El llibre del miralls d, E.O. Chirovici

Torno a casa de pressa perquè tinc ganes d´arribar, preparar-me alguna cosa bona per berenar i posar-m´hi de seguida... Posar-me a què? Posar-me a llegir!.

Ahir vaig començar una novel.la, El llibre del miralls d´E.O. Chirovici, i de matinada, quan ja gairebé no m´hi veia, vaig haver de deixar la història quan estava més interessant.

El llibre del miralls ha esdevingut un dels fenòmens literaris millor pagats dels darrers anys. El seu autor, el desconegut periodista i escriptor romanès E.O. Chirovici, ha vist premiada la seva agosarada primera incursió en la narrativa de misteri emprant l’idioma anglès, amb un contracte editorial de set zeros. A Chirovici només li va caldre visitar un agent anglès, Peters Fraser and Dunlop (PFD), després de ser rebutjat per sis grans editorials dels Estats Units, per fer tremolar els ciments de la indústria editorial britànica: la novel·la s'ha venut a més de 38 països i en les seves primeres setmanes de publicació a Europa, ha entrat en les llistes de best sellers del Regne Unit, els EUA, França, Holanda i Alemanya, A casa nostra, s´ha publicat en català de la mà d’Edicions 62.

I que fa que aquesta novel.la agradi tant?

Doncs és una "novel·la impressionant, intel·ligent i ben escrita" segons The Times. "Un thriller literari. Complex i emocionant, una bonica lectura" segons Jenni Murray, BB . "Una novel·la brillant i absolutament convincent" segons Jo’s Book Blog i una novel.la "molt ben escrita, amb una estructura intel·ligent" segons Fully Booked. I segons una servidora? Doncs per mi és una novel.la que t´atrapa des del primer moment per la seva originalitat i la seva cadència narrativa, fresca, sòbria i natural; t´atrapa per la curiosa manera que té l,autor de presentar i fragmentar la història i especialment, pel rerefons tèrbol i misteriós, que treu el cap a les primeres línies i t´arrossega amb ell fins el final. Personalment sóc fan del suspens psicològic i El llibre dels miralls en té tots els ingredients: des del començament intueixes que cap del personatges no és del tot transparent, que tots semblen amagar quelcom, fins i tot abans que es produeixi la tragèdia, i que sovint, la memòria pot ser l, arma més perillosa de totes, perquè és fàcil de manipular, ja sigui de manera conscient o inconscient.

Qui és qui? Qui enganya a qui?. Qui juga amb qui?. Com distingeixes si un mentider diu mentides perquè és una persona pèrfida que menteix expressament sense importar-li les conseqüències o si un mentider diu mentides perquè s´ha trastocat perdent la capacitat de distingir la realitat de la ficció?. I si algú reinterpreta els seus records sense voler?. I si algú fingeix un record que en realitat mai no va existir?. Per mi està clar que mai no acabem de conèixer del tot a ningú, en part degut a allò que els altres ens volen fer creure i en part, degut a allò que el nostre cervell vol creure. Per això, una mateixa realitat es reinterpreta una i mil vegades segons qui és el narrador i segons qui és l´oient: com en el joc del telèfon que jugàvem de petits, els fets i les paraules sempre són uns, però les interpretacions i les versions que n´extraiem poden ser moltes i diverses, tot depèn de la perspectiva de cadascú.

En qualsevol cas, aquesta novel.la, hipnòtica, original i ben escrita, és plena de mentides i mentiders, i és feina del lector esbrinar qui és qui, així que jo m´hi poso ara i l´acabo d´una tirada... I tu, vols saber qui és el dolent?

