diumenge, 24 de maig de 2015

Victòria pírrica? No, gràcies



Una victòria pírrica és aquella que s'aconsegueix no sense grans pèrdues en el propi bàndol. El nom de l'expressió prové de Pirros, que fou rei d'Epir l´any 307 aC. Aquest rei aconseguí diverses victòries a Heraclea i Asculum davant l'exèrcit romà però va patir un gran nombre de baixes en ambdós enfrontaments. Es diu que Pirros, en contemplar el resultat de l'enfrontament digué "Una altra victòria com aquesta i tornaré sol a l'Epir". És a dir: potser "oficialment" hem guanyat, però la pèrdua i el desgast que ens comporta aquesta victòria, ens fa sentir que potser no ha valgut la pena vèncer, que potser hauria estat més encertat retirar-nos a temps.

Imagina´t que aconsegueixes casar-te amb l´home a qui has perseguit obsessivament des del mateix moment que el vas conèixer al bareto de torn, malgrat que la relació va ser difícil des dels inicis. Seduir-lo primer, aconseguir-lo després i mantenir-lo amb el pas del temps, t´ha suposat una inversió de temps tan considerable, que vas oblidar-te de tots els teus amics i coneguts, de la teva família, de les teves aficions, dels teus interessos i, fins i tot, et vas oblidar de tu mateixa. Així que el dia del teu casament, al entrar a l’església te n´adones que només ell t´espera al peu de l´altar. Els bancs de fusta són buits. No hi cap dels teus antics amics, cap familiar, cap persona que estimes. I tu ets allà, radiant amb el teu vestit blanc, però dins teu una pena fosca et tenalla l´estòmac. 

La teva és una victòria amarga. T´estàs casant amb l´home que vas escollir, però la teva aposta ha estat massa alta i les pèrdues incomptables. És també una victòria solitària i decebedora perquè ni tan sols tens amb qui celebrar-la i, a més a més, no ets feliç perquè has hagut de renunciar a tu mateixa per arribar fins aquí. Estem parlant, doncs, d´una victoria pírrica.

Com a contrapunt, de vegades hi ha derrotes que sóc més dolces que la victòria. Com quan acabes una nit poc memorable, assegut a la teva porteria xerrant amb un amic. Potser la nit ha estat un fracàs, potser no ha resultat el que esperaves, però tens a prop aquest amic i abans d´anar a dormir us rieu una mica de vosaltres mateixos. Podríem dir que aquesta seria una derrota dolça, no?

Doncs bé, feia un temps que arrossegava la meva pròpia motxilla gegant de victòries pírriques –massa ocasions a les quals havia invertit molt de temps i esforços a demostrar que jo tenia raó o que les coses havien de ser com jo deia o com jo esperava o com jo volia que fossin-, però un bon dia vaig decidir que abans d´emprendre una batalla, reflexionaria amb calma.  Aprendria a valorar objectivament la legitimitat del meu parer; a sospesar si realment la "batalla" em valia la pena, i, sobretot, a decidir si volia invertir  anys i panys a desgastar-me amb persones que no tenen principis ni valors. 
I la resposta va ser no.

No vull malgastar el meu temps en un conflicte que no s´ho val.
No vull una victòria solitària i amargant.
Prefereixo arreplegar-me i allunyar-me de tot allò  que no em compensa.

I ara em sento molt plena perquè els meus bancs són plens de persones que m´acompanyen, amics, familiars i tot de gent que estimo. I estic radiant per fora i per dins, perquè per fi m´he desfet de les rèmores i ara a la motxilla només hi duc el que hi vull dur... 

1 comentari :

  1. Per què serà que explicades per tu, les coses sempre semblen òbvies?? Suposo que el cap té raons que el cor no enten.... O algo així deia la dita!!

    ResponElimina