs lliure quan deixis de jutjar el demés i a tu mateix. Quan contemplis el teu cos nu, i n´admiris cada plec, cada arruga i cada cicatriu.

Seràs lliure quan ploris com un nen, riguis com un nen, somiïs com un nen...

Us desitjo un ball sota la pluja, un cant embogit al so dels tambors, un bany despullats a la platja després d´una nit màgica.

Us desitjo un amor que no us posseeixi. Que mai us cremi el foc.

Us desitjo llibertat.

Feliç nit de Sant Joan!!!

Revetlla: No vull quedar-me sol aquesta nit de Sant Joan!

Ho cantava el Serrat i ho pensa la majoria de la gent, perquè gairebé tothom que conec té programat demà a la nit assistir a la celebració d´una verbena, a una festa, a un soparet, a pasar la revetlla a la sorra de la platja (que una nit com aquesta sembla la Rambla dissabte al migdia) o a una casa llogada per passar-hi el cap de setmana amb amics o com a mínim, més modestament, compartirà un tros de coca i una copa de cava, assegut al sofa de casa. És un fet. Ningú vol quedar-se sol la nit de Sant Joan.

Suposo que perquè és una nit amb connotacions màgiques i misterioses, una nit de renovació -el bany simbòlic a la platja quan surt el sol- i de veneració del foc -saltar per damunt de les flames i cremar objectes vells, en representació de les coses negatives que volen deixar enrere o allunyar de nosaltres-. És també una festivitat pagana que marca el solstici d´estiu a l´hemisferi nord -malgrat que diuen que la data exacte d´aquest inici seria el 21 i no el 23 de juny- i que a nosaltres ens recorda que s´acosten les vacances. Es una nit divertida, arrelada a molts llocs i anhelada pels infants (pels petards, pel soroll i pel foc). I no podem oblidar que és una nit supersticiosa associada als rituals màgics.

Em feia gràcia dur a la pràctica algun d´aquest rituals així que he estat googlejant una bona estona, però gairebé tots els encanteris que he trobat per realitzar la nit de Sant Joan estan destinats a aconseguir parella i a més a més, són complicadíssim de fer (per aconseguir tots els ingredients hauries de començar a preparar el ritual un mes abans de la revetlla), així que quan ja em donava per vençuda, n´he trobat un de molt senzill, el Ritual dels Desitjos. El nom és molt suggeridor, no?... El còpio per si algú fa temps que té un desig secret molt intens que no s´acaba de complir mai:  

 

 Materials: 

- Una espelma de color blau cel (no sé jo si als xinos serà fàcil de trobar aquest color)

- Una fulla d´heura comú (en castellà hiedra)

- Un tros de paper blanc

Procediment:

El  23 de juny a les 12 en punt de la nit, s´ha d´encendre l´espelma i deixar-la que es consumeixi fins al final, en un lloc segur i sense que s´apagui la flama en cap moment (qui tingui pensat passar la revetlla fora de casa, que s´oblidi d´aquest ritual perquè anar de festa amb una espelma encesa de color blau cel,  no sé... no ho acabo de veure). Després s´ha d´escriure al paper el desig, agafar la fulla d´heura comú i posar aquestes dues coses sota el coixí amb el que dormirem. Al matí següent hem de cremar el paper, agafar les cendres i la fulla d´heura i enterrar-ho al jardí, o si no en tenim, a un test. I en un temps raonable, desig complert!

Bé, per provar que no quedi, no?... I a qui no tingui ganes de fer de bruixa casolana, sempre té la opció de possar-se un vestit ben curtet de tirants, unes sandàlies romanes i sortir al carrer a celebrar la vida!