Cinque Terre en la Riviera del Liguria

Tsst, tsst... Ep! Ara que ningú ens escolta, voleu que us digui un lloc bonic de debò per fer-hi una escapadeta?. Si?... Doncs ecco, aquí ho teniu: les Cinque Terre!

Les Cinque Terre estan a la província italiana de "La Spezia", a una distància aproximada de 180 km al nord oest de Florència, a la costa Oest d´Itàlia. S'anomena Cinque Terre la part de la costa italiana del mar de Ligúria que va des de punta Mesca fins a punta di Montenero, on s´ubiquen aquest cinc pobles de color: Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. La zona ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i Parc Natural. 

  

Monterosso. Vernazza. Corniglia. Manarola. Riomaggiore: 

Cinc pobles de colors voltats de pins, oliveres, vinyes i mar blau. Cinc pobles d, agricultors que han sabut modelar el terreny sense alterar-ne el delicat equilibri ecològic, emprant tècniques agrícoles particulars destinades a l´aprofitament de la terra. Cinc pobles de pescadors que, degut a l´aïllament provocat per la dificultat en la construcció del ferrocarril, conserven intacte la seva arquitectura i el seu encant ancestral. Cases petites. Medievals. Cases torres amb diferents entrades a cadascun dels nivells de la vessant de la muntanya. Runes. Castells. Carrers estrets - en genovès "carruggi"- que amaguen botiguetes d´artesania i petits locals de menjar típic: focaccia, farinata, trofie col pesto, peix, marisc i vi blanc - com ara un Agun o un Vernaccia- fets amb el seu propi raïm. Parets de colors vius. Esglaons. Balconades. Terrasses. Carrers empinats que pugen a les muntanyes i descendeixen al mar. Camins per fer senderisme. Penya-segats. Postes de sol. Sorra i pedres arrodonides. Platges d´aigües transparents. I una reserva marina protegida on fins i tot hi podràs albirar balenes... Aquests cinc poblets els podràs recórrer en tren o en vaixell, però en cap cas podràs visitar-los en cotxe, perquè així ho han decidit els seus habitants. Què més es pot demanar?

Si només tens temps per visitar-se un jo et recomano que vagis a Manarola perquè és el poble més tranquil i de moment, el menys turístic. Des de Manarola podràs recórrer la Via dell´Amore, una ruta romàntica amb vistes precioses que transcorre paral·lela al mar, entre penya-segats, per camins literalment cavats a la roca de la muntanya. Manarola és la població més antiga de les Cinque Terre i per mi també la més bonica. Potser perquè l, havia somiat abans de veure´n fotografies.

Val a dir que ningú no es posa d´acord a l´hora de descriure l, encant de les Cinque Terre. Colors mediterranis? Pobles pintorescs? Encant decadent? Bellesa trista? Sigui com sigui, aquest cinc pobles de postal no deixen indiferent ningú, així que si tens ocasió, visita´ls. Perquè si no fossin reals, els hauríem d, inventar! 

Tornar carregat de noves històries

Hi ha persones a qui els encanta escoltar històries narrades en veu alta per gent interessant que ha viatjat per tot arreu i que ha conegut molta altra gent. Conèixer les seves vivències de primera mà, fascinar-te amb els girs inesperats de les seves vides, admirar la seva trajectòria...

Hi ha persones que els agrada anar al cinema, veure moltes pel.lis, seguir sèries. Viure realitats novel.lades en imatges,  diàlegs intel.ligents, escenes mítiques de fotografia impecable, escenaris de colors curosament estudiats. Posar-se a la pell dels altres, entrar a mons imaginaris...

Hi ha persones que no conceben la vida sense un llibre encetat damunt la tauleta. Persones que han begut lletres des de ben petits, que han conegut el món i han construït el seu imaginari personal partint de la combinació de només 26 grafies. Persones afortunades que en una sola vida, han estat capaces de reviure tots els sentiments que ha experimentat la humanitat al llarg de la seva història...

Jo em reconec entre aquestes persones. No sabria explicar perquè però necessito aquests inputs per seguir endavant: per aprendre, per construir, per reflexionar, per somiar. De vegades penso o explico coses que no sé exactament a qui li han succeït, si a una persona real o a un personatge de ficció. És un dubte que dura una mil.lèsima de segon, però realment he de fer un esforç per recordar si aquesta història m´ha passat, si m´ ho han explicat o si ho llegit. 

S´aprèn tant escoltant, veient i llegint... he pogut descobrir indrets recòndits i desconeguts, he viscut a ciutats que mai no he trepitjat i he conegut persones i èpoques amb les que mai no podria coincidir en la vida real. He gaudit moltíssim veient pel.lícules en una sala a les fosques, sopant amb algú que acaba d´arribar al nostre país o llegint una novel.la estirada al llit vora la finestra. M´he entristit al arribar a la última pàgina d´una novel.la i adonar-me´n que m´havia d´acomiadar dels seus personatges per sempre més, dient adéu al seu univers particular per tornar al meu petit món. 

Em segueix meravellant la màgia que es produeix en nosaltres al conèixer una nova història que ens atrapa. Ahir llegia una cita de Paul Auster que deia  "Necessitem desesperadament que ens contin històries; tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminen el caos de les nostres vides". Necessitem "desesperadament". Doncs si. Trobo que és això. Necessitat desesperada.

I no hi ha millor època per gaudir d´aquest plaers com les vacances. Així que, ara que més o menys tothom comencem les vacances d´estiu us recomano que recopileu més històries i més experiències: obriu bé els ulls, les orelles i el cor, que viatgeu molt, que conegueu gent i l´escolteu, que veieu coses noves, que observeu el món amb ulls curiosos; ja sigui desplaçant el vostre estimat cos fins allà on trobareu les noves històries, ja sigui dins la sala d´un cinema, compartint taula amb gent desconeguda o obrint un llibre nou.
 
Jo intentaré tornar amb la maleta carregada de noves històries... i tu?. Molt bones vacances a tothom! 

Oh, Madrid!