Veure imatges de les persones que estimes alleugera el dolor

Dissabte a la nit. Tinc un sopar. A última hora decideixo planxar una camisa. Mentre ho faig recordo dues coses: que mai he après a planxar bé i que una vegada vaig tenir un novio mooolt alt i que, jugant a ser la perfecta mestressa de casa, vaig decidir planxar una de les seves camises gegants perquè ell veies lo enrollada que podia ser. Va ser la primera i la darrera vegada que se´m va ocórrer una idea tan absurda: vaig trigar ben bé mitja hora a planxar aquell tros de roba que semblava un llençol i quan vaig acabar, suant i desesperada, les mànigues continuaven arrugades. Així que procuro fugir sempre que puc d´aquesta tasca tan desagraïda, però dissabte a la nit em vaig animar (bé, no sabia que posar-me i feia tard - que raro!-). Em va semblar que havia millorat el meu estil o bé que la planxa treia tan vapor que la cosa anava ràpida… gairebé diria que estava orgullosa de mi… I de sobte em vaig fotre una cremada que vaig flipar!

La primera reacció: cagar-me en tot. La segona: estrènyer la cremada amb l´altre mà. I la tercera: mullar-me el braç sota l´aixeta mentre decidia si posar-me pasta de dents –però anava justa de temps- o àloe vera –però vaig recordar que se m´havia mort la planta temps enrere-. I al final, veient que res m´alleujava aquell dolor punyetero, vaig vestir-me a tota pressa jurant que no tornaria a comprar res més que necessites planxa. 

Aleshores no sabia que la millor solució hagués estat mirar la foto d´un ésser estimat... Vosaltres ho sabíeu?... Diuen que esta científicament demostrat que mirar la imatge del teu enamorat/ada alleugera el dolor!

Segons Sean Mackey, de la Universitat de Stanford dels EEUU (ho sé... sempre són estudis d´universitats llunyanes), l´amor és un eficaç analgèsic. Ho va constatat després d´estudiar a l´any 2010 el cervell d´estudiants enamorats mitjançant un escàner de ressonància magnètica funcional, mentre els sotmetien al dolor. Aleshores va veure que després de la prova, el grau d´alivi del dolor quan veien la foto del seus estimats era semblant a la morfina i conclou afirmant que l´amor redueix la sensació de dolor per mitjà del nucli accumbens (centre de recompensa del cervell)

Si fem cas d´aquest estudi, la tècnica es podria emprar en infinitats de casos. Per exemple, quan estas a punt de parir, amb unes contraccions horroroses que no saps on comencen ni on acaben, i creus que no sobreviuràs a aquell dolor insuportable, res d´epidurals, ni de respiracions controlades, ni d´estrènyer els punys fins que els dits se´t posen blancs. Res d´això!. Agafes i molt tranquil.lament, et treus de la butxaca del camisó la foto del pare de la criatura, la mires una estoneta i llestos. Arreglat! Dolor controlat. Jaja. Us imagineu que faríem la majoria de dones si en un moment així el personal mèdic ens oferís la foto del nostre estimat per fer suportable el dolor???

Per això, tot i que sóc una fan declarada de les investigacions curioses, penso que aquest estudi és, com a mínim, qüestionable... o només és pot aplicar en cas de dolors lleugers ... o potser mai no he estat tan enamorada com els estudiants de Stanford!!!