De forma natural, des de que va néixer la meva germana petita, he format part d'un triangle. Érem i som tres germanes i la triangulació, en el nostre cas, es va donar de manera espontània. Era una manera de funcionar: vindria a ser una dinàmica familiar, un tira i afluixa d'unió-divisió, d'aliances infantils que es fan i es desfan. Allò de que ara sóc amiga de la germana gran i ignorem a la petita, o s'alien la petita i la gran i no li parlem a la mitjana i així, totes les combinacions possibles, creant bàndols imaginaris i "marginant" ara a una, ara a l'altra.
Però això eren comportaments inconscients i infantils que es van acabar el dia que ens vam fer grans i les personalitats i els valors van quedar més definits. El problema és que més endavant, vaig conèixer les triangulacions promogudes per veritables professionals de la manipulació, a altres àmbits. A l'insti, a la universitat, al món laboral, en grups d'amics i, maleït siga, en les relacions sentimentals.
Dins la parella, la triangulació del psicòpata o la triangulació del narcisista són estratègies que persegueixen controlar a una persona, manipular-la per fer-la patir, per fer trontollar la seva seguretat, per devaluar-la, per destruir-la... en definitiva, per tenir poder sobre aquesta persona. Funciona d'una manera molt senzilla: el manipulador decideix introduir una tercera persona -que pot ser imaginària o no- a la relació, amb la finalitat de confondre la seva parella, fer-la dubtar de si mateixa i ferir-la.
Pot fer-ho de forma subtil. Un dia introdueix un nom. Un altre dia elogia aquesta persona. I més endavant, no saps ni com ni perquè, aquesta persona és una presència habitual en la vostra relació i tu ho acabes acceptant malgrat que això et faci sentir malament, perquè ja no saps si tens motius per estar emprenyada o, si com diu la teva parella, ets dramàtica i exagerada. També pot fer-ho de forma directa. Per exemple, tontejant descaradament amb una amiga teva i negant que això està passant quan li demanes explicacions. És encantador amb ella, detallista, molt afectuós, mentre a tu t'arracona. Quan, molt calmadament, li fas veure el que està passant i com t'estàs sentint, el narcisista t'acusa de neuròtica, controladora i gelosa i tu, sempre tan empàtica i tan bona gent, per tal d'evitar el conflicte i demostrar que no ets neuròtica, ni controladora ni gelosa, deixes de queixar-te i la triangulació es va normalitzant sense remei. També podria ser, que la teva parella fos infidel, però no content amb ser-ho, et vagi subministrant petites píndoles d'informació sobre la persona amb la que t'està sent infidel, perquè ell no vol, de cap manera, que tu visquis en la inòpia, ell vol que tu et posis gelosa, que et sentis insegura i que pateixis. I després hi ha la versió més tòpica de totes: l, aparició -real o no- d'un ex o una ex per fer trontollar la confiança en tu mateix/a. Aquesta és una de les versions més utilitzades perquè els antics amors donem molt de joc als manipuladors, que coneixen les inseguretats de les seves víctimes i dominen perfectament l'ús de les mitges veritats.
En qualsevol cas, en totes les versions, el narcisista pretén desestabilitzar-te, fer-te patir i, ens els seus somnis més humits, aconseguir que creguis que la tercera persona és la teva enemiga i entris en una mena de competició malaltissa i imaginària, on l'objecte de desig resulta que és ell.
Doncs bé, més d'una i més de dues vegades m'he vist involucrada en un d'aquests triangles, però per sort, sempre ho he detectat a temps i he tallat la situació de soca arrel, evitant caure al parany de creure que la tercera persona era la meva enemiga. Perquè l'enemic real és qui intenta triangular-te, qui intenta fer-te mal i menystenir-te. No et cansis seguint-li el joc, perquè cap “victòria" pírrica compensa el fet de d'haver baixat al fang. Així que no, no participo en jocs psicològics, perquè no em dona la gana.
Els jocs de poder, les mentides, la manipulació i la falta d'empatia no em representen. Em fastiguegen. Em maregen. M'esgoten. Per això, a la que m'ensumo una mínima intenció de manipular-me, m'agafa una mena de fàstic antic i salvatge i surto corrent, cames ajudeu-me. Perquè la persona narcisista no canviarà mai i repetirà els mateixos patrons una i altra vegada en un bucle infinit. Si la víctima no ets tu, en triarà una altra: la gent amb aquesta psicopatia s'alimenta dels neguits dels altres. Els envegen l,alegria de viure, la bondat, l'empatia, perquè ells són éssers buits i insatisfets, que necessiten xuclar la llum dels altres per brillar.
Així que, quan et trobis que t'han implicat en una triangulació, tinguis el paper de tinguis dins d'aquesta perversa manipulació, fuig, perquè la persona que t'està fent això és una narcisista i mai canviarà: fes cas de la teva intuïció i no acceptis allò que et fereix, perquè si ho acceptes una vegada, ho hauràs d'acceptar sempre.
