El meu barri arran de mar

Quin bon rollo. Dissabte al matí. Em poso els meus texans curts, les meves sandalies de plataforma, agafo la meva motxilleta de pell vella i.... el carro de la compra: vaig a comprar al super!. Per començar us diré que tinc una carro super xulo, de color blau amb flors, amb jocs de rodes idonis per pujar escales i totalment plegable. Me´l vaig comprar en una època en que em vaig traslladar de pis varies vegades: vaig descobrir que el carro m´anava de conya per dur llibres d´un pis a un altre. No em va caldre llogar un camió de mudances: cada cop que passava pel meu antic pis, carregava el carro amb llibres i els deixava al meu pis nou. De manera que sense adonar-me´n vaig tenir les meves petites joies (estimo cadascun dels meus llibres per lo bé que ho he passat amb ells) a la nova casa.

Doncs bé, amb el meu carro blau enfilo cap al super. Ja fa cinc anys que visc en aquest barri al costat del mar i ara es quan n´estic realment encantada. Perque per fi el barri té vida -botigues, terrases plenes a l´estiu i a l´hivern, panaderia, super, estanc, quiosc, restaurants, parcs, carrils bici, accès a la platja- i fer fi jo conec gent. Per això, al costat dels dipòsits soterrats de les escombraries em paro a parlar a un noi, que resulta que ara esta casat amb una noia que anava amb mi a l ´escola i que a més, té una imprenta proveïdora de l´empresa on jo treballo. Xerrem un moment i segueixo el meu camí. Quan paso pel davant de les porteries,  miro el meu reflex en els vidres: em trobo tan xula amb les meves plataformes!. Sóc més alta que mai. 

Arribo al super i ja estic saludant gent. Fa uns anys això no em passava: perquè el barri era nou, jo no tenia el Max i no parava gaire a casa, ni anava a comprar tan sovint. Saludo una noia, mare de l´escola del Max, que no conec gaire però qué és amiga d´una amiga meva (que treballa a la pastisseria del barri) i que la té afegida al facebook. Per això, encara que no conec gaire a aquesta mare de l´escola, he vist moltes fotos seves i sé que té dos nens. Faig la compra ràpidament perquè en realitat només he vingut a buscar unes coses urgents, però aprofito per comprar sabó de rentadora i suavitzant que esta d´oferta (i al meu carro tot hi cap). A la cua de la caixa, em trobo amb un veí, que és molt guapo i ens saludem. Buf. Tant ell com la seva dona són guapíssims, joves i sempre van vestits a la ultima. Tenen dos fills que també són una monada. A l´escala els anomenem "els guapos". La caixera, que l´altre dia em va explicar molt de passada que s´havia aprimat molt perquè fa poc que s´ha separat, em diu si vull entrades pel Zoo, que les regalen si arribes a un mínim de compra, però que en el meu cas dóna igual si no arribo a aquest import mínim. Li dic que si, malgrat que a mi el Zoo no m´agrada. Penso que és un lloc degradant, que no cuiden els animals com cal i el concepte en si mateix (animals engabiats fora del seu entorn natural) no m´acaba de convèncer, però sé que tard o d´hora el Max em dirà d´anar-hi i si no hi va amb mi, anirà amb l´escola, així que potser una dia d´aquests faig l´esforç, perquè a més se segur que el Max no s´adonarà de la part trista del Zoo, ell només veurà animals que no ha vist mai fora de les fotogràfies i s´ho passarà bé. Quan sigui més gran, quan tingui més criteri, ja decidirà si el Zoo li agrada o no. Ara només seria una "aventura" més, sense reflexió.

Bé, ja he fet la compra i vaig cap a casa. Torno per l´altra cantó que així paso pel parc perquè hi ha més ombra sota els porxos.  Em trobo amb el Joel (que només veure´m em pregunta pel Max) i amb la seva mare. Ahir els nens van tornar de les colònies així que intercanvien quatre opinions sobre la casa de colònies, sobre els professors, sobre els monitors i sobre com s´han divertit els nens. Ens acomiadem fins demà, que fem una festa de fi de curs amb les dues classes de P3 a una parc molt bonic que té tirolines. 

Em paro davant de casa per buscar les claus a la meva motxilleta. Fa un dia espectacular. Trobo que la vida és molt bonica. Trobo que aquestes sandàlies son precioses. Trobo que m´encanta el lloc on visc.