Reconec que a excepció de dos o tres autors a qui llegeixo tots els llibres que publiquen, la resta de títols els trio per la sinopsis que apareix a la contraportada: si aquestes línees m´atrapen, m´enduc el llibre a casa. Reconec també que el meu plaer no comença al moment d´obrir un llibre i començar a llegir-lo. No. Comença abans. Una mica abans. Quan estic a la llibreria i puc passar-me hores -si ningú em reclama- fent la meva tria. Vaig llegint sinopsis, vaig descartant uns i els altres, els "escollits" els vaig transportant d´una estanteria a una altra. I em sento secretament contenta, excitada per la bona estona que sé que passaré al llegir-los. De vegades (per pasta) no em puc endur tots els llibres que m´agradaria i he de renunciar a alguns dels que havien estat pre-triats. I aleshores, quan els torno a la seva estanteria, sento una petita ansietat, perquè tinc mala memòria i sé que potser més endavant, quan torni a la llibreria, ja no tornaré a trobar mai més aquest llibre, perquè n,he oblidat el títol, la portada...
- Te escucho - Federica de Paolis
Novel.la coral gràcies al telèfon que s´espatlla. M´encanta la barreja d´històries i la invasió de la intimitat -allò de mostrar el interior de les persones, que la majoria de vegades no són el que semblen... ni les seves històries d´amor-. I l´interrogant, què sabem de la vida real de les persones que ens envolten, dels nostres veins?. Això si,. hagués escollit un altre final
- Sistema Victoria - Éric Reinhardt
Mare meva. Aquesta història és tan comú -infidelitat- i al mateix temps, tan poques vegades s´explica amb tanta precisió i tants detalls. I a l´hora que coneixem els adúlters d´aprop, l´autor ens fa una fotografia acurada del cruel conflicte de classes en el sistema capitalista. M´ha agradat moltíssim. M´ha fet pensar molt. Fins i tot hi ha algunt moment que....
Com és molt habitual en mi, el final no m´acaba de convèncer.
- Hermana - Rosamund Lupton
Novel.la de misteri que t´atrapa fins el final gràcies a la seva original manera de narrar la història -en primera persona i dirigint-se a la germana desapareguda-, a la construcció dels dos personatges principals -dues germanes que tenen maneres molt diferents de viure la seva vida- i sobretot, gràcies a que no imagines qui ha estat l´assasí fins gairebé les darreres pàgines del llibre. És també una història d´amor fraternal... i de mares que han perdut un fill (i aquesta part m´ha fet plorar en més d´un moment). En aquest cas, el final si m´ha agradat, malgrat que m´he quedat amb ganes de saber alguns detalls que no s´han concretat.
Resumint. Llegir et fa somiar, conèixer, aprendre, viatjar... Llegir et fa lliure.
Hola! ës una prova...
ResponEliminasoy tu fan numero uno, hoy he desayunado contigo
ResponEliminaEstheeeeeer.... Cómo van los libros?
ResponElimina