Amb aquest nom, els badalonins ens referim al pantalà que l’antiga empresa CAMPSA va construir a la platja de la ciutat l’any 1965, per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna. La singular estructura, ubicada al front marítim, just al costat de la fàbrica modernista Anís del Mono, s’endinsa 235m en el mar i recentment ha esdevingut un mirador privilegiat del litoral badaloní, la base d'una estació oceanogràfica d'ús científic i un símbol icònic de la ciutat. Però com ha estat possible la transformació de senzilla estructura d,abastiment a pont emblemàtic i patrimoni industrial de la ciutat en poc més de cinquanta anys?
El Pont Petroli va tenir un paper important en el desenvolupament industrial de la zona, quan nombroses fàbriques van ocupar part de la façana litoral badalonina i l’activitat tradicional de la pesca quedà relegada a un segon pla. El primer “pont del petroli” va aparèixer l´any 1879, quan la companyia Suari i Canals va construir una petita refineria de petroli amb un petit moll de fusta per descarregar el petroli dels vaixells.
“Pont del Petroli” de Suari i Canals (el curt) i Pont del Petroli
de CAMPSA ( el llarg i l´actual). FOTOGRAFIA extreta de la WEB Visita Badalona:
https://visitabadalona.com/pont-del-petroli/
Més tard, el 1965, la Campsa va construir una nova estructura, d'acer i formigó, al costat del pont de Suari i Canals -que ja no era de fusta, sinó que havia estat substituït per un moll de formigó-. Durant uns quants anys tots dos ponts va conviure, fins que el 1986, la Campsa anuncià que en el termini de cinc anys desmantellaria els pantalans de la platja perquè no s,utilitzaven. Finalment, es va enderrocar el pont petit i el més gran va continuar dempeus, però fou abandonat l'any 1990. Al paralitzar-se la funció industrial, el fons marí de l´entorn es va anar regenerant i entre els pilars del pont, que van actuar com a biòtops, van aparèixer un nou ecosistema amb una considerable biodiversitat de flora i fauna submarina i el lloc va esdevenir la principal zona de submarinisme de la ciutat.
Quan l'empresa propietària del pantalà demanà novament els permisos per enderrocar-lo, una forta pressió popular, liderada pel veí Josep Valls, inicià una lluita per la conservació d'aquesta estructura, argumentant el seu valor patrimonial i ambiental. Aquesta lluita veïnal va durar set anys i va tenir el suport dels ciutadans, del col·lectiu de submarinistes, dels amics del Pont del Petroli i dels mitjans de comunicació locals. Les mobilitzacions van tenir èxit, i l'any 2001, el consistori badaloní va sol·licitar el títol de “Pont” al Ministeri de Medi Ambient per evitar la seva destrucció.
L’any 2003, el pont passa a ser propietat de l'ajuntament, i després de diferents etapes de restauració, s'obre al públic l’any 2009, habilitat com a passeig-mirador i estació oceanogràfica. D'aquesta manera, el pont reconverteix els seus usos originals, passant de ser una estructura amb ús comercial, propietat d´una empresa privada dedicada a una activitat fabril que en el passat havia contaminat les platges badalonines, a convertir-se en un passeig-mirador, estació oceanogràfica, patrimoni industrial, i símbol dels nous temps on, reivindicant el seu passat marítim, Badalona es torna a obrir al mar. Pel seu valor simbòlic i identitari, el pont ha esdevingut: emblema de la ciutat; punt turístic de la zona; patrimoni cultural, en el sentit de propietat col·lectiva i element icònic de la ciutat: van ser diferents agents socials (veïns, mitjans de comunicació, associacions), els qui van prendre la decisió d,incorporar el pont al patrimoni industrial municipal; i memòria col·lectiva - tots els badalonins tenim records i memòries a l'entorn del Pont del Petroli-. Per la seva singularitat, el pont també s'ha convertit en un punt de rodatge habitual d'anuncis publicitaris, vídeos musicals i pel·lícules.
Des de la seva inauguració, el pont ha anat incorporat nous elements artístics/culturals, com ara l´escultura de l'Anís del Mono de Susanna Ruiz, dedicada a la històrica fàbrica; una placa de reconeixement dedicada al Josep Valls; visites guiades del Museu de Badalona al pont per donar a conèixer el passat i el present del front marítim de la ciutat; o la transcripció d'uns dels darrers poemes d'en Jordi Sarsanedas escrit després de visitar el pantalà - els espais escrits són, també, llocs de memòria col·lectiva-.
L'any 2020 el temporal Glòria va espinyolar el pont, partint-lo i separant-lo de la plataforma final, motiu pel qual, tres anys després, encara roman tancat al públic. Les obres de reconstrucció començaran l´any vinent i per decisió ciutadana en consulta popular, la plataforma final del pont serà circular, en lloc de ser quadrada com l'original. Així mateix, dades recentment enregistrades a l´estació oceanogràfica del pont indiquen que la qualitat del fons marítim s'ha anat deteriorant, per la sobreexplotació d´activitats aquàtiques a la zona, les deixalles i la presència d'espècies invasores en aquest entorn.
Si una bona gestió patrimonial implica, entre d'altres, la conservació del patrimoni perquè perduri en el temps; l'ús i gaudi del patrimoni per part de la ciutadania; i la promoció i difusió cultural de l´element patrimonial com a font de coneixement; sembla que el consistori municipal no està fent prou bé les coses i potser s'hauria de repensar l'actual model de gestió patrimonial del Pont del Petroli, per tal d'assegurar la seva preservació, i que tothom, present i futur, el pugui conèixer i gaudir. A més, entre nosaltres, preferiria que l'Ajuntament deixés de muntar cons de llum gegantins al Nadal i restaurés, d,una vegada per totes, el nostre Pont del Petroli.
“Pont del Petroli” any 2016, abans del temporal Glòria. FOTOGRAFIA
extreta del Blog Fita de Xavier Pujol: https://xavierpujolguarro.blogspot.com/2016/12/el-pont-del-petroli.html