Però això eren comportaments inconscients i infantils que es van acabar el dia que ens vam fer grans i les personalitats i els valors van quedar més definits. El problema és que més endavant, vaig conèixer les triangulacions promogudes per veritables professionals de la manipulació, a altres àmbits. A l'insti, a la universitat, al món laboral, en grups d'amics i, maleït siga, en les relacions sentimentals.
Dins la parella, la triangulació del psicòpata o la triangulació del narcisista són estratègies que persegueixen controlar a una persona, manipular-la per fer-la patir, per fer trontollar la seva seguretat, per devaluar-la, per destruir-la... en definitiva, per tenir poder sobre aquesta persona. Funciona d'una manera molt senzilla: el manipulador decideix introduir una tercera persona -que pot ser imaginària o no- a la relació, amb la finalitat de confondre la seva parella, fer-la dubtar de si mateixa i ferir-la.
Pot fer-ho de forma subtil. Un dia introdueix un nom. Un altre dia elogia aquesta persona. I més endavant, no saps ni com ni perquè, aquesta persona és una presència habitual en la vostra relació i tu ho acabes acceptant malgrat que això et faci sentir malament, perquè ja no saps si tens motius per estar emprenyada o, si com diu la teva parella, ets dramàtica i exagerada. També pot fer-ho de forma directa. Per exemple, tontejant descaradament amb una amiga teva i negant que això està passant quan li demanes explicacions. És encantador amb ella, detallista, molt afectuós, mentre a tu t'arracona. Quan, molt calmadament, li fas veure el que està passant i com t'estàs sentint, el narcisista t'acusa de neuròtica, controladora i gelosa i tu, sempre tan empàtica i tan bona gent, per tal d'evitar el conflicte i demostrar que no ets neuròtica, ni controladora ni gelosa, deixes de queixar-te i la triangulació es va normalitzant sense remei. També podria ser, que la teva parella fos infidel, però no content amb ser-ho, et vagi subministrant petites píndoles d'informació sobre la persona amb la que t'està sent infidel, perquè ell no vol, de cap manera, que tu visquis en la inòpia, ell vol que tu et posis gelosa, que et sentis insegura i que pateixis. I després hi ha la versió més tòpica de totes: l, aparició -real o no- d'un ex o una ex per fer trontollar la confiança en tu mateix/a. Aquesta és una de les versions més utilitzades perquè els antics amors donem molt de joc als manipuladors, que coneixen les inseguretats de les seves víctimes i dominen perfectament l'ús de les mitges veritats.
En qualsevol cas, en totes les versions, el narcisista pretén desestabilitzar-te, fer-te patir i, ens els seus somnis més humits, aconseguir que creguis que la tercera persona és la teva enemiga i entris en una mena de competició malaltissa i imaginària, on l'objecte de desig resulta que és ell.
Doncs bé, més d'una i més de dues vegades m'he vist involucrada en un d'aquests triangles, però per sort, sempre ho he detectat a temps i he tallat la situació de soca arrel, evitant caure al parany de creure que la tercera persona era la meva enemiga. Perquè l'enemic real és qui intenta triangular-te, qui intenta fer-te mal i menystenir-te. No et cansis seguint-li el joc, perquè cap “victòria" pírrica compensa el fet de d'haver baixat al fang. Així que no, no participo en jocs psicològics, perquè no em dona la gana.
Els jocs de poder, les mentides, la manipulació i la falta d'empatia no em representen. Em fastiguegen. Em maregen. M'esgoten. Per això, a la que m'ensumo una mínima intenció de manipular-me, m'agafa una mena de fàstic antic i salvatge i surto corrent, cames ajudeu-me. Perquè la persona narcisista no canviarà mai i repetirà els mateixos patrons una i altra vegada en un bucle infinit. Si la víctima no ets tu, en triarà una altra: la gent amb aquesta psicopatia s'alimenta dels neguits dels altres. Els envegen l,alegria de viure, la bondat, l'empatia, perquè ells són éssers buits i insatisfets, que necessiten xuclar la llum dels altres per brillar.
Així que, quan et trobis que t'han implicat en una triangulació, tinguis el paper de tinguis dins d'aquesta perversa manipulació, fuig, perquè la persona que t'està fent això és una narcisista i mai canviarà: fes cas de la teva intuïció i no acceptis allò que et fereix, perquè si ho acceptes una vegada, ho hauràs d'acceptar sempre.
Estima't.
No perpetuïs conformitats.
Descarta els manipuladors.
Bloqueja'ls.
Contacte zero.
Es ben cert que per desgràcia, la experiència sempre és més aclaridora que la teoría. Em sembla un article alliçonador. Bravo!
ResponElimina