La interseccionalitat és una teoria que sosté que l'experiència d'opressió o l’experiència de privilegi, es configura a partir de la interrelació entre diverses categories socials (eixos), com el gènere, l'ètnia, la classe social, l'orientació sexual, l'edat, la religió, etc.
El concepte interseccionalitat va sorgir dins del feminisme negre nord-americà a finals del segle XX, per entendre, des d’una perspectiva feminista i antiracista, la realitat de les dones negres, que patien una situació de discriminació: el punt clau era mostrar que aquests dos eixos (color de la pell i gènere), per separat, no podien explicar la situació de desigualtat d'aquestes dones, sinó que calia unir aquests dos eixos, per veure com aquests s’interrelacionaven, i donaven lloc a un tipus d’opressió concreta -tenint en compte que el fet d’incorporar la perspectiva antiracista, no restava importància a l’eix de gènere, sinó que ajudava a entendre’l millor, perquè permetia entendre les interrelacions entre colonialisme i patriarcat-. Així, en aplicar la teoria de la interseccionalitat, es va poder incorporar la mirada antiracista i postcolonial dins els feminismes, per analitzar i visibilitzar les desigualtats específiques que pateixen les dones migrades.
La interseccionalitat contempla tant l’opressió com el privilegi, situant totes les persones en tots els eixos de desigualtat -tots tenim un gènere, una edat, un origen, un color de pell, etc, que ens afecten d'una manera o una altra a la nostra experiència-, per poder evidenciar les múltiples relacions que hi ha entre les diferents dimensions de les estructures de poder. Sense oblidar que tots nosaltres podem experimentar diferents posicions simultàniament i, alhora, que molts eixos de desigualtat venen donats, però d'altres poden anar canviant al llarg del temps (modificant la nostra posició dins dels eixos de desigualtat):
- Per exemple, puc patir discriminació com a home negre, però alhora puc exercir opressió com a home cap a una dona. O puc ser una dona i sofrir discriminació per raó de gènere, però, alhora, puc exercir opressió com a dona blanca.
- Hi ha eixos que venen donats -ser dona, ser blanca, haver nascut a Europa, etc-, i hi ha eixos que poden anar canviant: estar a l'atur o estar treballant; ser jove o ser adult; estar en edat reproductiva o no estar-ho; ser migrant o ser nacional; ser pobre o ser ric; estar casat o estar separat; tenir estudis o no tenir-ne... El fet que alguns eixos puguin anar canviant amb el pas del temps, provoca que nosaltres podem passar del privilegi a la discriminació/opressió, o a l'inreves, al llarg de la vida, ja sigui de manera gradual (per exemple, a mesura que envellim, deixem de tenir el privilegi de ser fèrtils, deixem de ser joves, deixem de tenir un cos normatiu, etc) o de sobte (hi ha una guerra i emigro a un altre país, on seré considerat un immigrant). Per tant, la nostra situació dins els eixos de desigualtat s'anirà definint segons els eixos que ens venen donats i segons els eixos generats per les nostres experiències.
El Black Lives Matter es va crear específicament per representar la lluita en contra del racisme que patien els negres a mans de les institucions racistes dirigides pels blancs. Angela Davis, referent del moviment d'alliberació afroamericà i de la lluita per canviar el sistema judicial estatunidenc, apunta que, amb l’eslògan All Lives Matter -moviment que va aparèixer com a resposta al Black Lives Matter i que, a priori, podria semblar més inclusiu-, s'intenta diluir dins una gran “majoria” -totes les persones del món-, els eixos específics que afecten a una “minoria” -les persones negres-, i, per tant, és un concepte que, d'una banda, nega la xenofòbia, i, d'una altra, reflecteix una visió de rebuig i ignorància cap al racisme. Com si aquest no existís. Com si les persones negres no haguessin viscut durant segles l'opressió de les persones blanques, pel sol fet de ser negres. O com si les persones negres no poguessin reivindicar els seus drets com a col·lectiu, enfront de la discriminació i la desigualtat específica que pateixen, i s'haguessin de fusionar dins del concepte universal de “totes les vides”, perdent així l'essència de la seva lluita i les seves reivindicacions.
L'All Lives Matter, com a moviment/eslògan que abastaria totes les persones del món, estaria negant el problema, específic i estructural, que pateix la comunitat negra, tot igualant la situació de negres i blancs; a més, implicaria que la vida de totes les persones corre el mateix perill davant la violència policial, quan està demostrat que no és així, perquè als EUA, i a altres llocs del món, tens un percentatge molt més alt de patir violència policial i morir a mans de les forces de seguretat, si ets negre -o indígena, o llatí-. Per tant, no és que totes les vides no importin igual, sinó que, actualment, les vides de les persones negres corren més perill davant la violència policial, i això és el que denunciava el Black Lives Matter.
De la mateixa manera, us aviso, cauen en aquest parany totes aquelles persones que, quan arriba el dia de la Dona, es queixen en veu alta dient que els homes no tenen un dia dedicats a ells i que això si és discriminació; o aquelles persones que, quan arriba el Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+, es queixen que els heterosexuals no tenen un dia dedicats a ells. Que sapigueu que, històricament, els "homes", com a col.lectiu, no han patit cap discriminació ni han sofert opressió pel fet de ser homes -encara més, resulta que ser "home" et situa, directament, a l'eix dels privilegis-, mentre que les dones si han patit opressió, i en continuen patint, pel fet de ser dones; que sapigueu que els "heterosexuals" del món, com a col.lectiu, no han patit cap discriminació ni han sofert opressió, pel fet de la seva orientació sexual -encara més, resulta que ser heterosexual et situa directament a l'eix dels privilegiats-, mentre que les persones LGBTIQ+ han sofert i continuen sofrint opressió i discriminació pel fet de ser-ho i, fins i tot, a molts llocs del món, ser LGBTIQ+ es considera il.legal i hi ha persones d'aquest col.lectiu que han hagut de fugir dels seus països per por, amenaces o agressions.
Penseu també que, quan el col.lectiu de dones de tot el món -o sigui, la meitat de la població del planeta- reclama igualtat, no pretén que els homes renunciïn als seus drets, sinó que el que pretén és que els homes renunciïn als seus privilegis, perquè tenir privilegis per damunt d'altres persones, no és quelcom innat en l'ésser humà, sinó que és una construcció social i ideològica -el patriarcat és un sistema social basat en la jerarquització, en el poder i en la dominació dels homes sobre les dones, però, evidentment, no és una qüestió essencial a la naturalessa de l'ésser humà-.
De manera que abans de queixar-te absurdament, pensa bé el que diràs. Perquè a la cúspide de les persones que gaudeixen de més privilegis, trobaríem: els homes, masculins, blancs, joves, heterosexuals, europeus, de classe alta, amb estudis, no migrants, que pertanyen a una religió majoritària, que són persones CIS, que estan sans, que són físicament normatius i atractius....