SINOPSI

El dia que l’editor literari Peter Katz comença a llegir l’enigmàtic i captivador manuscrit d’un tal Richard Flynn es sent exactament igual a com es sentiria el capità Ahab el dia que avista Moby Dick per primera vegada. Katz li descobreix a Flynn una veu aclaparadora i hipnòtica, la veu d’un escriptor madur que reconstrueix un tèrbol episodi dels seus dies d’estudiant a Princeton. Llavors, el jove Flynn, un modest aspirant a escriptor, coneix Josep Wieder, un eminent psiquiatra que treballa en un projecte secret sobre la memòria i la seva minsa fiabilitat. El problema és que el manuscrit de Flynn s’interromp bruscament després de les primeres setanta pàgines, moment en què el llibre dels miralls s’esquerda per primera vegada. D'aquí en endavant, l'acció patirà dues noves transformacions en les quals els personatges de tres èpoques diferents es trobaran atrapats en el mateix enigma exactament com a l’escena final de la dama de Xangai, quan els trossets esmicolats d’un vidre distorsionen l’aspecte dels protagonistes.

  

Tornar carregat de noves històries

Hi ha persones a qui els encanta escoltar històries narrades en veu alta per gent interessant que ha viatjat per tot arreu i que ha conegut molta altra gent. Conèixer les seves vivències de primera mà, fascinar-te amb els girs inesperats de les seves vides, admirar la seva trajectòria...

Hi ha persones que els agrada anar al cinema, veure moltes pel.lis, seguir sèries. Viure realitats novel.lades en imatges,  diàlegs intel.ligents, escenes mítiques de fotografia impecable, escenaris de colors curosament estudiats. Posar-se a la pell dels altres, entrar a mons imaginaris...

Hi ha persones que no conceben la vida sense un llibre encetat damunt la tauleta. Persones que han begut lletres des de ben petits, que han conegut el món i han construït el seu imaginari personal partint de la combinació de només 26 grafies. Persones afortunades que en una sola vida, han estat capaces de reviure tots els sentiments que ha experimentat la humanitat al llarg de la seva història...

Jo em reconec entre aquestes persones. No sabria explicar perquè però necessito aquests inputs per seguir endavant: per aprendre, per construir, per reflexionar, per somiar. De vegades penso o explico coses que no sé exactament a qui li han succeït, si a una persona real o a un personatge de ficció. És un dubte que dura una mil.lèsima de segon, però realment he de fer un esforç per recordar si aquesta història m´ha passat, si m´ ho han explicat o si ho llegit. 

S´aprèn tant escoltant, veient i llegint... he pogut descobrir indrets recòndits i desconeguts, he viscut a ciutats que mai no he trepitjat i he conegut persones i èpoques amb les que mai no podria coincidir en la vida real. He gaudit moltíssim veient pel.lícules en una sala a les fosques, sopant amb algú que acaba d´arribar al nostre país o llegint una novel.la estirada al llit vora la finestra. M´he entristit al arribar a la última pàgina d´una novel.la i adonar-me´n que m´havia d´acomiadar dels seus personatges per sempre més, dient adéu al seu univers particular per tornar al meu petit món. 

Em segueix meravellant la màgia que es produeix en nosaltres al conèixer una nova història que ens atrapa. Ahir llegia una cita de Paul Auster que deia  "Necessitem desesperadament que ens contin històries; tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminen el caos de les nostres vides". Necessitem "desesperadament". Doncs si. Trobo que és això. Necessitat desesperada.

I no hi ha millor època per gaudir d´aquest plaers com les vacances. Així que, ara que més o menys tothom comencem les vacances d´estiu us recomano que recopileu més històries i més experiències: obriu bé els ulls, les orelles i el cor, que viatgeu molt, que conegueu gent i l´escolteu, que veieu coses noves, que observeu el món amb ulls curiosos; ja sigui desplaçant el vostre estimat cos fins allà on trobareu les noves històries, ja sigui dins la sala d´un cinema, compartint taula amb gent desconeguda o obrint un llibre nou.
 
Jo intentaré tornar amb la maleta carregada de noves històries... i tu?. Molt bones vacances a tothom!