Torno a casa de
pressa perquè tinc ganes d´arribar, preparar-me alguna cosa bona per berenar i
posar-m´hi de seguida... Posar-me a què? Posar-me a llegir!.
Ahir vaig començar
una novel.la, El llibre del miralls d´E.O. Chirovici, i de
matinada, quan ja gairebé no m´hi veia, vaig haver de deixar la història quan
estava més interessant.
El llibre del
miralls ha esdevingut un dels fenòmens literaris
millor pagats dels darrers anys. El seu autor, el desconegut periodista i
escriptor romanès E.O. Chirovici, ha vist premiada la seva agosarada primera
incursió en la narrativa de misteri emprant l’idioma anglès, amb un contracte
editorial de set zeros. A Chirovici només li va caldre visitar un agent
anglès, Peters Fraser and Dunlop (PFD), després de ser rebutjat per sis grans
editorials dels Estats Units, per fer tremolar els ciments de la indústria
editorial britànica: la novel·la s'ha venut a més de 38 països i en les seves
primeres setmanes de publicació a Europa, ha entrat en les llistes de best
sellers del Regne Unit, els EUA, França, Holanda i Alemanya, A casa nostra,
s´ha publicat en català de la mà d’Edicions 62.
I que fa que
aquesta novel.la agradi tant?
Doncs és una "novel·la impressionant, intel·ligent i ben escrita"
segons The Times. "Un thriller literari. Complex i emocionant, una
bonica lectura" segons Jenni Murray, BB . "Una
novel·la brillant i absolutament convincent" segons Jo’s Book Blog i
una novel.la "molt ben escrita, amb una estructura intel·ligent"
segons Fully Booked. I segons una servidora? Doncs per mi és una
novel.la que t´atrapa des del primer moment per la seva originalitat i la seva cadència narrativa, fresca, sòbria i natural; t´atrapa per la curiosa manera que té l,autor de presentar i fragmentar la història i especialment, pel rerefons tèrbol i misteriós, que treu el cap a les primeres línies i t´arrossega amb ell fins el final. Personalment sóc fan del suspens psicològic i El
llibre dels miralls en té tots els ingredients: des del començament
intueixes que cap del personatges no és del tot transparent, que tots semblen
amagar quelcom, fins i tot abans que es produeixi la tragèdia, i que sovint, la memòria pot ser l, arma més perillosa de totes, perquè és fàcil de manipular, ja sigui de manera conscient o inconscient.
Qui és qui? Qui enganya a qui?. Qui juga amb qui?. Com distingeixes si un mentider diu mentides perquè és una persona pèrfida que menteix expressament sense importar-li les conseqüències o si un mentider diu mentides perquè s´ha trastocat perdent la capacitat de distingir la realitat de la ficció?. I si algú reinterpreta els seus records sense voler?. I si algú fingeix un record que en realitat mai no va existir?. Per mi està clar que mai no acabem de conèixer del tot a ningú, en part degut a allò que els altres ens volen fer creure i en part, degut a allò que el nostre cervell vol creure. Per això, una mateixa realitat es reinterpreta una i mil vegades segons qui és el narrador i segons qui és l´oient: com en el joc del telèfon que jugàvem de petits, els fets i les paraules sempre són uns, però les interpretacions i les versions que n´extraiem poden ser moltes i diverses, tot depèn de la perspectiva de cadascú.
Qui és qui? Qui enganya a qui?. Qui juga amb qui?. Com distingeixes si un mentider diu mentides perquè és una persona pèrfida que menteix expressament sense importar-li les conseqüències o si un mentider diu mentides perquè s´ha trastocat perdent la capacitat de distingir la realitat de la ficció?. I si algú reinterpreta els seus records sense voler?. I si algú fingeix un record que en realitat mai no va existir?. Per mi està clar que mai no acabem de conèixer del tot a ningú, en part degut a allò que els altres ens volen fer creure i en part, degut a allò que el nostre cervell vol creure. Per això, una mateixa realitat es reinterpreta una i mil vegades segons qui és el narrador i segons qui és l´oient: com en el joc del telèfon que jugàvem de petits, els fets i les paraules sempre són uns, però les interpretacions i les versions que n´extraiem poden ser moltes i diverses, tot depèn de la perspectiva de cadascú.
En qualsevol cas,
aquesta novel.la, hipnòtica, original i ben escrita, és plena de mentides i mentiders, i és
feina del lector esbrinar qui és qui, així que jo m´hi poso ara i l´acabo d´una
tirada... I tu, vols saber qui és el dolent?
SINOPSI
El dia que l’editor
literari Peter Katz comença a llegir l’enigmàtic i captivador manuscrit d’un
tal Richard Flynn es sent exactament igual a com es sentiria el capità Ahab el
dia que avista Moby Dick per primera vegada. Katz li descobreix a Flynn una veu
aclaparadora i hipnòtica, la veu d’un escriptor madur que reconstrueix un
tèrbol episodi dels seus dies d’estudiant a Princeton. Llavors, el jove Flynn,
un modest aspirant a escriptor, coneix Josep Wieder, un eminent psiquiatra que
treballa en un projecte secret sobre la memòria i la seva minsa fiabilitat. El
problema és que el manuscrit de Flynn s’interromp bruscament després de les
primeres setanta pàgines, moment en què el llibre dels miralls s’esquerda per
primera vegada. D'aquí en endavant, l'acció patirà dues noves transformacions
en les quals els personatges de tres èpoques diferents es trobaran atrapats en
el mateix enigma exactament com a l’escena final de la dama de Xangai, quan els
trossets esmicolats d’un vidre distorsionen l’aspecte dels protagonistes.
