diumenge, 23 d’octubre de 2016

Algunes mentides sostingudes


Segons un estudi recent d´un grup d´especialistes de la Universitat de Southampton, una persona diguem que "normal", diu 3 mentides en una conversa mitjana de 10 minuts (és a dir, cada 10 minuts, t´han fotut 3 farols), sense tenir en compte les exageracions ni les omissions. 

També s´ha demostrat que es triga un 30% mes de temps a dir una mentida que a dir la veritat: per això, els mentiders triguen a respondre una pregunta 1.8 segons, mentre qui respon sincerament només triga 1,2 segons a donar la seva resposta. A més a més, és vox populi que els mentiders no miren als ulls - en aquest punt no estic d´acord: he dit mentides mirant els ulls del meu interlocutor i en canvi, he estat incapaç de mirar a algú a qui li estava confessant la més gran de les meves veritats- i que estan incòmodes, es toquen la cara, el nas, la boca, les orelles mentre menteixen, alguns suen, d,altres s´equivoquen amb les paraules i utilitzen les que no toca, quequegen, canvien de tema o dins d´un mateix tema en canvien la versió, somriuen forçadament només amb els llavis...

Per tot això, quan a la feina, a la darrera avaluació 360º -els famosos 360º que tan agraden als departaments de RRHH pel seu nombre d´inputs i per la seva gran "transparència" jaja-, el meu jefe em va cridar al seu despatx i em va dir que no m,apujava el sou, no perquè no volgués, si no perquè no podia, no vaig poder evitar que un somriure sarcàstic adornés la meva carona en descobrir que no em deia la veritat. 

La conversa va durar aproximadament deu minuts, així que, segons l´estudi que us he esmentat al primer paràgraf, com a mínim em va dir 3 mentides, que jo crec que són les següents:
  • No et pujo el sou no perquè no vulgui (1a mentida).
  • No te´l pujo perquè no puc (2a mentida).
  • Valoro molt la teva feina i espero que l´any vinent les coses vagin millor per tots, que s´acabi aquesta maleïda crisi i et pugui apujar el que et mereixes (3a mentida alternada amb diverses exageracions).
I a més, hauríeu d´haver vist com suava, les galtes totes vermelles, els seus rínxols d´or desmanegats de tan que se´ls tocava, el seu cos escampat incòmodament sobre la cadira ergonòmica últim model, sense acabar de trobar la postura adequada, els ulls que no m,enfocaven més enllà d´un instant, el seu peu dret que apuntava cap a la porta de sortida, el seu iPhone 7 Plus nou de trinca vibrant sobre la taula i copsant la seva atenció la major part dels temps...

I el pitjor de tot.

Quan ja abandonava al despatx, abans de tancar la porta rera meu, el vaig mirar i li vaig dir, ¿com a mínim no hi hauran retallades i cobrarem tots els objectius anuals, no?. Tic, tac, tic, tac, tic tac. La seva resposta no va arribar a les meves oïdes fins al cap de tres segons ( 3 segons!!!) quan sense ni tan sols parpellejar, va dir: I tant, és clar, vull dir no... no hi hauran retallades i si, si... si que cobrarem el 100 per cent dels objectius... si no és que la cosa va molt malament. Quin fred que fa avui, no?

I no sé perquè, però vaig deduir que la cosa realment va molt malament. I no sé com, vaig deduir que aquest senyor rodonet que sembla tan simpàtic és molt i molt mentider.

1 comentari :

  1. Jajajaja! Tendrás que volver a perderlo el la red!

    ResponElimina