BERLIN

A mi la ciutat de Berlín m´encanta  -no, no sóc hipster- i us recomano que quan tingueu temps i diners, la visiteu, perquè és una ciutat de contrastos, testimoni d´episodis gloriosos i terribles per igual. Pel seu paisatge urbà, per la seva modernitat, perquè és una ciutat avantguardista, referent de la cultura europea al segle XXI. És també una ciutat viva, en constant transformació, suggerent, "okupada", atrevida... i s´ha convertit en un dels destins turístics més demandats.

En passejar pels seus carrers, sents el pes de la història al teu damunt, i et venen a la memòria les desenes de pel.lícules i de llibres que has vist i llegit i que tenien aquesta ciutat com a escenari. I penses en les guerres mundials i en l´absurda guerra freda.

I et topes amb el que queda del Mur -que va arribar a fer 144 km- i flipes imaginant les mil i una històries esfereidores que van tenir lloc al Berlín dividit, primer en quatre parts i després en dues -pensa que ara ja fa 25 anys que va caure el Mur, el 9 de novembre de 1989 : si vols saber més sobre aquest esdeveniment històric, aquí podràs conèixer algunes curiositats -.

Berlín artístic, Berlín del disseny, dels museus i dels festivals. Berlín unió d´orient i occident. Berlín innovador, lliberal, i a voltes decadent... Sense adonar-te la ciutat t´atraparà, magnètica. I al mateix temps, potser sents que et pertorba, que et provoca certa confrontació interna pel seu recent passat.

Has d´anar a Berlín!

Vacancetes turuturuturu...

Crec que gairebé mai a la vida -bé, potser quan era petita si perquè no tenia més remei- he respectat la regla dels tres vuits. Allò de dormir 8 hores, treballar 8 hores i tenir 8 hores "lliures" per mi, família, amics... I si mai he aplicat aquesta regla al meu dia a dia no ha estat per manca de ganes sino perque sóc d´aquelles persones que els costa tenir una vida ordenada i organitzada -em despisto dels meus objectius amb facilitat-. Crec que, en general, costa encaixar en una societat tan accelerada com la nostra, però darrerament la cosa encara ha anat a pitjor - sobretot pel que fa a les 8 hores de son- i m´esta passant factura, de manera que, més que mai, necessito fer vacances... I per fi, avui, m´han arribat!

Resumint. Els propers dies el meu caparronet deixarà de donar-li voltes a les coses que no importen, deixarà d´estar programat, deixarà d´estar supeditat als horaris i als interessos aliens i es dedicarà única i exclusivament a descansar, a observar, a sentir l´entorn, a estimar, a gaudir dels petits moments sense pressa, al plaer de l´instant, a llegir, a escoltar, a banyar-me al mar... en definitiva, em dedicaré a viure la vida que jo voldria!