Una de les veritats de Quim Monzó diu que "les coses haurien de començar sempre i no continuar mai". I jo suposo que ho diu perquè quan les coses comencen i després continuen, implícitament també tenen un final. S´acaben, es deterioren, s,esgoten. Però no és només això.
Si les coses sempre comencessin i mai continuessin, viuríem cada dia l´emoció i el vertígen dels començaments, estaríem sempre motivats i plens d,il.lusió, com quan engegues un projecte o quan comences una relació.
Si les coses sempre comencessin i mai continuessin ens trobaríem seduïts permanentment per un munt de novetats que mai esdevindrien un costum o una rutina i per tant, sempre estaríem fascinats, atents i encuriosits, com quan visites per primera vegada una ciutat desconeguda que sempre havies volgut visitar.
Si les coses sempre comencessin i mai continuessin seríem la millor versió de nosaltres mateixos, entusiastes, generosos, participatius, delerosos per aprendre, per saber-ne més d´allò que no tindrà una continuïtat a l´espai temps.
Si les coses sempre comencessin i mai continuessin les valorarien molt més a causa del seu caràcter efímer, i ens mostraríem més respectuosos, més amables, més comprensius, més considerats, més afectuosos i, conscients d´estar al davant d´una cosa que desapareixerà, en tindríem cura.
Si les coses sempre comencessin i mai continuessin ens consideraríem afortunats de ser testimoni de quelcom solemne i irrepetible, que no tindrà continuïtat. Valoraríem aquest caràcter singular, aquesta exclusivitat, i el que més desitjaríem seria viure el moment, entregar-nos al present fugint de foteses absurdes per gaudir d´aquest començament únic, especial i extraordinari.
T´imagines que les coses comencessin però no continuessin?. T´imagines no donar-ho tot per fet?. T´imagines despertar cada dia com si fos un dia especial?. No donar res per acabat i que res no sigui definitiu?. T´imagines tractar a la parella, als amics, la família, com si cada dia fos el primer dia?. T´imagines vetllar pels teus fills, gaudir d´ells, jugar plegats com quan eren nadons?. Escriure, ballar, besar, cuinar com si fos la primera vegada?. Escoltar una cançó i gaudir-la com el primer cop que la vas escoltar?. Fer com si estrenessis sabates cada dia? . Treballar motivat?. Parar atenció al present?. Banyar-te al mar com si mai més t´hi poguessis banyar?.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada